Resultats de la cerca

La capella o ermita de Sant Lluc, situada dalt d’un turó al sud-oest del terme de Paçà, és documentada des del segle XI Consta, segons l’acta testamentària de l’arxilevita Ponç, datada l’any 1031, que aquest feu donació al seu fill Bernat de l’alou de Mentet amb la seva església, com també de l’església de Sant Lluc de Puig Rodon Posteriorment consta que Ramon Pellicer, en testament atorgat l’any 1338, deixà a l’església de Sant Lluc un llegat de dos sous A partir d’aquesta data sovintegen en la documentació local les deixes a favor de la capella de Puig Rodon, atorgades per habitants de Paçà…

El topònim Nefiac és documentat des del segle X La parròquia, i per tant la seva església, es consigna l’any 1149, en què Gausbert, abat de Cuixà, donà en feu a Artau de Castellnou tot el que posseïa a la parròquia de Nefiac L’edifici actual és essencialment una construcció barroca aixecada a la primera meitat del segle XVIII, que no conserva vestigis de l’anterior església romànica

Consagrada també el mateix dia i any que la propera església de Sant Miquel de Montoriol d’Amunt 1011, potser correspon a l’actual capella del mas Costa o bé a una possible capella del castell de Montoriol d’Amunt

D’aquestae sglésia, consagrada el 1011 i que depenia de l’abadia d’Arles, encara n’eren visibles fa pocs anys les ruïnes es tractava d’una església de nau única, coberta amb volta sobre arcades laterals Foren enderrocades, fa poc, per un propietari de residència secundària

No se sap res d’aquesta església desapareguda, que era situada al nord-oest del territori d’Argelers Un lloc dit colomina de Sant Bernat , esmentat des del 1681, recorda avui la seva existència

Església parroquial del lloc d’Avalrí —que correspon a l’actual mas de Valric— a la vora de l’estany del mateix nom “stagnum Avalrinum” , 928, esmentada des de l’any 1080 Dependència de l’església d’Elna, fou unida al segle XVI a la parròquia de Montescot El 1527 el capítol d’Elna es queixà per l’arrencament del portal de marbre de l’església, ordenat per Galceran de Pinós, vescomte de Canet, a fi d’utilitzar-lo a l’església de la Roca d’Albera encara hi és Al segle XVIII, el mapa de Cassini ja l’assenyalava com a església arruïnada Ara no en queda cap vestigi

Era situada al nord-oest del poble, a la riba esquerra de la Tet Esmentada des del 1121, depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda El 1266 era dependent del monestir cistercenc de Santa Maria de Jau, el qual hi establí una granja El lloc havia estat antigament fortificat Avui no en queda rastre aparent, excepte les ruïnes d’un oratori consagrat a la Mare de Déu del Remei, esmentat des del segle XVIII

Aquesta església, avui desapareguda, era situada sobre l’antiga via del Conflent, a l’est del poble de Llupià Esmentada des del 958, depengué de Sant Martí del Canigó

Aquesta església, de la qual no han pervingut vestigis, era situada prop del mas Sant Salvador i no gaire lluny de la via conflentana, que comunicava Elna amb el Conflent i la Cerdanya Esmentada des del 974 “ecclesia S Salvatoris cum villare Milaní’ , era aleshores una dependència del monestir empordanès de Sant Pere de Rodes i encara és mencionada com a tal per un precepte del rei Lotari del 982 i en una butlla del papa Joan XV del 990

Situada 1 km a l’oest d’Illa, hauria estat el lloc d’assentament d’una leproseria al segle XIII Fou erigida, el 1462, en convent de frares menors i fortificada Pròxima a la frontera francesa, fou saquejada pels hugonots els anys 1594-96 i restaurada per ordre de Felip II Una gran torre quadrada podria remuntar en part al període romànic