Resultats de la cerca

Sant Romà de Banat AlàsiCerc © C ECSA - M ANGLADA

El lloc de Cerc és conegut des del segle IX 863 i el terme i la vall apareixen documentats repetidament en els segles següents, sovint amb la denominació de Orsianne o Ursianno Del castell de Cerc, avui desaparegut, hi ha poques notícies Consta que l’any 1086 era de Pere Udalard, el qual féu testament i el deixà al seu fill Més tard, el terme de Cerc apareix sota la jurisdicció del capítol de la Seu

La notícia més antiga que es coneix relativa a la vila d’Alàs data de l’any 878, en què es permutà una terra a la vila d’ Elasso A partir d’aquí, els esments sobre el lloc es repeteixen amb inusitada abundància al llarg dels segles X, XI i XII L’existència d’una fortificació a Alàs és documentada ja al segle X L’any 988, la vila i l’església de Sant Esteve, amb la seva parròquia, era permutada pel comte Borrell II amb el bisbe i els canonges de la Seu Amb aquesta permuta, Alàs i el seu terme passaren de l’òrbita comtal a l’eclesiàstica, i es mantingueren com a senyoria de l’església d’Urgell…

L’església de Sant Nazari de Cerc és esmentada l’any 1063 en el testament de Guitard Bernat, que deixà una vinya i dues unces d’or per signum a Sant Nazari en el mateix document deixà l’alou de Cerc “ cum ipsa ecclesia de Sancti Nazarii, de termino de Alasso usque ad Ventinax vel in Siger ” al seu fill i a la seva muller, i, després d’ells, a la canònica de Santa Maria de la Seu La publicació sacramental d’aquest testament fou jurada sobre l’altar de l’església de Sant Nazari, fundada a la vila de Cerc Pocs anys…

En un document de l’any 1076 de la venda d’una terra situada al terme de Sant Just de Cerc, “in loco prenatato Torelli” , s’esmenta com a límit meridional la terra de Sancti Leurentii Desconeixem si aquesta menció corresponia o no a una capella, o a un oratori, ja que aquesta és l’única menció que es coneix sobre aquesta advocació en aquestes contrades del pla d’Urgellet

En el testament de Ramon, de l’any 1053, consta, a més d’un llegat a Sant Esteve d’Alàs, la deixa d’un quintal de vi per a l’església de Sant Martí d’Alàs L’any 1075, en la venda d’una vinya situada al terme de Sant Esteve d’Alàs, figura com a límit una vinya de Sant Martí Malauradament, i a partir d’aquestes dues notícies, tan sols es pot establir que aquesta església era situada al terme d’Alàs, però sense que se’n pugui especificar l’indret

La notícia més antiga que esconeix relativa a la vila d’Alàs data de l’any 878, que es permutà una terra a la vila d’ Elasso À partir d’aquí els esments sobre el lloc i les seves esglésies es repeteixen amb inusitada abundància al llarg dels segles X, XI i XII Gràcies a aquesta es coneixen, a més, un ampli ventall de topònims vinculats al terme d’Alàs, com ara Saltello 878, Maurelianos 982, Baltingano o Batignano 984, Costarodam 984, Redonello 1013, Elasso Calvo 942, Paradis 1013, de la Font 1025, Margaxano 1042, Fontanelles 1045, Planas 1065, Cruces 1074 L’any 988, la vila i l’església de…

Aquesta església, desconeguda, apareix documentada l’any 1036 en la publicació sacramental del testament de Guisad, levita, on consta la deixa “ ad Sanctum Georgium qui est in Alass ”, de 5 sous La manca de documentació no permet establir cap hipòtesi sobre aquesta església, i més, en tractar-se d’una titularitat, sant Jordi, gens freqüent en aquestes dates

L’església, desapareguda, de Sant Cebrià, a partir de la documetació sembla més vinculada a la vila d’Alàs que no pas a Ges Es coneix l’existència d’aquesta església a partir de la deixa, inclosa en el testament d’Arnau Dacó, del 1075, de l’alou de Sant Cebrià amb la seva església a Santa Maria de la Seu Posteriorment, l’any 1083, el mateix Dacó donava a la canònica de la Seu l’alou de Sant Cebrià, situat prop de les esglésies de Sant Esteve d’Alàsi de Sant Romà de Banat Les primeres mencions, però, d’aquest topònim, es corresponen als anys 1047 i…

Documentada des del segle X, aquesta seria una fortificació secundària del castell de Sant Jaume, i se situaria en un indret indeterminat de la vall de Cerc, la valle Ursiana dels documents