Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Sant Just Desvern
Art romànic
El primer esment, el 987, és en el testament sagramental de Moció, fill de Fruià, que, fet presoner en l’assalt d’Almansor a Barcelona, fou dut a Còrdova Morí a Saragossa, de retorn del captiveri A l’església de Sant Just “ que est in Berce ” deixava un camp i un alou a la marca Consta com a parròquia el 1010, el cementiri s’esmenta el 1046 i el 1052 el sagrer que hi havia Els seus termes confrontaven amb el Llobregat, la serra de Vallvidrera i les parròquies d’Esplugues i Olorda Els comtes Ramon i Mahalta, el 1081, empenyoraren l’alou i la dominicatura que tenien, el preu dels…
Torre del Moro (Sant Just Desvern)
Art romànic
Situació D’aquesta antiga torre circular només roman el setial F Baltà La Torre del Moro és situada dalt la Penya del Moro 276 m Per arribar-hi des de Sant Just cal seguir les indicacions per anar a Can Mèlic, des d’on se segueix en direcció a tramuntana fins a Can Riscol allí s’ha de deixar el cotxe i agafar un senderol en direcció a ponent Mapa 36-16420 Situació 31TDF223834 Història Al final del segle X a Sant Just hi havia almenys dues torres la de Foret, on tenia béns Dadil, que, feta presonera el 985 a Barcelona per Almansor, oferí posteriorment per la seva redempció la…
Castell Nou vescomtal (Barcelona)
Art romànic
Aquest castell fou bastit com a defensa del portal occidental de la muralla romana que envoltava Barcelona, prop del call o barri jueu Els seus orígens són incerts, per bé que una hipòtesi generalitzada n’atribueix la construcció a Borrell II o al seu fill, feta sobre les ruïnes d’alguna edificació romana, després de la desfeta davant d’Almansor, per tal de reforçar les defenses de la ciutat De fet, segons el cronista Pujades, al segle XVII era conegut com a castell d’Hèrcules i posteriorment, al segle XVIII, s’anomenava Torres de Cató i dels Escipions Amb tot, les primeres…
Sant Esteve de la Vall (Matadepera)
Art romànic
Sant Esteve de la Vall era una església situada a mig aire de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, just on ara hi ha la masia de can Pobla Antigament el nom d’aquesta masia era el de “mas de Sant Esteve” existia ja l’any 1192, data en què consta que fou cedit a Bernat de Riquer i a Ramon d’Espluga Dels edificis antics no en queda cap rastre, ja que quan al tombant del darrer canvi de segle es construí l’actual mansió de can Pobla, es derruïren les edificacions existents Durant segles l’església fou la parròquia de la demarcació del monestir de Sant Llorenç, al qual, probablement, havia…
Sant Llorenç de Selmella (el Pont d’Armentera)
Art romànic
Situació Vista del despoblat de Selmella, presidit per les ruïnes del castell i l’església de Sant Llorenç ECSA - E Casas L’església de Sant Llorenç de Selmella es troba a l’antic nucli, ara despoblat, de Selmella, a l’extrem nord-est del terme municipal, al vessant de migdia de la serra de Comaverd, al peu del castell de Selmella Mapa 34-16418 Situació 31TCF612871 Per a accedir-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent JFM Història Gairebé no es coneixen referències històriques sobre aquesta església El lloc fou repoblat a la segona meitat del segle X i el seu…
Castell de Valls
Art romànic
Aquest castell era situat a l’extrem nord-est del perímetre murallat de la vila Fou un dels dos nuclis fundacionals de Valls, juntament amb l’església de Sant Joan En l’actualitat, sols la plaça coneguda amb el nom de “Pati del Castell” en recorda el seu emplaçament El castell de Valls tenia jurisdicció sobre tot l’actual terme municipal de la població i per tant sobre les partides de Picamoixons, Masmolets, Espinavessa i Fontscaldes Doldellops, on s’establí una granja de Poblet, fou motiu de disputes amb aquest monestir cistercenc El topònim “Valls” sota la forma Vallis o Vallibus és…
Castell de Sant Martí Sarroca
Art romànic
El terme de Sant Martí apareix esmentat per primera vegada l’any 984 Possiblement Galí, l’iniciador del llinatge de la poderosa família que es cognomenà Santmartí, fou qui construí una torre dalt del turó, lloc enlairat i d’indiscutibles defenses naturals per dos dels seus quatre punts cardinals El seu fill Guillem, veguer de Santmartí, fou l’iniciador del castell al final del segle X i al principi de l’XI, probablement després de la falconada d’Almansor del 985 Al segle XI la vídua de Guillem, Adelaida, i el seu gendre, Mir Geribert continuaren les obres del castell edificant…
Castell de Sant Marçal o de Cerdanyola del Vallès
Art romànic
El topònim Cerdanyola apareix ja al segle X, abans de la invasió d’Almansor, el 956, i es troba documentat al llarg de tot aquest segle, els anys 975, 984, 985 i 986 Quant al castell, sembla que adquirí el nom de l’església de Sant Marçal, situada en aquest indret i documentada el 1042 Segons F Duran i Cañameras el castell hauria estat edificat ja al segle XI, que el monestir de Sant Cugat el vengué al comte de Barcelona Amb tot, el castell no és conegut fins al segle XII sota el domini dels Montcada Segons el mateix autor, el castell de Cerdanyola devia ser una fortalesa més de…
Castell Vell vescomtal (Barcelona)
Art romànic
El Castell Vell, situat a l’antiga plaça del Blat —anomenada des del segle XVII plaça de l’Àngel—, era conegut com el castell vescomtal per excellència, encara que els vescomtes també dominaven els castells barcelonins del Regomir i el Nou construït al portal occidental L’anomenat Castell Vell defensava la porta oriental de la muralla romana, la més important de totes les portes d’accés a la ciutat Al final del segle X, el 986, ja era una de les propietats del vescomte Udalard I, al qual el comte Borrell encarregà la defensa de la ciutat davant l’escomesa d’Almansor el 985,…
Castell de Cabra del Camp
Art romànic
Aquesta fortalesa fou, a la segona meitat del segle X, el castell de la frontera o marca del comtat de Barcelona situat en una posició més avançada La primera referència documental del castell és de l’any 980, en què el comte de Barcelona Borrell II feu donació a Ervigi, a la seva muller Almatruda i a llur fill Guifré, del castell de Cabra amb tot el seu terme, en lliure i franc alou El castell de Cabra fou tal vegada destruït per la ràtzia d’Almansor, com sembla que es desprèn de documentació més tardana i la seva posició estratègica, tot i que no es pot descartar que ho hagués…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina