Situació
Vista del despoblat de Selmella, presidit per les ruïnes del castell i l’església de Sant Llorenç.
ECSA - E. Casas
L’església de Sant Llorenç de Selmella es troba a l’antic nucli, ara despoblat, de Selmella, a l’extrem nord-est del terme municipal, al vessant de migdia de la serra de Comaverd, al peu del castell de Selmella.
Mapa: 34-16(418). Situació: 31TCF612871.
Per a accedir-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent. (JFM)
Història
Gairebé no es coneixen referències històriques sobre aquesta església. El lloc fou repoblat a la segona meitat del segle X i el seu castell fou assetjat i pres per les tropes d’Almansor l’any 985.
Malgrat l’antiguitat del poblament, les notícies històriques de l’església de Sant Llorenç són, ara per ara, ben minses, ja que fou una església sufragània de Santa Maria de Querol. Almenys així consta a mitjan segle XVIII. (MMFG)
Església
Planta de l’església, un edifici del segle XII d’una sola nau coberta amb volta de canó i sense absis diferenciat, força modificat al llarg dels segles.
J. Figuerola
Es tracta d’un edifici de planta trapezoidal, d’una sola nau, coberta amb volta de canó i amb un absis també trapezoidal. La volta de l’absis té un petit desnivell respecte a la de la nau, desnivell que també es dona en el paviment, salvat per dos esglaons. Els murs de la nau són resseguits a banda i banda per arcs formers apuntats de pedra ben treballada que foren construïts posteriorment a la nau romànica.
La porta d’accés, de mig punt, és al mur sud, i al seu costat, a l’angle sud-oest de la nau, s’alça el campanar de planta quadrada situat sobre el mur de la nau i amb un sortint de la línia de façana. Al costat sud de la nau i a l’exterior hi ha dos contraforts molt posteriors construïts per a contrarestar el desplom del mur de la nau en aquest indret.
Al costat nord s’obre una capella lateral que sobresurt de la planta original de la nau, coberta amb una volta d’aresta, mig enderrocada. Al mateix costat i davant del presbiteri se situa la sagristia, també molt enderrocada.
L’edifici té dues finestres de doble esqueixada, una oberta al centre de l’absis i una altra en el mur de ponent.
Els murs exteriors són fets amb maçoneria de pedra petita, actualment recoberta amb arrebossats molt deteriorats. A l’interior la pedra és escairada i molt regular, tant a les voltes com als murs i arcs laterals.
L’estructura general de l’edifici, les seves dimensions i el sistema constructiu, no es diferencia de les altres esglésies rurals de la zona fetes al segle XII. Els arcs formers de la nau són el tret diferencial d’aquesta església i foren d’execució posterior. (JFM)
Bibliografia
- Cruañes, 1990, pàgs. 47-48.