Resultats de la cerca

L’església de Sant Martí, que presideix el poble d’Arenys de Munt, és esmentada com la Sancti Martini ecclesiam en la delimitació dels béns i les possessions que l’11 de setembre del 878 va fer el rei franc Lluís el Tartamut al bisbe Frodoí de Barcelona, de terres situades en part al pagus de Girona Novament el 998 és esmentada com a límit d’un alou que els comtes Ramon Borrell i Ermessenda van fer a Ènnec Bonfill, situat a Vallgorguina i que termenejava in ecclesiam Sancti Martini sita super Arennios D’aquest moment en endavant consta ja plenament en funcionament aquesta…

El Coll Sacreu, per on passa la carretera d’Arenysde Mar a Sant Celoni, és un coll geogràfic que uneix els massissos del Corredor i del Montnegre de la Serralada Litoral Ara el lloc és ocupat per una moderna urbanització Es creu que aquí es trobava el Castellum ab ipsa Cruce esmentat en un document del 1073 dels Librí Antiquitatum , bé que per la resta de topònims sembla que es trobava més avall al coll de Parpers, en la carretera que va de la Roca del Vallès a Argentona Altres autors volen situar aquest castell a…

Ermita situada al petit agregat de Torrentbò, a l’extrem de ponent del terme, prop de la carretera de Mataró a Arenys de Mar És documentada per deixes testamentàries des del 1287, i durant un temps serví com a parròquia o ajuda parroquial als habitants del sector de Torrentbò antigament format per masies i ara amb un caràcter residencial

Ermita o capella que va presidir des del segle XII l’agregat de Sobirans Es trobava a l’indret conegut com la Polla, a la capçalera de la riera d’Arenys Fa anys que la capella va desaparèixer, i al mateix indret es va construir el 1924 un santuari dedicat a la Mare de Déu de Lurda, lloc de devoció i de visites d’excursionistes

Un document del 1016 que esmenta una venda de terres en el terme “ de castro de Monte Alto ”, ha fet escriure molt, i s’han fet moltes suposicions sobre aquest efímer castell, que no surt més en la documentació medieval Carreras i Candi i altres autors creien haver-ne vist restes al puig de Montalt, de 580 m d’altitud, situat al vèrtex de partió entre els termes de Dosrius, ArenysdeMunt, Sant Vicenç de Montalt i Sant Andreu de Llavaneres…

Situació Vista de l’interior de l’església, l’element més important que ens ha pervingut de l’antic cenobi J Recarens Es tracta d’un antic monestir cistercenc, ara una masia, que fou refeta als segles XVII o XVIII i modernit zada amb una esvelta torre i altres dependències annexes, que engloben l’antiga església monàstica Es troba al sector meridional del terme, en una fondalada anomenada del Suro de la Palla És accessible des del quilòmetre 649,5 de la carretera N-II, per una pista o camí particular d’uns 800 m Mapa 365M781…

Situació Vista de la façana de migdia N Ontiveros Situada al NE del terme municipal de Mataró, gairebé limitant amb el de Llavaneres Al vessant meridional de la Serralada Litoral, a 314 m d’altitud, s’alça aquesta bonica capella de Sant Martí de Mata, que pertany al veïnat del mateix nom Mapa 37-15393 Situació 31TDG550027 S’hi arriba per la carretera de Mataró a Arenys de Munt Al quilòmetre 3,8 una pista porta fins a l’església, i abans passa per la capella de Sant Miquel i per Can Flaquer Cal demanar les claus de Sant Martí a la masia de Can Flaquer NOB Història El temple de…

AAV Amics de L’Art vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia, II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives, Biografies catalanes Sèrie històrica, núm 1, Barcelona 1965 Ainaud de Lasarte, Joan Tossa Notas geográficas, arqueológicas e históricas , Barcelona 1957 Ainaud de Lasarte, Joan Art romànic Guia Ajuntament de Barcelona-Museu d’Art de Catalunya, Barcelona 1973 Ainaud…

Primeres notícies De la mateixa manera que la Selva no forma cap unitat fisiogràfica, tampoc constitueix una unitat històrica, atès que té elements dels antics comtats de Girona i d’Osona i fins un petit sector abans adscrit a la diòcesi antiga de Barcelona, la parròquia de Riells Majoritàriament, però, formava part del comtat de Girona i pertanyia a l’antic ardiaconat religiós gironí de la Selva, d’on va rebre el nom, que s’estenia endemés per un bon sector del Gironès i del Baix Empordà De totes les…