Resultats de la cerca

De la capella de Sant Bertran, una de les més importants de les que hi havia a Montjuïc, es té constància documental des de la primera meitat del segle XIV, tot i que algun autor situa el seu origen en temps del bisbe Bertran de Barcelona 1086-1095, al nom del qual s’atribuiria la titularitat de la capella Era situada al costat del Camí Nou de Montjuïc, prop de la barriada de la Fraga, que correspon a l’actual Morrot Eclesiàsticament depenia de l’església de Sant Julià de Montjuïc, la qual, alhora, era sufragània de la de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona Segons…

Tordera forma un petit agregat al nord del municipi de Granyanella El seu castell, tot i que segurament fou construït al segle XI, és esmentat per primera vegada al principi del segle XII El 1112 hom sap que Bertran i Ermessèn eren feudataris del castell de Tordera en nom d’Arnau Bertran i tenien també l’honor d’Altet En el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera del 1133 s’establí que, una vegada morts la seva filla i el seu gendre, la batllia de Tordera passés al seu nét Guillem Es probable que el terme de Tordera estigués dins els límits del comtat de…

També se l’anomenava castell, però mai no tingué un terme jurisdiccional Actualment també se li dona el nom de castell de la Vinyeta En aquesta fortalesa residiren els castlans del castell de Curull que amb aquest nom es documenten el 1068 amb Galald de Curull, si bé l’edifici no es troba fins al 1193, quan Bertran de Curull amb la muller i els fills posà sota la protecció de l’orde del Temple la vila del Vilar El 1275 apareix la família cognominada Vilar amb Bertran del Vilar El 1336 la domus del Vilar ja havia passat a la família Milany pel casament de Francesca…

L’església de Sant Francesc i el convent foren fundats per frares franciscans l’any 1283, al lloc on hi havia una església anterior i una casa de malalts El convent sofrí moltes transformacions a través dels segles, amb la incorporació de nous afegits, fins que fou abandonat l’any 1823 i posteriorment les seves dependències foren convertides en hospital L’església fou restaurada el 1891 El claustre s’està restaurant actualment Un dels elements més preats d’aquest temple són els set sarcòfags del segle XIV, de meritori valor artístic, que corresponen a l’antiga noblesa del Penedès …

Aquest castell era situat a la part més enlairada del tossal on hi ha el poble de Montpalau, al nord del terme municipal Actualment no resta res del castell de Montpalau, que potser evoca un gran casal de trets senyorials que hi ha prop del cim del poble La història d’aquest castell és força desconeguda Potser la primera referència indirecta de la fortificació de Montpalau es trobi en el testament de Bernat Arnau del 1143, el qual llegà al seu nét Arnau el feu que tenia a Montpalau per Pere Bertran Un dels signants d’aquest testament és precisament Pere Bertran de…

Es tracta d’un dels castells més desconeguts d’aquest sector de la Segarra Es fa molt difícil situar-lo geogràficament Tanmateix, caldria localitzar-lo, potser, a l’enclavament del Mas d’en Porta, o potser més a llevant, ja en terme del municipi de Torrefeta La referència més antiga d’aquesta fortalesa es troba en la venda dels castells de Claret i Valltallada de l’any 1082, on es reconeix que el terme d’aquest últim limitava a llevant amb el castellus Raduffi També s’esmenta el chastel Raduff en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 Segons aquest document la canònica…

Aquest castell, del qual resten uns minsos vestigis al poble, donà origen a un llinatge homònim, senyor del terme fins al final del segle XIV La notícia més antiga d’Alentorn és del 1054, quan la parròquia d’Alentorn apareix entre el patrimoni de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre Dels anys 1152 o 1153 hi ha referència, pel testament de Bertran d’Alentorn, que aquest llegava el seu castell d’Alentorn als seus fills Bertran i Berenguer Posteriorment, el 1178, l’acta testamentària de Berenguer d’Alentorn dóna notícia del llegat que féu als seus fills Guillem i…

El lloc de Peralta, que segons E Morera degué ésser colonitzat al segle XII, és avui dia totalment despoblat El seu castell fou bastit per la família Montoliu entre els segles XII i XIII, per un descendent del primer senyor d’aquesta nissaga que s’aposentà a Puigdelfí a mitjan segle XI El primer senyor privatiu de Peralta fou Bertran de Montoliu L’any 1391 el rei Joan I traspassà l’alta jurisdicció de Peralta a l’arquebisbe Ènnec de Vallterra D’altra banda, els descendents de Bertran de Montoliu tingueren la senyoria de Peralta fins que Joan Gabriel de Montoliu, l’…

L’esment més antic de Tiurana és de l’any 1061, en què Bertran de Tiurana apareix consignat en el testament que Miró dictà abans d’anar al Sant Sepulcre Documents del 1141, el 1148 i el 1287 tornen a fer referència als Tiurana, llinatge del qual més tard es perd el rastre El lloc de Tiurana es trobava inclòs en els seus orígens dins el terme del castell de Vilaplana actual municipi de la Baronia de Rialb En un primer moment la documentació sempre presenta Tiurana com a partida del terme de Vilaplana i no fa esment de l’existència de cap vila o castell a l’indret Aquest fet es…

El poble de Sant Martí de la Morana o de la Plana és al sud-oest del terme, a 551 m d’altitud La primera notícia sobre el lloc és del 1067, any en què els esposos Arnau i Guisla, amb llurs fills, atorgaren a Bertran de Santmartí, a la seva muller Loreta i als seus fills la senyoria que tenia Miró Gauspert in Sancti Martini i a la Morana Pocs anys després es documenta l’existència d’un castell a l’indret pel testament de Berenguer de Santmartí, datat el 1081 aquest personatge, emparentat amb l’esmentat Bertran de Santmartí, deixà a la seva esposa Geralda, amb la…