Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
Sant Aciscle de las Cabanas (Fòssa)
Aquesta església, avui desapareguda, és la precedent de l’actual parròquia de Fòssa, que té el mateix titular El poble de Fòssa és situat a 510 m d’altitud, al sector nord del terme municipal, al peu de La Ròca i dins la vall de La Matassa És format per un petit grup de cases I l’església parroquial més a migdia hi ha el barri de las Cabanas, molt més antic, on hi degué haver la primitiva església del terme El lloc de las Cabanas és mencionat per primera vegada l’any 1011 en la butlla del papa Sergi IV atorgada en favor del monestir de Sant Miquel de Cuixà, el qual, segons l’esmentat document…
Sepultura del Pla de la Fossa (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Al cim d’una codina, situada al costat de la pista que va de Castelladral a Serrateix, hi ha una sepultura excavada a la roca Aquesta sepultura figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 99,5 —y 42,0 31 TDG 995420 Aquesta fossa feta a la roca és damunt d’una penya, a la dreta d’aquesta pista —venint de Castelladral—, poc abans d’arribar a les terres del mas Santjust, per tant, molt a prop de la partió municipal Tomba en forma rectangular excavada en una roca elevada aquest indret és situat al costat del camí que…
Necròpoli i sitges de Can Massalleres o de Sant Pere (Sant Boi de Llobregat)
Art romànic
Situació L’antic mas de Can Massalleres es troba situat al barri de Sant Pere de Sant Boi de Llobregat, on ara hi ha els carrers de Mallorca i del Molí Vell Vora aquest indret hi havia hagut la capella de Sant Pere, d’origen romànic, enderrocada el 1837 Mapa 36-16420 Situació 31TDF202776 Necròpoli Planta aixecada el 1984 amb indicació de les sitges excavades Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya Al novembre de l’any 1984 el Servei d’Arqueologia de la Generalitat féu una excavació de salvament dirigida per A Biosca i losep M Puig al barri de Sant Pere de Sant Boi de…
Sepultura del Quadre Blanc (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Aspecte de la fossa, situada, com en molts casos, al costat d’uns camps i a ran de l’estimball J Bolòs Sepultura excavada a la roca, situada a la part baixa d’un conjunt de camps i feixes dit el Quadre Blanc aquest nom és modern Aquesta clariana de conreus enmig del bosc té prou extensió com per a ésser, antigament, les terres d’un mas si tinguéssim més documentació podríem, potser, relacionar aquest indret amb el mas “Torrent Pregon Sobirà” o “Torrent Pregon Jussà”, amb el mas “Llobató” o amb algun altre dels masos que trobem als documents medievals i que no podem situar amb…
Jaciment arqueològic de la plaça de Sant Salvador (Balaguer)
Art romànic
Situació L’església de Sant Salvador, alçada segurament damunt la mesquita d’Avimoni, pocs anys abans del seu enderroc el 1936 Arxiu MCNB La plaça de Sant Salvador és situada dins del nucli antic de Balaguer, a la riba dreta del Segre JGB Mapa 32-14359 Situació 31TCG176287 Història La documentació llatina ens ha permès de conèixer un personatge important de la ciutat de Balaguer en època islàmica Avimoni, terratinent i propietari d’una mesquita —i molt probablement vinculat amb la classe governant del segle XI—, que està íntimament lligat amb la història de l’església de Sant Salvador La…
Sant Romà d’Areny de Noguera
Art romànic
Petita capella que sembla de factura moderna i popular, situada a la confluència del barranc del seu nom i la Noguera Ribagorçana, entre els km 99 i 100 de la carretera N-230 Una prova documental discutible és la seva menció en el precepte lliurat per Carles el Calb vers l’any 855 a favor del monestir de Santa Maria d’Alaó i l’abat Frugell, on rep el monestir sota la seva protecció i defensa, i fa franques i ingènues les seves possessions, les celles de Sant Andreu i Sant Romà i les altres esglésies amb delmes, primícies, oblacions i defuncions Segons R d’Abadal aquest privilegi és fals…
Sant Salvador de Filella (Bellcaire d’Urgell)
Art romànic
Aquesta església fou la parròquia del poblat, avui desaparegut, de Filella, que es trobava segurament a la partida del terme de Bellcaire dita “el Vilot” Des del 1186, almenys, hi ha referències a l’existència d’aquest temple, del qual era sufragània l’església de Santa Maria de Bellcaire El primer rector de nom conegut és Arnau 1202 Aquesta parròquia consta com a tal el 1391, quan les rendes del rector foren taxades en 20 sous en la dècima d’aquell any La rectoria de Filella fou suprimida i traslladada a Bellcaire a la segona meitat del segle XVI Vers el 1979, en uns treballs d’anivellament…
Sant Esteve de Morellàs (Morellàs i les Illes)
De l’església parroquial de Morellàs, se’n té notícia des de l’any 1147, en què es fa esment d’una terra que limitava amb la sagrera de Sant Esteve de Morellàs en un document que recollí Francesc de Fossà en el seu cartoral segle XVII De l’any següent és el testament de Gausfred de les Illes, que, entre altres disposicions, llegà a la seva esposa una penyora que tenia a Sant Esteve de Morelans A les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 hi figura el capellano de Maurelianis , que havia de contribuir-hi amb 16 sous melgoresos L’actual església parroquial de Sant Esteve de Morellàs és un…
Cementiri de Santa Llúcia (Rajadell)
Art romànic
Situació Fotografia de la tomba localitzada amb motiu d’unes obres, a l’interior de la qual hi havia encara l’esquelet J Galobart Es localitza a la ribera esquerra de la riera de Rajadell, aigües avall del poble, dins la finca anomenada Forn de Santa Llúcia Lloc on hi havia hagut un convent d’aquella advocació i, posteriorment, un forn de vidre Long 1°42’40” - Lat 41°43’50” Per anar-hi, doncs, cal seguir el mateix camí que per arribar a Santa Llúcia de Rajadell Necròpoli Aquesta estació mortuòria medieval fou localitzada, amb motiu d’unes obres, a poc més d’un metre de fondària Aquesta…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina