Situació
L’antic mas de Can Massalleres es troba situat al barri de Sant Pere de Sant Boi de Llobregat, on ara hi ha els carrers de Mallorca i del Molí Vell. Vora aquest indret hi havia hagut la capella de Sant Pere, d’origen romànic, enderrocada el 1837.
Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDF202776.
Necròpoli
Planta aixecada el 1984 amb indicació de les sitges excavades.
Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya
Al novembre de l’any 1984 el Servei d’Arqueologia de la Generalitat féu una excavació de salvament dirigida per A. Biosca i losep M. Puig al barri de Sant Pere de Sant Boi de Llobregat, a prop de Can Massalleres. De les 28 tombes que hom hi descobrí se’n van poder estudiar 24. L’any 1986, desgraciadament, el jaciment fou totalment destruït.
Les tombes eren de fossa excavada a la terra, el turturà. Tenien els extrems arrodonits i el fons còncau. Eren cobertes amb lloses de llicorella; aquestes lloses, vistes per damunt, semblaven alguna vegada un empedrat acurat. Un dels enterraments era del tipus cista, feta amb lloses petites a les parets laterals. Gairebé totes tenien els peus a llevant. En diversos casos, a causa de la densitat d’enterraments, s’esdevingué la superposició dels uns sobre dels altres; fins i tot, algun cop, les tombes eren tan a prop entre elles que tenien una coberta única. Totes eren, però, individuals, menys una on hi havia una doble inhumació. A part altres ceràmiques que hom pot datar des de l’època medieval fins a la moderna, cal destacar que als peus d’una de les tombes es trobà una olleta de terrissa feta a mà, de color rogenc, que es desfeia fàcilment als dits, amb el fons pla, forma globular, llavi arrodonit i amb un bec. En principi, hem de datar aquest jaciment cap als segles IX i X.
Entre 60 i 100 m al SW de la necròpoli, sota els actuals carrers de Mallorca, Sant Joan Bosco i Montevideo, es trobaren i s’excavaren en una campanya d’urgència, els mesos de juny i agost de l’any 1984, 10 sitges buidades a la terra, el turturà i l’argila. Sembla que la major part tenien —en algunes és molt difícil de saber-ho perquè estaven molt malmeses— un fons pla i una forma ovalada. S’hi trobà un farciment de materials d’èpoques diverses (ibèrics, romans, amb àmfores, tègules, terra sigil·lada, medievals i peces vidrades modernes). Algunes contenien al fons un enterrament. Una d’elles, per exemple, tenia a la part baixa un esquelet orientat d’E a W, cobert amb lloses de Uicorella i acompanyat sols de dos fragments de ceràmica grisa medieval. Una altra sitja contenia un enterrament doble, amb els individus capiculats i l’un sobre l’altre.
També —a part altres cavitats— es trobà una notable fossa, de planta el·líptica, que ocupava prop de 50 m2 i que contenia sobretot ceràmica medieval (grises i vidrades) i ossos animals.
En aquest jaciment els materials ceràmics medievals són datats als segles XIII i XIV. Predominen les olles de terrissa grisa, poc acurades, algunes decorades amb incisions, i també gerres, cassoles, gibrells, etc.
Les sitges són posteriors a la fossa. Totes aquestes cavitats, les sitges i la fossa, foren omplertes al final del segle XIII o durant el segle XIV. Els que les excavaren afirmen que no es pot saber res del moment en què foren construïdes i utilitzades. Tanmateix, d’acord amb el que s’esdevé en d’altres llocs, cal datar aquestes sitges o bé en el moment de l’aparició de les sagreres o, fins i tot, en una època anterior. Els enterraments que s’hi trobaren dins sembla que són del moment d’amortització; de fet, foren col·locats al fons de qualsevol manera. També sembla evident que hem de relacionar aquest conjunt de sitges i aquesta necròpoli amb l’existència de la capella de Sant Pere que hi havia i del possible hàbitat que hi degué haver prop seu.
Bibliografia
- Biosca-Puig, 1989, pàgs. 423-427
- Albareda i altres, 1984-85, pàgs. 63-72