Resultats de la cerca

Una de les primeres mencions del lloc de Pineda data de l’any 1211, quan Guillem de Tarragona, amb el consentiment del rei Pere I de Catalunya-Aragó, va fer donació, en condomini, de la jurisdicció que li pertanyia dels llocs i castells de Salou, la Pineda i Alió a l’arquebisbe Ramon de Rocabertí La seva església, dedicada a santa Maria, és esmentada els anys 1279 i 1280 en la llista de parròquies que contribuïren a pagar la dècima collectada en aquells anys en aquest sentit, hom sap que l’església de Pineta satisféu el primer any 28 sous, i el segon, tan sols 18 sous i 4 diners Durant la…

Situació Façana del palau senyorial dels Ardèvol, reconstruïda a partir del 1955 amb els carreus de l’antic edifici i al mateix indret on fou erigit ECSA-J Bolòs Actualment la façana d’aquest palau es conserva reconstruïda al carrer del Carme de la vila de Tàrrega Fins el present segle, aquesta façana era situada en un edifici construït en aquest mateix carrer i indret —en època medieval anomenat d’en Falcó—, al costat de la capella del Corpus Christi JEM Mapa 33-15 389 Situació 31TCG452125 Història La construcció d’aquest singular edifici del romànic civil català és deguda a la família dels…

Situació Aquesta església enfilada al massís del Montseny conserva els murs de la nau i part d’un antic absis romànic Destaca a primer terme un petit campanar amb accés exterior, d’època posterior al romànic M Anglada L’antiga parròquia, a 700 m sobre el nivell de la mar, queda al vessant oriental que va des del turó de Pi Novell 1 272 m d’altitud fins a la Tordera, a l’extrem nord del terme municipal Al davant té el vessant on hi ha la Costa de Montseny i el mas de l’Illa, avui dia convertit en un gran hostal a l’altra banda de la Tordera hi ha la capella de Sant Roc Mapa L37-…

Situació Antiga torre del castell, de planta quadrada, situada al costat de ponent d’altres restes més tardanes ECSA-J Bolòs Les restes d’aquest antic castell són al cim del tossal 389 m d’altitud, al vessant de migdia del qual s’esglaonen les cases del poble de Montfalcó d’Agramunt, situat al SW de Castellnou de Montfalcó, als estreps llevantins de la serra d’Almenara Mapa 33-14 360 Situació 31TCG447248 Des de Cervera, cal seguir la carretera L-303 que porta a Agramunt i desviar-se per un trencall a mà esquerra a l’alçada de Castellnou d’Ossó, que mena directament al poble de Montfalcó d’…

Aquest castell, avui desaparegut, fou construït al segle XII en el primitiu nucli de Constantí o Constantí Vell Un dels primers esments documentals de la vila i castell de Constantí Vell data del 30 d’abril de 1159, quan l’arquebisbe Bernat Tort atorgà una carta de franqueses als nous pobladors de l’indret En aquest document es fa constar que a la vila ja hi havia un castell, que hom suposa que era una construcció preexistent a la colonització del Camp Una vintena d’anys més tard, el 1177, l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, mitjançant una nova carta de població, ordenà el trasllat del…

Situació Interior de les ruïnes d’aquesta església, amb una pica baptismal i una pica d’oli trobades durant l’excavació ECSA - S Aliaga Les ruïnes d’aquesta església són situades al sud del poble de Coborriu, a la vall del torrent de l’Ingla, als vessants del coll de Pendís MLIR Mapa 35-10 216 Situació 31TCG995864 Intervencions arqueològiques A l’estiu i la tardor del 1997 es va dur a terme l’excavació arqueològica d’aquesta església Els treballs van ser codirigits pels arqueòlegs S Aliaga i J Campillo, amb permís del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i…

Situació Ruïnes de la fortalesa, presidides per una torre, molt malmesa ECSA - A Roura Les seves ruïnes són visibles en una petita elevació al costat de la masia del mateix nom, al SW de Sornian Mapa IGN— 2348 Situació Lat 42° 43′ 05″ N - Long 2° 25′ 45″ E Per a arribar al mas Arçan cal prendre a la sortida de Sornian, en direcció a Rebolhet, el camí que condueix a la capella de Sant Miquèl i es dirigeix cap al SE, passant pel mas Corbós PP-CPO Història Se’n sap poc, de la història d’aquesta fortalesa La vila d’Arçan fou confirmada per la butlla que el papa Sergi IV atorgà el 1011 al novell…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3a edició, Barcelona 1962 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els precedents antics de la història de Catalunya , ed Selecta, Barcelona 1967 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Albareda, Anselm M L’abat Oliba, fundador de Montserrat 971-1046 , Barcelona 1972 Àlbum Meravella Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya , Llibreria Catalònia, Barcelona, 1929 II, 1931 IV Alcolea i Gil, Santiago Lérida y su provincia , dins Guías artísticas de…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3a edició, Barcelona 1962 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els precedents antics de la història de Catalunya , ed Selecta, Barcelona 1967 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Albareda, Anselm M L’abat Oliba, fundador de Montserrat 971-1046 , Barcelona 1972 Àlbum Meravella Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya , Llibreria Catalònia, Barcelona, 1929 II, 1931 IV Alcolea i Gil, Santiago Lérida y su provincia , dins Guías artísticas de…

Situació Vista per la banda del carrer de Sant Pau dels pocs elements romànics que resten de la primitiva església, aixecada sobre estructures d’època romana F Baltà L’església parroquial de Sant Boi és emplaçada a la part alta de la vila, sota el solar de l’antic castell, avui ocupat per un hotel La façana del temple bastida sobre l’obra romànica és la que dona al carrer de la Pau Mapa 36-16420 Situació 31TDF202778 Història La primera parròquia de la vila de Sant Boi va ser construïda al lloc de l’antiga cisterna o dipòsit romà que en els primers segles de l’Imperi proveïa d’aigua la vila La…