Situació
Interior de les ruïnes d’aquesta església, amb una pica baptismal i una pica d’oli trobades durant l’excavació.
ECSA - S. Aliaga
Les ruïnes d’aquesta església són situades al sud del poble de Coborriu, a la vall del torrent de l’Ingla, als vessants del coll de Pendís. (MLIR)
Mapa: 35-10 (216). Situació: 31TCG995864.
Intervencions arqueològiques
A l’estiu i la tardor del 1997 es va dur a terme l’excavació arqueològica d’aquesta església. Els treballs van ser codirigits pels arqueòlegs S. Aliaga i J. Campillo, amb permís del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i finançament municipal i privat.
La intervenció arqueològica s’inicià arran d’una actuació clandestina que localitzà i posà al descobert una part dels murs perimetrals de l’edifici en qüestió.
Els resultats de l’excavació van treure a la llum una església de nau rectangular capçada a llevant per un absis quadrangular, orientada en sentit E-W, la qual havia estat destruïda per successives esllavissades que van provocar-ne l’esfondrament, primer, i el total cobriment, després. Això no obstant, conservava força íntegre el seu parament. Pel fet de localitzar-se en un vessant de muntanya orientat a l’est, la part més malmesa correspongué a l’absis, el qual conserva el mur de capçalera al nivell dels fonaments. L’església és adaptada al terreny mitjançant un sistema de terrasses o feixes.
La nau, de planta rectangular, mostra tres tipus diferents de parament que suggereixen diverses etapes de construcció. La paret meridional mostra un aparell de carreus de calcària quadrats i molt regulars; en aquest mur s’obre la porta que facilita l’accés a l’interior de la nau mitjançant tres graons. A l’interior, prop de l’absis, hi ha una fornícula de 61 cm d’ample per 63 cm d’alt i 80 cm de fondària; si bé la paret de l’absis conservada fa més de 2 m d’alçada, no hi ha cap indici de finestres en aquest costat de l’edifici. Exteriorment, el mur presenta el senyal d’arrencament d’un probable absis semicircular que, com semblen indicar els sondeigs realitzats, mai no va arribar a construir-se. La paret de tramuntana conserva una alçada d’entre 3 i 4 m, amb un parament de filades de grans blocs calcaris rectangulars, combinats amb altres de més petits; en aquest mur tampoc no es conserva cap senyal d’una possible finestra. A l’exterior, també s’observa la preparació per a construir l’absis ja esmentat, que no va arribar a edificar-se. Ambdós murs carreguen sobre la paret de ponent; aquesta és atalussada i de factura força tosca, feta amb pedres petites molt irregulars. Interiorment, la unió entre la nau i l’absis s’efectua mitjançant dos muntants de base rectangular i tres graons que salven el desnivell entre l’una i l’altre.
L’absis, de planta quadrangular, presenta una lleugera desviació SE-NW respecte de la nau. L’aparell emprat, de pedres calcàries de mida petita, és molt tosc. Al centre d’aquest espai es localitzà un basament quadrangular corresponent a l’altar. L’excavació de l’interior de l’absis posà de manifest l’existència d’un segon altar més petit, de característiques similars a l’existent, el qual va ser cobert pel paviment de calç més recent.
Els treballs arqueològics, pendents de continuació, semblen posar de manifest una església romànica assentada al damunt d’una d’anterior, preromànica. És curiós que no s’arribés a construir l’absis semicircular tot seguint el model de l’època i que només s’ampliés l’absis existent, sense més variacions que un lleu engrandiment de la seva amplada i llargària.
D’extraordinària caldria qualificar la troballa de dues piques conservades gairebé senceres a l’interior de la nau: una pica d’oli i una altra de baptismal, ambdues treballades a partir de grans blocs de pedra calcària. La pica d’oli, situada a tocar de la fornícula però una mica més avall, és rectangular en planta, i mostra una secció troncocònica; fa 112 cm de llarg per 75 cm d’ample i 75 cm d’alt. Presenta una rebava a la part superior, on devia anar encaixada la tapa de fusta, i a la cara de ponent té gravada una creu.
La pica baptismal, localitzada davant de la porta, és de planta circular, i fa 110 cm de diàmetre a la boca per 100 cm d’alçada.
El material arqueològic aparegut, encara en procés d’estudi, sembla indicar que el segle XII fou el moment de màxima esplendor de l’edifici, el qual probablement restà abandonat cap al segle XIV. (SAR-JCQ)
Bibliografia
- Novell, 1997, pàgs. 49-51