Resultats de la cerca
Es mostren 174 resultats
Sant Esteve de Pardines o de Pardinella (la Pobla de Lillet)
Art romànic
L’església avui és perduda, però la documentació és rica en referències al lloc des del segle X L’any 958 Baldonurios donà una peça de terra situada a la vall de Brocà, al lloc de Pardinella in apendicio de Pardinella, al monestir de Sant Llorenç prop Bagà les donacions al monestir de terres a la vila de Pardinella es repeteixen els anys 961, 963 i també l’any 1016 El lloc i la vila de Pardinella foren un dels centres de domini del monestir de la vall del Bastareny La referència a l’església de Sant Esteve és també del segle X així l’any 988 el comte Borrell permutà amb el bisbe…
Santa Margarida del Castell (Fraga)
Art romànic
Es tracta d’una antiga capella, avui desapareguda, que era emplaçada al tossal de la Concepció Les notícies instrumentals són insegures Si les dades actuals són correctes, aquest lloc correspon al puig Almenarella que el rei d’Aragó Alfons el Bataller fortificà en el setge de Fraga 1134 Opina J Pleyán i de Porta 1889 que Santa Margarida del Castell fou el primer temple aixecat pels cristians després de la conquesta de Fraga L’historiador J Salarrullana 1931 considera més lògica la dedicació de la mesquita major a sant Pere tan bon punt el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona entrà a la…
Castell de Clarà (Torredembarra)
Art romànic
Prop de la costa, damunt d’un tossal, s’aixecava l’antiga quadra de Clarà, avui nucli agregat a Torredembarra L’origen medieval de la quadra de Clarà fou conseqüència de la donació que en van fer els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, el 29 de març de l’any 1057, a favor de Guitard, Prolionisc, i Ollomar El document donava la situació exacta de la quadra, un territori extens dins el terme del castell de Tamarit, i apuntava el fet que la meitat de la donació es feia en alou i l’altra meitat en feu A banda de conrear els erms i edificar cases, s’obligava a bastir-hi una torre de…
Sant Cebrià de Vallalta
Art romànic
Església que centra la població de Sant Cebrià de Vallalta L’edifici actual, avui dia totalment emblanquinat, és d’estil renaixentista, almenys el portal, emmarcat per dues columnes corínties, i es va construir el 1577 li fa costat un campanar de torre amb cos superior vuitavat i capçat en forma de piràmide entorn d’un terrat La parròquia és esmentada des del 1019 en l’acta de restauració de la canònica catedralicia de Girona amb el nom de Sancti Cipriani Marítima El 1079 s’esmenta novament en l’acta de consagració de Santa Maria de Pineda, i del segle XII en endavant consta…
Castell de Masquefa
Art romànic
El terme del castell de Masquefa apareix documentat diverses vegades al llarg del segle X Tot i això, la primera notícia referent a l’esmentat castell és de l’any 963, data en què Miró, comte de Barcelona, vengué a Ènnyec, altrament dit Bonfill, aquesta fortificació juntament amb els seus termes i la parròquia de Sant Pere El 998 Ènnyec Bonfill permutarà el castell de Masquefa amb el monestir de Sant Cugat El 1002 aquesta fortalesa figura com una de les propietats de l’esmentat cenobi en la butlla papal atorgada pel papa Silvestre II A partir d’aquest moment el monestir de Sant Cugat —per tal…
Castell de Bassegoda
Els estudiosos creuen que aquest castell era situat al cim del puig de Bassegoda, al municipi del mateix nom Com sigui que no ens n’han arribat restes, en tenim molt poca informació Cronològicament el castell surt esmentat a partir de l’any 1070 i en tenim notícies fins L’any 1292 Tot i que no podem donar una línia successòria dels senyors del castell, sí que disposem de notícies d’algun d’ells Així, el primer del qual sabem alguna cosa és Guillem Bernat “ Guillermi Bernardi ” fill d’Arsenda, que prestà jurament de fidelitat al comte Bernat II de Besalú, probablement després de l’any 1070…
Sant Andreu de Vallgorguina
Art romànic
L’antiga parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina, avui en estat ruïnós i coberta de vegetació, és situada als afores del poble, prop del cementiri vell, dins una propietat dita la Rectoria Vella Aquest primitiu temple parroquial, que no estava ja en gaire bon estat al segle XIX, fou substituït llavors per l’actual església de Sant Andreu, situada al bell mig de la població, i des d’aleshores resta com a capella de cementiri El topònim apareix documentat al segle X com a Valíem Gregoriam , el qual, segons alguns investigadors, té el seu origen en el nom de Gregori, persona que hauria estat un…
Castell de Torredembarra
Art romànic
El territori de Torredembarra fou habitat, com ho demostren les restes conservades, ja en època romana L’origen medieval de Torredembarra s’aprecia en l’agregat de Clarà, un llogaret que s’alça en un pujol immediat a la vila En un document del 1057, els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, concediren la quadra de Clarà en favor de Guitard, Prolionisc i Ollomar, amb l’obligació de construir-hi una torre de pedra i calç i una fortalesa a la part baixa del terme En aquesta concessió es feia la diferència entre una part cedida en alou i una altra en feu El feu, la part més rica…
Vilatge abandonat de Pugis (Cubells)
Art romànic
Situació Les restes de l’antic poblat de Pugis es troben situades al sud-oest del terme municipal de Cubells, prop del mas de Flix i dominant una rica zona dins la vall del Sió Mapa 33-14360 Situació 31TCG287316 Per a arribar-hi cal prendre la carretera LV-3 025 de Balaguer a Agramunt i, a 3, 3 km de la cruïlla del poble de la Sentiu de Sió, agafar un trencall a mà esquerra que porta fins a Flix 1, 5 km Immediatament, cal seguir una pista a mà dreta fins a arribar a una gran masia 1, 5 km des de Flix, al sud-est de la qual s’aixeca el petit turó allargat on es troben els vestigis de l’antic…
Sant Pere de Torredembarra
Art romànic
L’origen medieval de Torredembarra s’aprecia en l’agregat de Clarà, un petit nucli poblacional que s’alça en un pujol prop de la vila Per a entendre bé la seva gènesi cal fer referència a una escriptura de l’any 1057, per la qual els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis cediren en favor de Guitard, Prolionisc i Ollomar la quadra de Clarà, amb l’obligació de bastir-hi una torre i una fortalesa a la part més baixa del terme En aquesta concessió es feia la diferència entre una part cedida en alou i una altra en feu Aquesta darrera part, la més rica agrícolament, hauria…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina