Resultats de la cerca

Situada als límits dels antics termes dels castells de Fals i Castelltallat Degué ser una petita capella rural L’església apareix citada diverses vegades durant el segle XI El 1080 trobem uns preveres de Sant Salvador encara que sigui una data dubtosa, pel context creiem que correspon a aquesta església, el 1087 apareix un puig de Sant Salvador al terme de Fals i el 1088 surt una roca de Sant Salvador esmentada com a límit de Fals Creiem que aquesta església, desconeguda fins ara, deuria trobar-se en els límits dels castells de Fals i Castelltallat, ja…

Situada dins l’antic terme del castell de Cardona No degué passar de capella rural L’església apareix citada indirectament el segle XIII El 1223 s’esmenta el mas de Sant Salvador de les Hortes i el 1295 el camí que va a Sant Salvador L’actual edificació no conserva res que correspongui a aquest període

Aquesta església era a tocar de la ciutat Un capbreu de l’any 1429 diu que afrontava amb “lo vall del mur de la ciutat” Segons J Lladonosa, era prop de l’actual plaça de Mossèn Cinto Tenia consideració de parròquia i ja és esmentada el 1161 L’any 1192 el bisbe de Lleida concedí un solar a cens a la Vilanova de Sant Salvador per tal que s’hi construís un alberg

El projecte d’urbanització de la plaça de Sant Salvador va permetre excavar la quasi totalitat de l’església romànica l’any 1995, intervenció que va anar a càrrec de l’empresa Pròleg DPCSL i amb finançament de la Generalitat de Catalunya Segons les excavacions, era una església d’una sola nau capçada per un absis semicircular Disposava de tres portes, dues de laterals i una als peus de la nau L’església tenia unes dimensions de 32,5 m de llargada per 10,4 m d’amplada Amb la cimentació del mur directament sobre la capa de pedra sorrenca, la zona de l’absis presentava dos esglaons…

Situació Esvelt campanar de l’església, del final del segle XI o començament del segle XII, gairebé l’únic element genuí d’aquest temple situat en un extrem de l’antic clos murat de la vila ECSA - A Roura L’església de Sant Salvador es troba al sector de tramuntana del nucli urbà de la vila d’Arles, en el traçat de l’antic recinte de muralla El temple és situat vora la confluència del carrer de Sant Salvador, on hi té l’entrada, la placeta d’Avall i el carrer dels Valls de Joan Vilar Per aquest darrer hom travessa la població per la carretera D-115, en direcció a…

Situació Escassos vestigis de la capçalera d’aquesta església, despullats dels seus paraments de pedra ben tallada, que foren reaprofitats per a construir l’església parroquial de Sant Miquel dels Angles ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquest edifici, primitiva parròquia dels Angles, es troben en un camp, entre la carretera de Formiguera i el camí de Vallsera, a uns centenars de metres al NE del poble dels Angles, al lloc anomenat “Església Vella” Molts dels seus carreus foren reutilitzats per a construir l’actual església parroquial de Sant Miquel, neoromànica, que és al nucli antic del poble,…

El poble de Massoteres és situat a la plana de Guissona, a 502 m d’altitud, prop de la carretera de Cervera a Ponts El lloc és esmentat en la documentació l’any 1040, i la seva església fou, des dels orígens i fins a la darreria del segle XIX, una sufragània de Sant Pere de Talteüll, i, com aquesta, va restar vinculada al bisbat d’Urgell fins a la creació de la diòcesi de Solsona al final del segle XVI D’altra banda, ós molt probable, tot i que no es pot confirmar, que, com l’església de Talteüll, Sant Salvador de Massoteres fos també una possessió de la canònica de Santa Maria…

El poble de Golmés es localitza a llevant de Mollerussa El primer esment del lloc és de l’any 1079, en què els comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II van donar a Berenguer Gombau d’Anglesola ipsos Golmers En aquest moment o poc després es devia fundar la parròquia de Sant Salvador, perquè ja consta en dues relacions de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII El rector de Golmés, dins el deganat d’Urgell, contribuí amb 83 sous i 6 diners a la dècima papal del 1279 i amb 60 sous i 9 diners a la del 1280 Golmés passà al bisbat de…

En el seu origen, aquesta església, situada al centre del poble d’Arboçols, fou una simple capella del terme de la parròquia de Santa Eulàlia d’Arboçols, per esdevenir més tard la seu de la parròquia Depengué des de mitjan segle XII de Santa Maria de Marcèvol Al seu voltant es formà l’actual poble, resultat del desplaçament de la població primitiva, propera a Santa Eulàlia d’Arboçols Les raons d’aquest desplaçament s’han de buscar en la proximitat de les terres de conreu, dels molins, de la via conflentana al llarg de la Tet i també en qüestions de seguretat el turó rocallós on era situada l’…

La vila de Fondespatla és situada a 710 m d’altitud, a la vora de la carretera de Vall-de-roures a Mont-roig de Tastavins El terme de Fondespatla fou donat l’any 1175 pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó a l’arquebisbe de Saragossa, Pere de Torroja, i al capítol de Sant Salvador d’aquella ciutat, com a part integrant del terme de la Pena d’Asnarlagaia Una de les primeres mencions documentals de l’església de Fondespatla data de l’any 1232, en què el bisbe de Saragossa la dotà amb els delmes i les primícies El 1279 era regida per un vicari i el 1324 consta ja com a titular seu sant…