Sant Salvador dels Angles

Situació

Escassos vestigis de la capçalera d’aquesta església, despullats dels seus paraments de pedra ben tallada, que foren reaprofitats per a construir l’església parroquial de Sant Miquel dels Angles.

ECSA - A. Roura

Les ruïnes d’aquest edifici, primitiva parròquia dels Angles, es troben en un camp, entre la carretera de Formiguera i el camí de Vallsera, a uns centenars de metres al NE del poble dels Angles, al lloc anomenat “Església Vella”. Molts dels seus carreus foren reutilitzats per a construir l’actual església parroquial de Sant Miquel, neoromànica, que és al nucli antic del poble, al capdamunt del puig dels Angles. (AB)

Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 34′ 57″ N - Long. 2° 4′47″ E.

Història

El lloc dels Angles és conegut des de l’any 965, en què en el seu testament el comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú feu donació de l’alou dels Angles al monestir de Sant Miquel de Cuixà. Un document que es creu fals i redactat als segles XIII-XIV, el precepte del rei Carles el Simple al monestir de Sant Jacme de Jocó de l’any 908, fa aparèixer l’església dels Angles com una possessió d’aquesta abadia, circumstància certa, però sols dos segles més tard. No es tenen referències segures de l’església de Sant Salvador fins el 1106, any en què consta que Ricard, arquebisbe de Narbona, en consagrà l’altar a precs de Guillem, abat de Jocó, que ho feu a petició del comte Bernat I de Cerdanya. Segurament en aquest moment s’havia acabat de bastir l’església o estava molt avançada. El 1268 apareix ja amb el títol parroquial: “castrum de Podio Angulorum in parrochia Sancti Salvatoris”.

Sant Salvador va continuar essent la parròquia després del desplaçament del centre del terme cap al puig dels Angles, on va néixer una població agrupada a recer del castell, construït possiblement al segle XIII. En un moment indeterminat, segurament tardà, es decidí abandonar l’antiga parròquia de Sant Salvador i construir una nova església, dedicada a sant Miquel, allà on s’havia format el poble agrupat. A la segona meitat del segle XIX aquest nou edifici fou aterrat i es construí l’actual església neoromànica. S’han conservat els textos de les deliberacions del consell de fàbrica de la parròquia i del consistori municipal referents a la construcció de la nova església. El 1853 es decidí la restauració de l’antiga parròquia de Sant Miquel, que s’estava arruïnant i era massa petita per a la població de la parròquia. Finalment, però, s’optà per una solució més radical, l’enderroc de l’antiga església. El 1864 (data gravada al peu d’un pilar del cor) s’emprengué la construcció del nou edifici. Les obres foren ràpides, ja que el 1866 ja s’havien acabat (data gravada al damunt de la portalada). (AB)

Església

De l’església de Sant Salvador avui només queden alguns vestigis del mur absidal, consistents en el terç central del mur, de formigó de calç, despullat dels seus paraments interiors i exteriors, que foren desmuntats i recol·locats en la construcció de l’església de Sant Miquel, que no segueix la forma ni les mesures de l’antiga església de Sant Salvador.

Aquesta tenia uns paraments de carreus de pedra calcària perfectament tallats i polits, que es disposaven en filades molt uniformes i regulars. L’element més notable era la decoració de l’absis formada per un fris continu d’arcuacions llombardes, perfectament tallades en un únic carreu cadascuna, complementades amb un fris en dent de serra sota el ràfec. Les arcuacions eren suportades per petites mènsules en cavet. Moltes d’aquestes arcuacions i mènsules foren reaprofitades en construir-se l’actual església de Sant Miquel dels Angles, en què tretze de les mènsules que sostenen les arcuacions de l’absis neoromànic, de les vint-i-nou existents, són antigues i totalment llises, llevat d’una que presenta un cap humà toscament esculpit.

La presència d’aquest tipus d’ornamentació a Sant Salvador relaciona l’antiga parròquia dels Angles amb altres obres de la regió del Conflent, com les esglésies de Santa Maria de Cornellà de Conflent o Sant Joan de Conat, que representen l’evolució de les formes ornamentals llombardes dins l’arquitectura del segle XII. (JAA-AB)

En una dependència de l’interior de l’església de Sant Miquel dels Angles es conserva una pica baptismal monolítica, de granit, que mesura 88 cm de diàmetre i 68 cm d’alçària. Podria provenir de l’antiga església romànica de Sant Salvador. També es conserva una gran pedra col·locada al porxo a manera de llosa, que podria correspondre a una taula d’altar. (AB)

Epigrafia

Carreu esculpit procedent de l’antic cementiri de Sant Salvador, reutilitzat en el mur de la façana principal de l’església de Sant Miquel dels Angles.

ECSA - A. Bonnery

Procedent de l’antic cementiri de Sant Salvador, es conserva al peu del mur de la façana principal de l’església de Sant Miquel dels Angles, vora el contrafort de la dreta, un carreu que porta gravada una creu patent i fixada que és flanquejada per les lletres gregues simbòliques de Crist, l’alfa i l’omega. Segurament un epitafi devia acompanyar antigament aquesta creu. Segons L. de Bonnefoy, al segle passat es guardava a l’interior de l’església de Sant Miquel una làpida, ara desapareguda, amb la inscripció següent:

1. Anno Ab Incarnacione Christi Mc 2. LXIX XV Kalendas Septembris Obi- 3. It Benefacta Anima Eius R- 4. Equiescat In Pace Amen A†Ω

El text, traduït, vol dir: “L’any de l’encarnació de Crist mil cent seixanta-nou, a quinze dies de les calendes de setembre, morí Benfeta. Descansi la seva ànima en pau. Amén.” (AB)

Bibliografia

Bibliografia sobre l’església

  • Abadal, 1954-55, vol. VIII, doc. 92, pàgs. 309-312 i doc. 93, pàgs. 312-313
  • Cazes, 1980, pàg. 4

Bibliografia sobre l’epigrafia

  • Bonnefoy, 1856-63, pàg. 301
  • Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàg. 228
  • Cazes, 1980, pàg. 4
  • Corpus des inscriptions, 1986, vol. 11, pàgs. 5-6