Resultats de la cerca

Dins el terme de Castellví de Rosanes, la parròquia deSantAndreu Saguatosis , que fins el 1453 no es dirà SantAndreudelaBarca, és documentada el 1109 Entre el 1115 i el 1226 el lloc fou donat a Santa Maria de l’Estany perquè colonitzés el terme, cosa que sembla que els canonges de l’Estany no arribaren a realitzar mai, i potser ni tan sols restauraren l’església, del dret de patronat dela…

El lloc de Palau, al peu dela costa dela Dama, que era del terme de Castellví de Rosanes i dela parròquia deSantAndreudelaBarca, és documentat el 1110 Els Castellví hi tenien com a feudataris els Palau Sembla que al segle XIII hi havia una torre que protegia, per la rereguarda, el camí d’accés al castell de Castellví de Rosanes El 1508 s’esmenta la…

Situació L’església parroquial deSantAndreu presideix el nucli principal del poble de Sagàs, les cases del qual s’agrupen a l’entorn de l’església Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 14,3 — y 56,3 31 TDG 143563 Vista exterior dela capçalera de l’església, amb l’absis central bellament ornamentat amb arcuacions i finestres cegues i bandes llombardes R Viladés Junyent-A Mazcuñan…

Situació Vista del poble de Taüll, amb l’església deSant Climent en primer terme i el nucli principal, on sobresurt el campanar de l’església de Santa Maria, en segon terme ECSA - FBedmar L’església deSant Climent centra un petit barri que és situat sobre la carretera que puja de Boí a Taüll, abans d’arribar al poble Aquesta situació és enganyosa perquè el camí antic de Boí a Taüll seguia un traçat diferent a la carretera actual Passava primer per…

Situació El terme municipal es troba al costat nordoriental de la comarca del Berguedà i el poble, constituït per una vuitena de cases, al centre L’església es troba a la plaça on conflueixen els dos únics carrers de què consta el petit nucli de població Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 19, 5 — y 71, 2 31 TDG 195712 Una vista del poble des del costat sud-oest, amb l’església, important edifici del romànic del segle XI Possiblement es tracta de l’edifici amb la més bella de les capçaleres del…

Aquesta església era la capella del castell i alhora la parròquia de Castellví de Rosanes És documentada el 1063 sota la triple advocació desant Miquel, santa Maria i sant Pere Tot i que devia existir des dels orígens medievals, devers el 1110 es degué reconstruir, ja que aquest any el senyor de Castellví, Guillem Ramon I, en testar abans d’anar a Terra Santa, li llegà 5 mancusos per a obres i uns altres 5 per a misses Hi ha altres mencions posteriors de l’…

Presentació i situació dels conjunts La sèrie d’elements escultòrics que apareixen a l’entorn deSant Pere de Rodes com a entitat arquitectònica, alguns dels quals han estat tractats de passada en l’anàlisi precedent, són marcats per la problemàtica suscitada entre el que roman in situ i el que es conserva sota el signe dela dispersió de peces És una conseqüència de l’espoliació gairebé sistemàtica de què ha estat objecte tot el conjunt monàstic, com…

Situació Façana actual d’aquest edifici totalment alterat i amb l’orientació capgirada, on - s’observa l’única absidiola que s’ha conservat ECSA - JA Corbella L’església de Sant Pere de Sorpe és a l’extrem sud-oest del poble de Sorpe, dins el seu nucli urbà Mapa 33-9181 Situació 31TCH427242 Per a anar-hi, cal prendre la carretera d’Esterri d’Àneu a Viella, pel port de la Bonaigua, i a uns 4 km de València d’Àneu hi ha el trencall que porta fins a Sorpe JAA Història No coneixem dades documentals que illustrin l’època medieval de la vila, ni de l’església, de Sorpe, que pertanyia a la vall d’…

Estat de la qüestió La problemàtica que gira entorn de l’escultura de Sant Pere de Rodes al segle XII és molt diferent de la que hem vist per al segle XI, centrada majoritàriament en les peces de l’església que romanen in situ Pel fet que pràcticament tota l’escultura del segle XII hagi patit les conseqüències de l’espoliació, el comú denominador de la historiografia se situa en la identificació de les obres que podrien procedir del monestir En aquells casos que es tractava de fragments de la decoració de la porta occidental, la que donava accés a l’església des de la galilea, aquesta tasca…