Resultats de la cerca

Aquesta torre, de la qual no resten vestigis, s’alçà a prop de l’actual església de Santa Maria de Valldossera, al sud-est del terme Fou en un principi una torre de guaita del castell de Montagut i amb el temps esdevingué el centre d’una quadra La torre de Valldossera és esmentada des de l’any 992, en què Bellaró i la seva muller Levegot feren cessió als fills Sunifred, Sendred, Daula i Pere del seu alou, amb la torre que allà hi havia, que era al comtat de Barcelona, al terme del castell de Montagut, al lloc de Valldossera Hug de Cervelló, senyor del…

Aquest santuari, al sud-est del terme, al costat de la carretera de Pontons, fou una capella tradicional de la parròquia de Sant Jaume de Montagut Fou i és l’església de la quadra i veïnat de Valldossera sorgit a l’entorn d’una torre subsidiària del castell de Montagut La menció més antiga de l’església és de l’any 1093, en què el comte Berenguer Ramon II de Barcelona va fer donació a Bertran Otó de la torre que anomenaven Valldossera, al terme del castell de Montagut, amb les seves pertinences i amb l’església de Santa Maria que allà hi havia En la confirmació d’…

El monestir de Santes Creus posseí diverses granges, és a dir, explotacions agràries satèllits del monestir que tenien cura del cultiu de les terres allunyades de la casa mare i també es dedicaven a la ramaderia Les granges foren la forma típica d’organització dels dominis dels monestirs cistercencs No eren menades per monjos directament sinó per conversos, encapçalats pel convers granger Amb el temps, però, en davallar el nombre de conversos, cada vegada tingueren més presència a les granges els jornalers i els esclaus La butlla del papa Urbà III del 1186 en què es confirmen les possessions…

Aquesta església fou l’antiga parròquia del terme del castell de Montagut, fortalesa coneguda des del final del segle X L’edifici actual, gòtic, és el successor d’un de més antic L’església de Monteacuto és una de les parròquies de l’arxidiòcesi de Tarragona que són consignades en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1154 També apareix en la butlla del papa Celestí III de l’any 1194 Segons la relació de les dècimes papals dels anys 1279 i 1280, el rector de Monteacuto hi contribuí amb 70 sous L’església de Montagut, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona El 7…

Situació Masia o casa forta de característiques semblants a la veïna de Cal Rei ECSA - J Bolòs Casa forta situada al veïnat de Campdàsens, en un altiplà que s’estén a ponent de la població de Pontons, prop de les torres de Cal Xamanet i de Cal Rei Mapa 35-16419 Situació 31TCF744868 Des de la carretera que va de Pontons a Santes Creus, al quilòmetre 11, 6, surt, a mà dreta, una pista que va cap a la Llacuna Si seguim la carretera de Santes Creus, molt poc més enllà veurem Can Guixó JBM Història Malauradament, no s’han localitzat notícies històriques documentals d’aquesta casa forta d’època…

En un instrument del 1067 que fixa els límíts del castell de Pontons ja s’anomena el castell de Foix Tanmateix, els senyors del castell són desconeguts fins al segle XII El 1161, en la venda d’una torre i unes propietats situades a Valldossera, hi ha la firma de Bernat Marcús, conegut burgès barceloní, el qual probablement era el propietari del castell El 1172, en testar, Guillem de Bell-lloc s’expressa senyor del castell de Foix, Font-rubí i Subirats En realitat el que tenia aquest personatge era la castlania del lloc El 1198 el senyor de Foix era Guillem de la Granada, el qual…

El petit poble de la Cirera és situat al centre del terme de Llorac, a la riba dreta del Riu Corb Aquest indret es formà a redós del seu castell, tot i que la primera notícia de què hom disposa correspon a la seva església, la qual és documentada amb la grafia Cireza en una escriptura de l’any 1140 o 1141, per la qual un cert Guillem de Cirera la cedí a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem La primera referència a la fortalesa de la Cirera data de l’any 1174, quan Pere de Colomers va fer definició de totes les terres que tenia a Albió, sota el domini de Berenguer de Montargull,…

Mapa dels castells i les edificacions militars del Camp de Tarragona anteriors al 1300 J Salvadó El Tarragonès Altafulla Castell d’Altafulla El Catllar Castell del Catllar Constantí Castell de Constantí Creixell Castell de Creixell El Morell Castell del Morell La Nou de Gaià Castell de la Nou Els Pallaresos Castell de Penallonga Perafort Castell de Perafort Castell de Puigdelfí Castell del Codony La Pobla de Mafumet Castell de la Pobla de Mafumet La Pobla de Montornès Castell de Montornès o de Puigperdiguers Renau Castell de Renau Castell de Peralta La Riera de Gaià Castell de Montoliu o de…

Mapa de les esglésies del Camp de Tarragona anteriors al 1300 J Salvadó El Tarragonès Altafulla Sant Martí d’Altafulla El Catllar Sant Joan Baptista del Catllar Constantí Sant Feliu de Constantí Sant Bartomeu de Centcelles Creixell Sant Jaume de Creixell La Nou de Gaià Santa Magdalena de la Nou de Gaià Els Pallaresos Sant Salvador dels Pallaresos Perafort Sant Pere del Codony La Pobla de Mafumet Sant Joan del Consell La Pobla de Montornès Santa Maria de Montornès Renau Santa Llúcia de Renau Santa Maria de Peralta Roda de Berà Sant Bartomeu de Roda Sant Pere de Berà Salomó Santa Maria de…

Situació Interior de la capella del castell, de planta rectangular, construïda al nivell del primer pis, amb el mur de la capçalera centrat per una esvelta finestra J Fuguet L’antiga església de Sant Salvador, que depengué dels templers, fou bastida al primer pis de l’edifici rectangular adossat a llevant de la torre del castell de Barberà FEB Mapa 34-16418 Situació 31TCF521861 Història Sembla que la capella de Sant Salvador fou construïda vers mitjan segle XII, car, quan el comte Ramon Berenguer II donà l’any 1067 al comte Ermengol IV d’Urgell el castell de Barberà, feu constar que es…