Situació
Interior de la capella del castell, de planta rectangular, construïda al nivell del primer pis, amb el mur de la capçalera centrat per una esvelta finestra.
J. Fuguet
L’antiga església de Sant Salvador, que depengué dels templers, fou bastida al primer pis de l’edifici rectangular adossat a llevant de la torre del castell de Barberà. (FEB)
Mapa: 34-16(418). Situació: 31TCF521861.
Història
Sembla que la capella de Sant Salvador fou construïda vers mitjan segle XII, car, quan el comte Ramon Berenguer II donà l’any 1067 al comte Ermengol IV d’Urgell el castell de Barberà, feu constar que es reservava per a ell “in ipsum castrum de Barberà meo palacio et mea capela...”; així doncs, és molt probable que la capella de què parla el document fos la de Sant Salvador, la qual devia ésser la capella del castell.
El castell de Barberà, juntament amb la seva capella, passà a dependre de l’orde del Temple l’any 1135, i molt probablement fins que la construcció de l’església de Santa Maria de Barberà no fou totalment acabada, la capella de Sant Salvador tingué funcions d’església parroquial a l’indret. Això es pot deduir del testament d’Ermessèn, muller de Pere de Puigverd, atorgat el 20 de juny de l’any 1166, car entre les disposicions testamentàries, s’indica que feu un llegat de 2 sous ad opera de l’església de Sant Salvador i 2 sous més per al capellà encarregat del seu servei per a misses.
La capella de Sant Salvador de Barberà va tenir cementiri propi. Hom en coneix l’existència per dos documents, el primer dels quals data del 1186. Hi consta que en aquest any Ramon Guerau dictà el seu testament, en el qual es donava en cos i ànima a la milícia del Temple i elegia d’ésser enterrat al cementiri de la casa de l’orde de Barberà. L’altra escriptura és de la segona meitat del segle XIII, en concret de l’any 1261, quan Novella, filla del difunt Guillem de Valldossera, donà als templers de Barberà un farraginal que posseïa dins el terme de Vallfogona, i elegia la seva sepultura “in cimiterio Sancti Salvatoris domus milicie Barberano...”.
Com la resta de construccions del castell de Barberà, la capella de Sant Salvador va sofrir els efectes de la desamortització al segle XIX, car va ésser en part malmesa al segle XIX quan una part de les dependències del que fou l’antic castell de Barberà es va habilitar com a escola pública.
L’any 1932, A. Palau, en la seva descripció del castell de Barberà feu menció de la “capelleta de Sant Joan”, la qual cosa posa en evidència que l’esglesiola tingué un canvi d’advocació. (FEB)
Església
La tipologia d’aquesta capella és de les més comunes de l’arquitectura templera, que coincideix, tanmateix, amb les primitives construccions cistercenques de Poblet (església de Sant Esteve) i Santes Creus (capella de la Santíssima Trinitat). Es tracta d’un edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis carrat cobert amb volta de canó, avui dia parcialment enderrocada. La capella té tot el costat septentrional ocupat per una galeria porticada que mira al pati del castell i amb la qual es comunica.
A la capçalera hom pot veure una finestra espitllerada amb esplandit interior, i la porta d’accés —cap-i-alçada però sense boet a l’intradós— és a la ja esmentada galeria porticada.
La tipologia constructiva de la capella castellera de Sant Salvador és de les més austeres que hom coneix de l’orde del Temple. Els murs són totalment llisos, amb un tipus de carreuat irregular que és resultat de les nombroses restauracions que ha sofert al llarg dels anys. Les mides originals de la capella —tot i que avui dia està escurçada— es poden deduir per la llargada de la porxada; feia 6 m d’amplada per 12 de llargada.
El soterrani de la capella ha estat, en part, buidat recentment dels enderrocs que l’omplien. El desenrunament ha posat de manifest que la coberta de la nau era de cabirons recolzats en arcs de diafragma.
La galeria porticada té tres arcades de punt rodó, de 3 m de llum, construïdes amb dovelles de pedra molt ben tallades; aquestes arcades descansen en impostes motllurades sobre pilars prismàtics. A les impostes dels arcs s’endevinen alguns elements decoratius de tipus geomètric, els quals poden ésser relacionats amb l’orde del Temple: creus patents inscrites en cercle formant roses, que recorden les decoracions murals de les capelles templeres de Montsonès, a l’Alta Garona (França), i San Bevignate de Perusa (Itàlia).
Com ja s’ha esmentat, aquesta capella es bastí en un primer pis, la qual cosa no és gens inusual en l’arquitectura romànica i, de fet, també es troba en altres construccions militars templeres a Occident (Miravet) i a Orient (Safita). (JFS)
Bibliografia
- Fuguet, 1983, núm. 5, pàgs. 91-120
- Español, 1991, pàgs. 102-105.