Resultats de la cerca

Situació Vista aèria de la vila, capital històrica del Conflent, que conserva la trama urbanística medieval, tot i l’aspecte de ciutadella moderna, resultat de les fortificacions bastides al segle XVII, sota la direcció de l’enginyer militar i mariscal de França, marquès de Vauban, i d’altres afegides posteriorment ECSA - F Tellosa La vila deVilafrancadeConflent, antiga i històrica capital de la comarca, s’alça a 435 m d’altitud a la…

La capella de Sant Pau, avui desafectada, ocupa el costat oest del claustre del cementiri, el qual és situat a la banda de ponent de l’església parroquial de Sant Jaume Una menció documental d’aquesta capella data del 1294, en què el rei Jaume I de Mallorca notificà al veguer, al batlle i al jutge deVilafranca que la vila havia de pagar una renda anual de 6 sous per tal de fer front a les obres d’engrandiment del cementiri, ja que la construcció de la…

Situació Vista aèria del sector de ponent de la vila amb l’església de Sant Jaume, adossada a la muralla meridional, a primer terme ECSA - F Tellosax L’església parroquial de Sant Jaume, un dels edificis més interessants de la vila deVilafrancadeConflent, és situada al carrer de Sant Jaume, prop de la “porta de França” que s’obre a la muralla meridional que envolta la població Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 35’ 17” N - Long 2° 22’ 0” E…

L’orde dels franciscans s’installà a la vila deVilafrancadeConflent gràcies a una butlla del papa Nicolau III, atorgada l’any 1279 El convent primitiu dels franciscans era situat al barri extramurs que voreja la riba esquerra de la Tet, a l’indret que ocupen avui les escoles de la vila La seva construcció s’inicià a partir dels anys 1279-80, gràcies a les contribucions dels habitants deVilafranca, però sobretot, a la munificència de les cases nobles dels Pinós de…

Làpida d’un prevere provinent del convent dels franciscans de la vila, avui encastada a la torre del Diable ECSA - A Roura Provinent de l’antic convent dels franciscans deVilafrancadeConflent, es conserva, encastada a la torre del Diable d’aquesta vila, contigua a l’església parroquial, una làpida amb l’epitafi de Ponç Duran Aquesta làpida, que fa 31 X 17 cm, és situada a 1,55 m del sòl, a l’interior de la torre, just sobre una sagetera El seu text és 1 ANNO CHRISTI M CC LXXXVI NONAS SEP…

Situació Antiga parròquia rural enfilada en una muntanya entre VilafrancadeConflent i Conat ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Andreu és situada al despoblat de Bell-lloc, al nord deVilafrancadeConflent i al nord-est del despoblat de Campelles, a una altitud d’uns 860 m Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 13” N - Long 2° 21’ 50” E Per a arribar-hi partint de Rià, s’ha de seguir la carretera D-26 en direcció a Conat Al…

Aquesta església, actualment desapareguda, era a la riba esquerra de la Tet, una mica més amunt de l’antic pont de Sant Andreu, del qual només resta l’estrep de la banda esquerra, ja que fou destruït pel pont actual, sobre el qual passa la carretera nacional L’església de Sant Andreu havia estat el temple de la “vila nova”, és a dir, de l’actual raval de la vila deVilafrancadeConflent Una única menció documental d’aquesta església data…

Situació Temple de modestes dimensions, des d’on s’albira una magnífica panoràmica de la comarca ECSA - A Roura La capella de Sant Esteve és situada al cim de la muntanya 1 056 m d’altitud que domina pel nord la vila deVilafrancadeConflent, a l’antic lloc de Campelles Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 20” N - Long 2° 21’ 56” E Per a anar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior per a arribar a Bell-lloc a partir d’aquí s’ha de…

Situació Façana de ponent de l’església, coronada pels merlets amb què fou fortificada al segle XIV ECSA - A Roura L’antiga canònica i actual parròquia de Santa Maria de Cornellà presideix el poble de Cornellà de Conflent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 1” N - Long 2° 22’ 59” E L’església és al nord del palau comtal, al costat de la carretera que va a Fillols PP Història EI topònim Cornellà de Conflent Cornelianum , 901, com altres indrets homònims de Catalunya, suggereix la hipòtesi que podria tenir origen en un domini detingut, a l’època romana, per un colon, membre de la gens Cornèlia…