Situació
Temple de modestes dimensions, des d’on s’albira una magnífica panoràmica de la comarca.
ECSA - A. Roura
La capella de Sant Esteve és situada al cim de la muntanya (1 056 m d’altitud) que domina pel nord la vila de Vilafranca de Conflent, a l’antic lloc de Campelles.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 36’ 20” N - Long. 2° 21’ 56” E.
Per a anar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior per a arribar a Bell-lloc; a partir d’aquí s’ha de prendre un sender en direcció sud-oest, que mena directament a la capella de Sant Esteve. (MLIR)
Història
Una de les primeres mencions del lloc i de l’església de Campelles data de l’any 906, en què els bisbes reunits en un sínode episcopal a Barcelona confirmaren a Emma, filla del comte Guifré el Pelós i abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, la possessió de l’església de Santa Eulàlia de Fullà i de l’“ecclesia in Campilias”, que era sufragània de la primera.
Al segle X, consta que el monestir de Sant Miquel de Cuixà hi tenia també alguns alous, com queda reflectit en la butlla de l’any 950 atorgada a l’esmentat cenobi pel papa Agapit II, en la qual es ratifica la propietat d’alguns alous “in Campelias”.
Al segle XII, i ja probablement també al segle anterior, el vilar de Campelles depenia dels senyors de Bell-lloc. Posteriorment, l’any 1217, Campelles i Bell-lloc foren donades per Arnau de Bell-lloc al priorat de Santa Maria de Cornellà de Conflent.
Molt probablement, el fet que el llogaret de Campelles depengués durant un cert temps dels senyors de Bell-lloc, féu que alguns documents del segle XV designessin l’església com a Sant Esteve de Bell-lloc. (PP)
Església
L’església de Campelles és un edifici de modestes dimensions, d’una sola nau de planta rectangular sense capçalera diferenciada. És cobert amb una volta de canó de perfil semicircular.
El temple és il·luminat per una finestra de simple exqueixada situada a llevant i una altra al mur de migdia.
La porta d’entrada s’obre a l’extrem occidental del mur de migdia i és resolta amb un arc de mig punt fet de grans dovelles. L’aparell de l’edifici és fet de carreus tallats de forma rústega, alguns de grans dimensions, amb uns curiosos efectes de policromia deguts a l’ús de pedra sorrenca vermella, entre una gran majoria de pedra calcària d’un to blanquinós.
Adossada a la façana occidental, hi havia hagut una torre-campanar, però avui és totalment desapareguda. La volta de l’església, en part esfondrada, ha estat restaurada fa alguns anys. Per les seves característiques tipològiques aquest edifici es pot datar dins les construccions alçades al segle XI. (PP)
Bibliografia
- Cazes, s.d.**, pàg. 51
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàg. 54
- Abadal, 1954-55, vol. VIII, doc. 73, pàgs. 292-293
- Cazes, 1990, pàg. 20