Resultats de la cerca

De la documentació antiga es desprèn que al nucli de VilobídelPenedès hi havia una capella que devia formar part de la fortalesa Més tard, aquesta església passà sota l’advocació de la Mare de Déu del Àngels La trobem per primer cop esmentada al segle XIII, concretament en un document del 1290 en el qual hi ha un llegat de tres quarteres i mitja de forment, censal fet per Bernat de Castellbisbal a la capella de Santa Maria de Vilabino Al 1328 consta que hi havia fundat un benefici que posseïa Berenguer Vendrell, prevere…

L’actual església del fossar de Vilobí, ara en desús, és una obra del segle XVII, modificada al segle XVIII, però d’origen molt antic L’indret de Vallformosa, al Penedès, potser és documentat ja l’any 977, quan es va reconèixer als habitants del lloc les seves propietats Alguns autors creuen, això no obstant, que l’instrument esmentat fa referència a Vallformosa del Bages, municipi de Rajadell El primer document trobat fins ara que anomena l’església és de l’any 1087, en què Bonfill Odefind donà a Santa Maria de…

Situació Porta romànica de la façana nord, amb dues arquivoltes suportades per columnes I impostes ECSA - X Virella Aquesta capella és situada al veïnat de Bellver, al costat de cal Jan Pau Mapa 35-16 419 Situació 31TCF878836 Bellver és uns 800 m al nord del cap de municipi Hom hi arriba des de Vilafranca delPenedès per la carretera comarcal BV-2 127 CPO Història El primer esment documental d’aquesta església és de l’any 1421, encara que els seus orígens són molt més antics Fou molt modificada al segle XVIII i va tenir culte fins el 1936, en què fou…

Aquesta torre es creu que fou l’origen de l’actual ciutat de Vilafranca Possiblement existia al segle X El nom de la torre sense cap mena de dubte fou pres d’un nom personal d’algun dels repobladors de la zona L’antropònim Dela era corrent en aquella època en el sector delPenedès, com ho demostra un document de l’any 981, en el qual un dels marmessors de Galí, l’iniciador de la dinastia dels Santmartí, hi figura amb el nom Delano Aquest personatge podria ser el fill d’un tal Dela, que firmà la dotalia que feu el comte Sunyer per la seva muller Aimildes al…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena , “Cuadernos de Historia de España” Madrid 1953, XIX, pàgs 5-54 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Un gran comte de Barcelona pretèrit Guifred Borrell, 897-911 , “Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad” Barcelona 1964, V, pàgs 83-130 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives “Biografies…

Mapa d’esglésies conegudes de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, anteriors al 1300 C Puigferrat L’Alt Penedès Avinyonet delPenedès Sant Pere d’Avinyó o d’Avinyonet Sant Salvador de les Gunyoles Sant Sebastià dels Gorgs Santa Magdalena Santa Maria de la Llinda Les Cabanyes Sant Valentí de les Cabanyes Castellet i la Gornal Sant Pere de Castellet Sant Pere de la Gornal Sant Esteve de Castellet Sant Marçal de Castellet Mare de Déu de Muntanyans Sant Simeó Sant Martí de Castellnou Castellví de la…

Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món romà Elements escultòrics d’un monument funerari, versemblantment d’època romana, trobats fa uns anys al terme de Sant Martí Sarroca Es conserven al Museu Municipal de Sant Martí Sarroca ECSA - M Raurich Les característiques geogràfiques que defineixen el Penedès són les lleugeres ondulacions i el seu terreny planer que s’obre al mar per una àmplia zona d’estanys, avui terraplenats El complementen els estreps de les serralades litoral i pre-litoral Des d’antic és un lloc amb una gran abundor d’aigua, bo i fàcil de conrear Tanmateix era,…

Els inicis del feudalisme L’any 785 els habitants de Girona lliuraven la ciutat a Carlemany, segons la lacònica descripció dels fets donada pel Cronicó de Moissac La ciutat i el seu territori abandonaven al-Andalus, s’integraven dins l’imperi Carolingi i, així, s’obria una nova etapa de restauració política i eclesiàstica, estretament lligada al desenvolupament i consolidació del feudalisme a la zona Mancat de documentació escrita i arqueològica suficient, l’estudi de l’evolució del poblament a Girona durant la major part de l’alta edat mitjana resta…