Resultats de la cerca

L’església de Sant Fruitós, situada al poble homònim, anomenat els Masos de Pals, és un gran edifici dels segles XVIII i XIX, acabat al començament del segle XX Aquesta construcció substituí un edifici anterior, de petites dimensions, actualment enrunat, situat a la banda de migjorn de l’actual Tot i que la dedicació a sant Fruitós indica sempre un lloc de culte molt antic, a les restes de l’església vella no hi ha pas vestigis anteriors als segles XVI i XVII Probablement una prospecció arqueològica podria indicar l’antiguitat o no d’aquesta església

Aquesta església parroquial és situada dins el petit nucli del poble de Prunhanas, al N de la Fenolleda El 1011 el comte de Besalú Bernat I Tallaferro , que havia acabat de fundar al castell de Fenolhet el monestir de Sant Pèire, el dotà, entre altres esglésies, amb la de Sant Martin de Prunhanas, subjecció que el papa Sergi IV va confirmar Es tracta de la notícia més antiga que es té d’aquest temple Hom desconeix en quin moment l’església de Prunhanas degué restar alliberada d’aquest lligam L’actual església de Sant Martin és un petit edifici d’una sola nau amb un campanar d’…

Aquesta església era situada dins el recinte del castell de Tamarit Hom creu que substituí una mesquita que hi hagué al mateix indret just després de la primera conquesta del castell Interpretem que l’advocació a sant Nicolau serva relació amb la data de la conquesta del castell de Tamarit per part d’Alfons el Bataller 1107 La capella castral devia subsistir miraculosament a la dominació almoràvit Així ho consideraren els Estopanyà, senyors de Tamarit, que el 1169 dotaren les esglésies de la vila amb l’encàrrec exprés a llurs ministres d’honorar i enaltir l’església de Sant Nicolau A mitjan…

Aquesta església és la parròquia del poble de Fenolhet conegut ara com la Vilassa, als peus del castell del mateix nom L’edifici actual fou beneït el 1904, però és el successor d’un altre de molt més antic, que es trobava un centenar de metres més al S, contigu al cementiri parroquial El primer esment de l’església es troba en la butlla que el papa Sergi IV va atorgar l’any 1011 al monestir de Sant Pèire de Fenolhet, acabat de fundar Era una de les esglésies que formaven part de la seva dotació inicial L’església conserva tres capitells amb decoració escultòrica que s’atribueixen…

La primera vegada que aquesta església apareix en els documents és l’any 1168 L’any 1209 hi ha notícia de “ sancti Genesi de Villae Torricellae de Montgrino Cal suposar que existia amb molta anterioritat, ja que la “ villa Torrocella”és documentada des de l’any 879 La construcció del temple gòtic actual sembla que començà després de l’any 1305, i l’any 1314 sembla que era aixecat en una bona part, bé que l’edifici no fou acabat fins molt temps després No fou consagrada fins l’any 1609 Al segle XVIII fou construïda la façana occidental i la porta de migdia Hi fou afegida una…

Santuari dels Munts Sant Agustí de Lluçanès © CIC-Moià Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural dependent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès Les primeres notícies s’inicien l’any 1227, quan consta l’existència de l’església de Santa Maria del Mont de Monfe, que en endavant rebia diferents llegats dels feligresos de la comarca la devoció augmentà amb la creació, l’any 1335, d’una confraria de fidels de la Mare de Déu dels voltants El segle XVII fou d’un gran esplendor del santuari car l’any 1679 el papa Innocenci XI revitalitzà la confraria i el 1695 es…

Malgrat que el lloc fou ocupat i repoblat des de la segona meitat del segle XII, de la seva església no se’n tenen referències fins al final del segle XIII L’any 1279 el rector de Monte Brione contribuí amb 20 sous i 8 diners a la dècima papal, una quantitat modesta que és un indicador de les minses rendes de la parròquia en aquells moments El rector de Montbrió va restar exempt de pagar l’esmentada dècima papal el 1280 perquè no tenia les rendes parroquials suficients L’església de Montbrió del Camp esdevingué sufragània de la parròquia de Santa Maria de Cambrils, i al final del segle XV…

No es coneixen referències històriques d’època romànica d’aquesta església Tanmateix, el seu titular i el fet que el lloc del Rourell sigui conegut des del segle XII fan pensar que és probable que calgui cercar el seu origen en un temple anterior al segle XIV El Pla de Vicaries del 1772 erigí en vicaria perpètua l’església del Rourell, juntament amb la de la Masó Ambdues esglésies eren sufragànies o annexes de la parròquia de Santa Maria d’Alcover i les assistia un vicari resident al Rourell Segons l’inventari del 1924 l’edifici actual començà a bastir-se l’any 1769 i fou acabat…

De l’antic temple, aixecat en un turonet, enfront de la vila de Perdiguers, no queda cap rastre Les primeres notícies històriques que hem trobat són del segle XIII El 13 de maig de 1 250 Bernat de Zouró en el seu testament deixa cinc sous a Santa Maria de Zavilla Segles més tard, el 1775, Josep Vila i Lavall, propietari de la vila de Perdiguers, obtingué del bisbe de Solsona Lasala permís per a traslladar el temple de lloc El trasllat tingué lloc el 13 de novembre de 1781, però encara de manera provisional, puix que el temple, bastit amb carreus de l’antiga església, no fou acabat…

El Castell Reial s’alça a la Ciutadella de Perpinyà, que se situa a migdia de la Vila Vella, dominant-la Fou iniciat, probablement, al voltant del 1270 El mestre Ramon Pou, de Perpinyà, n’era el mestre d’obres el 1274 Des del 1283 la família reial hi residia, però se sap que el castell no era encara acabat el 1285 La torrassa rectangular que abrigava dues capelles superposades s’havia acabat abans del 1300 i el conjunt del castell es degué acabar sota Jaume II †1311 Des d’aquell moment, l’aigua del rec dels canals que venia de Corbera i Tuïr arribava al castell…