Resultats de la cerca
Es mostren 281 resultats
Santa Maria de Cornellà de Llobregat
Art romànic
Situació A l’entrada de l’ajuntament, al centre de la població Mapa 36-16420 Situació 31TDF223788 Història El lloc és citat el 980 i l’església el 993, en temps del bisbe Vives que, segons els seus testaments, posseïa béns al terme Possiblement va ser obra d’aquest prelat la reconstrucció d’una església anterior, d’època visigòtica, que fou descoberta per excavació sota l’actual ajuntament La reconstrucció de la basílica visigòtica, que tenia un absis poligonal, consistí en l’afegitó d’unes columnes a l’entrada de l’absis, després del 977 Entre el 1065 i el 1095 hi…
Casa de la Pia Almoina (Banyoles)
Art romànic
L’actual Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles ocupa un edifici conegut amb el nom de la Pia Almoina Comprèn dues cases romàniques dels segles XI i XII, que foren unides en una de sola a la primeria del segle XIV, per tal que fos la seu del consell de la vila, que acabava d’ésser creat Alhora, s’installà al mateix edifici la casa de la caritat de Banyoles, d’on li ve el nom de Pia Almoina Aquesta institució, fundada el 1306 per Guillem Reixac, es dedicava a la distribució gratuïta d’aliments als pobres, i perdurà fins a la desamortització del 1833 L’edifici fou la casa de la…
Santa Eulàlia de la Seu d’Urgell
La capella de Santa Eulàlia de Mèrida, semblant a les esglésies que, amb la mateixa devoció, es poden trobar a les diferents capitals dels bisbats catalans altmedievals, com ara Vic, Lleida, Terrassa…, era situada a l’indret que actualment ocupa l’Ajuntament de la Seu d’Urgell En els baixos d’aquest edifici s’han identificat vestigis d’aquella construcció, que han estat recentment motiu d’una exploració arqueològica Curiosament l’església de Santa Eulàlia, més concretament el seu altar, esmentat per primera vegada el 1036, apareix sempre —en els documents consultats— com l’altar on es juraren…
Sant Salvador del Corral (Tarragona)
Art romànic
Aquesta església, de la qual es desconeix la situació exacta, fou construïda, segurament, aprofitant una de les voltes del circ romà de Tarragona, a la banda de ponent Cal dir que l’àrea ocupada pel circ fou aprofitada a partir del segle XII com a raval o barri extramurs de la ciutat, i és coneguda per la documentació medieval com el Corral L’església de Sant Salvador és documentada com a ecclesiam Sancti Salvatoris in suburbio Terrachonensis en una escriptura datada el 24 d’octubre de 1128 per la qual l’arquebisbe Oleguer la va cedir al bisbe de Vic, Ramon, i a l’església d’Osona De fet, hom…
Santa Maria de les Parrelles (Balaguer)
Art romànic
Aquesta església, que era situada a l’oest del terme de Balaguer, fou la seu d’un convent de trinitaris Els seus orígens es remunten al 31 de març de 1293, quan el comte Ermengol X de Cabrera confirmà la donació de béns i propietats a l’orde dels trinitaris per tal d’iniciar la fundació d’un convent i la seva església L’església es construí d’acord amb els cànons estilístics del romànic amb tot, fou un centre de poc interès i poca rellevància Presidia l’altar major una bella imatge gòtica de la Mare de Déu El convent fou abandonat amb la guerra del Francès i enderrocat després de la…
Torre de Sant Joan (Barcelona)
Art romànic
L’orde dels hospitalers de Sant Joan erigiren una torre de defensa a Sant Martí de Provençals, suposadament al segle XII Situada entre les partides del Clot i el Taulat, fou totalment restaurada el 1705 per fra Nicolau de Cotoner, i el 1730 fra Josep de Ros i de Sorribes hi erigí la petita capella de Sant Joan, segons Carreras i Candi El 1854 n’era el propietari Ramon Casas Jordà, el qual va donar una part dels terrenys que envoltaven la torre per tal de fer un carrer dit de Sant Joan de Malta, en honor de l’antiga fortificació Aquesta família, els anys vint d’aquest segle, donà la propietat…
Castell de Tivissa
Art romànic
El lloc de Tivissa és documentat des de l’any 1153, que s’esmenta en la donació del castell de Miravet a l’orde del Temple El rei Alfons I el Cast infeudà l’antic castell sarraí de Tivissa, juntament amb d’altres fortaleses, a Guillem de Castellvell el 1174 Per aquesta raó, com Móra i altres indrets, acabà formant part de la baronia d’Entença i al segle XIV s’integrà al comtat de Prades Els seus darrers senyors foren els Medinaceli, ducs de Cardona El castell de Tivissa tenia un extens territori, que comprenia l’actual terme municipal més els de Vandellòs, Capçanes i els Guiamets El 1289…
Motlle d’orfebreria andalusí (Tortosa)
Art romànic
Peça de petites proporcions, de forma trapezoidal, localitzada a Tor tosa l’any 1900 © MNAC - Calveras / Mérida / Sagristà Aquest motlle es va localitzar al juny del 1900, en unes obres d’urbanisme del barri de Remolins, concretament en la fonamentació d’una casa, conjuntament amb 35 g de plata fosa i escòries en forma de gresol barrejat amb fonent vidriós i ennegrit i una moneda de l’emperador bizantí Joan I Zimizés 969-976 Ara és guardat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, amb el núm d’inventari 46 300 R Amador de los Ríos en el seu article “Reliquias hispanomahometanas” 1900, reproduït…
Sant Mateu (Vallirana)
Art romànic
La capella de Sant Mateu de la Quadra de Vallirana, del terme del castell de Cervelló, pertanyia a la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, segons consta en l’acta de consagració d’aquesta, del 1231 Posteriorment la Quadra de Vallirana depengué de l’hospital d’Olesa de Bonesvalls, fundat pels Cervelló el 1262 El 1508 s’esmenta com a capella eremítica i solitària El 1630 l’església era sufragània de la de Cervelló El 1804 els veïns de la Quadra de Vallirana, havent edificat una nova església, demanaren permís per a traslladar-hi el Santíssim El 1805 l’ajuntament de la Quadra de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina