Aquesta església, de la qual es desconeix la situació exacta, fou construïda, segurament, aprofitant una de les voltes del circ romà de Tarragona, a la banda de ponent. Cal dir que l’àrea ocupada pel circ fou aprofitada a partir del segle XII com a raval o barri extramurs de la ciutat, i és coneguda per la documentació medieval com el Corral.
L’església de Sant Salvador és documentada com a ecclesiam Sancti Salvatoris in suburbio Terrachonensis en una escriptura datada el 24 d’octubre de 1128 per la qual l’arquebisbe Oleguer la va cedir al bisbe de Vic, Ramon, i a l’església d’Osona. De fet, hom no sap quins drets concrets tingueren els bisbes de Vic en aquesta església, ja que l’any 1154, en la butlla de confirmació de béns que el papa Anastasi IV atorgà a l’església de Tarragona, consta, entre moltes altres esglésies, la de Sancti Salvatoris de Curral; així mateix, a la darreria del segle XII, el 1194, l’ecclesiam Sancti Salvatoris figura entre els temples ratificats com a propietat de l’església tarragonina en la butlla adreçada aquell any pel papa Celestí III.
D’altra banda, segons el cronista N. Feliu de la Penya, sembla que quan els franciscans van establir-se a Tarragona l’any 1242, el bisbe de Vic, uns quants anys després, el 1249, els donà l’església de Sant Salvador del Corral amb la finalitat que hi bastissin a prop el seu estatge conventual.
Segons J. M. Recasens, el temple de Sant Salvador del Corral, que havia tingut categoria de parròquia, deixà de funcionar i fou enderrocat en un moment imprecís durant la baixa edat mitjana.
L’any 1992, en unes obres que es feren dins el pati de l’ajuntament de la ciutat, aparegué un fragment en dos trossos d’un alt relleu figurat de pedra calcària, del qual s’ha llançat la hipòtesi que podria provenir del timpà de la portalada de l’església del Corral; tanmateix, no és més que una possibilitat que fins ara no es pot confirmar. La peça es conserva en l’actualitat al mateix ajuntament.