Resultats de la cerca

Aquesta església es trobava dins el terme de la vila de Vic, fora de les muralles, a mitja hora vers llevant, propera a la carretera de Vic a Roda de Ter, ja en terme parroquial de Calldetenes Fou sempre una simple capella rural, i durant un curt temps aplegà algun deodonat o deodonada El nom li prové del mas Almunia, encara que la tradició popular ha fet que fos el lloc on defallí sant Francesc El fet que Jacint Verdaguer recollís aquesta llegenda divulgà el fet arreu fins al punt que modernament l’indret és conegut com Sant Francesc s’hi moria El fet és que des de l’any 1140 es coneix l’…

Quan el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona després de la conquesta de Tortosa el 1148 procedí al repartiment de la regió, cedí 1153 l’almúnia de l’Antic “ almunia quam vocant Antig ”, en alou, a Bertran de Castellet Aquest, el 1157, la va vendre a Guillem de Copons, que era el batlle del comte a Tortosa, per 200 morabatins, i uns anys més tard, el 1170, el mateix Guillem de Copons decidí vendre l’Antic a Guerau, prior de Santa Maria de Tortosa, i a la mensa canonical per 400 morabatins Un cop esdevingut propietari de l’indret el priorat de Santa Maria, sembla que els priors…

La població d’Alcanó és a l’extrem sud-est de la comarca del Segrià, assentada sobre un dels tossals que domina la vall de Secà Alguns autors han assenyalat l’origen del topònim Alcanó en els termes àrabs al-kaynum el fogar o al-kanisys església Sembla, però, que cal relacionar l’inici del lloc amb un dels caserius sarraïns una almúnia dedicats a tasques agrícoles i ramaderes que tan abundaven a l’entorn de Lleida Un document de l’Arxiu Capitular de Lleida, datat l’any 1208, deixa entreveure que, amb la conquesta, aquest caseriu revertí al capítol de la ciutat de Lleida Aquest…

El poble d’Alcanó és a 214 m d’altitud, al centre del terme Sembla que inicialment aquest indret s’hauria de relacionar amb una almúnia sarraïna, dedicada a les tasques agrícoles i ramaderes Una de les primeres referències d’Alcanó data de l’any 1203, quan el bisbe Gombau de Camporrells adquirí un palau que els canonges de Sant Ruf tenien a l’extrem NE de la Suda per a palau episcopal, en canvi de cedir-los uns predis a les Pardinyes i uns drets sobre l’almúnia d’Alcanó Tant els canonges de Sant Ruf com el capítol de Lleida contribuïren a la repoblació del terme Una…

Resten pocs vestigis d’aquesta capella de la caseria anomenada la Pobleta de Montanyana, situada a la capçalera del barranc de Sant Miquel, confluència dels barrancs de Palleroa i de l’Almúnia JBP Les escasses filades dels seus murs dibuixen la planta d’un senzill edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, construït amb una tècnica rústega, de pedra sense treballar, de datació molt imprecisa entre els segles XI i XII JAA

Torre d’origen islàmic edificada al sud-est del terme de Bellcaire i tocant a Filella El 1091 consta com a simple almúnia d’Alfiz , encara que en la segona repoblació de Bellcaire, el 1139, hom diu que la torre d’Afif i el seu terme són limítrofs d’altres termes de torres com la Faneca, el Penal amb el seu albacar i Filella La darrera referència a aquesta torre i el seu terme es troba el 1162, com a límit d’un alou atorgat a Bellcaire pels comtes Ermengol VII i Dolça a favor de Jaume Genovès La identificació actual d’aquest topònim podria correspondre al mas Picollà

El poble de Torregrossa és situat al sud del Pla d’Urgell, tocant a les Garrigues, sobre una petita altura que domina la vall intermèdia entre la Femosa i la plana d’Urgell La primera menció de Torregrossa sembla que és la de l’any 1079, que consta entre afrontacions del terme del castell d’Anglesola, sota la denominació “ almuniam grossam ” El mot “almúnia” designa una explotació agrícola musulmana Cal esperar, però, fins a la dècima papal del 1279 per tenir una referència de la parròquia de Torregrossa, dins el bisbat de Lleida El capellà de Torregrossa hi contribuí amb 24 sous…

Aquesta església era situada al marge esquerre del riu Segre, davant de l’actual cementiri municipal, a la Torre del Pastoret, extensa explotació d’horta que era controlada des d’un tossal Cal cercar l’origen d’aquesta finca en una granja o almúnia musulmana, propietat d’un tal ibn-Sucuna al-Fandir, que disposava de mesquita i mitja dotzena de cases Amb la conquesta, una part de la propietat passà a mans de Guerau de Jorba i després als templers, però gran part romangué a mans del bisbe de Lleida, que inicià la repoblació efectiva del lloc Per aquesta raó passà a anomenar-se…

Un fragment del foli 110, amb dues inicials “I”, dibuixades amb colors diferents blau, vermell i verd, sense apunt previ G Llop Manuscrit en pergamí que consta de 152 folis 37,5 x 8,5 cm i en el qual hom recull amb lletra del segle XIII, en negre, i epígrafs en vermell, el conjunt d’antigues donacions i privilegis de la catedral de Vic La manca de notícies de les activitats del taller de Vic durant aquest segle queda excusada pel coneixement de la presència del copista Pere Madriguera, sacerdot, que recopilà en un únic volum totes les donacions anteriors per ordre d’Andreu d’Almúnia, canonge…

A migdia de la Penella, entre el barranc del Molí del Pubill i la Noguera Ribagorçana, hi ha la casa de la Torre de la Llenca, vora la qual es trobava l’antic nucli d’Algar Hi mena un camí que surt de Valldellou i segueix sempre l’esmentat barranc El lloc d’ ipso Algar fou organitzat pel vescomte Guerau II Ponç de Cabrera entre els anys 1090 i 1103 El 1120 Ramon Berenguer d’Àger donava a Sant Pere d’Àger l’almúnia o quadra d’Algar amb tot el que hi posseïa el seu oncle Bernat Berenguer pel vescomte Guerau II Ponç de Cabrera Més tard, Algar és consignat entre els castells que tant el papa…