Resultats de la cerca

La capella ermitana de Sant Ferriol era situada a mitja muntanya de Montjuïc, davant la penya del mateix nom, al costat d’una pedrera, entre l’antiga església de Santa Madrona i el mar Tot i que probablement existia des de molt antic, la primera notícia documental que hi fa referència data del 1288, quan Agnès, filla de Pere Grony, llegà 70 sous a la dita capella Gairebé un segle més tard sembla que el seu estat amenaçava ruïna, motiu pel qual l’any 1370 el bisbe Berenguer concedia quaranta dies d’indulgència als fidels que contribuïssin amb almoines a la reconstrucció de la capella…

Es coneixen poques referències històriques sobre aquesta església del poble de Briançó Segurament fou bastida al mateix temps que s’aixecà el castell de Briançó, conegut des del 1101, any en què Geribert Hug el llegà a la mitra de Vic Sant Salvador de Briançó era sufragània de la parròquia de Santa Maria de Montlleó En l’acta de la visita pastoral del 1331 es comprova com el rector de Montlleó tenia més afecte a Briançó, perquè les almoines del lloc eren molt més nombroses que les de Montlleó Briançó va romandre dins el bisbat de Vic fins el 1957, que passà al de Solsona De la…

Aquesta església és la parròquia del petit poble de Lloberola, situat al nord de Biosca És al peu del castell de Lloberola, al costat d’algunes cases El primer esment del lloc de Lloberola s’ha de cercar en el testament del comte Ermengol I d’Urgell del 1007 1009, el qual manà que es lleguessin quatre parelles de bous que tenia a Lloberola com a almoines per a la salvació de la seva ànima La parròquia de Sant Miquel no és coneguda fins el 1065, que Ermengarda deixà en testament una coromina a Sant Miquel de Lloberola El capellà de Lloberola apareix esmentat en la relació del…

L’ermita de la Mare de Déu del Fau o de Santa Maria pertanyia a l’antic terme parroquial de Carbonils, ara terme d’Albanyà, al límit amb Maçanet de Cabrenys És coneguda també com l’ermita de “les Formigues” o de “les Alades” Ja existia al segle XIII i fou reconstruïda a la primera meitat del segle XV Segons Lluís Constans, per un document datat a Perpinyà el 24 d’abril de 1407, el vicari general del papa Luna Benet XIII, Guillem Mariner, atorgà indulgències als devots que donaren almoines per a la reconstrucció de la capella de Santa Maria del Fau, caiguda en part, a la qual deia…

Aquesta capella, prop del poble, va dependre del convent de les monges santjoanistes d’Alguaire Es tracta d’un edifici gòtic Un cop establertes les monges sanjoanistes al castell, el 1265 s’inicià la construcció o reconstrucció de l’església de la Mare de Déu de Merli, juntament amb la casa dels sacerdots residents, en un indret a prop del nucli d’Alguaire, on sembla que ja hi havia hagut un temple anterior En les obres, que finalitzaren l’any 1278, hi contribuïren diverses institucions eclesiàstiques Hi ha constància que al juliol de l’any 1296, l’abat de la canònica de Sant Pere d’Àger…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castellar, al lloc del Còdol-rodon Segurament que primerament hi havia un hospital i després aparegué la capella que subsistí quan l’activitat assistencial desaparegué No sabem res del seu domini durant l’època hospitalària després estigué vinculada al mas Montcunill El lloc del Còdol-rodon, donat per l’existència d’una gran pedra dreta i rodona, surt documentat juntament amb l’hospital el 1285 com a hospital de Codol Redon Per aquest lloc passava el camí ral dels Prats de Rei a Manresa, continuador de la strata romana que unia…

Les llegendes sorgides entorn de la fundació d’aquesta església parlen d’un origen visigòtic, de la invasió musulmana i del posterior establiment en aquest indret de monjos benedictins En realitat, segons les notícies documentals que s’han localitzat Santa Maria de Llinars fou primitivament una mena de santuari que tenia una comunitat mixta de donats i servents D’acord amb la seva situació al peu del camí del Coll, una important via de comunicacions a l’època, la finalitat principal de la casa de Llinars era proporcionar hospitalitat als viatgers, pelegrins i traginers de tota mena La primera…

Situació Vista de l’antic absis romànic de l’església, sobrealçat i molt modificat, que actualment forma part de la sagristia ECSA - JA Adell L’església de Santa Cristina es troba al costat de la casa forta que duu el mateix nom i és situada al vessant sud del turó de Santa Cristina, on hi ha la urbanització “Pinedas de Santa Cristina”, sobre la carretera del Vendrell a Valls, des d’on s’accedeix a l’església JAA Mapa 34-17446 Situació 31TCF695703 Història És documentada per primera vegada al testament de Berenguer Bages, de Vila-rodona, l’any 1348, en el qual disposa almoines…

Situació Absis de l’església, amb moltes refaccions, un dels seus pocs elements genuïns ECSA - JA Adell El santuari de la Mare de Déu dels Terrers es troba enlairat al nord-oest d’Estanya, en un esperó de la serra de l’Obac que fa de partió d’aigües entre la plana dels estanys i la vall del Guart Mapa 32-12 289 Situació 31TBG940575 S’hi arriba pel vell camí d’Estanya a Pilzà, agafant un branc que surt a la dreta També hi puja un antic camí des de Calladrons JBP Història Les referències al lloc de Terrers són insegures Segons es consigna en el cartulari de Roda, l’any 1096, Mir Gombau amb el…

Situació El petit edifici Sant Salvador de Predanies, de graciosa silueta, és situat en un puig al sud-oest del poble de Prats ECSA - A Borbonet El santuari de Sant Salvador és al sud-oest del poble de Prats, sobre el barranc de Torrelles i la font del Pastoret, no gaire lluny del coll de Saig Mapa 36-10 217 Situació 31TDG039909 Per a arribar-hi, cal seguir la carretera local d’Alp a Bellver de Cerdanya, i havent passat el poble de Prats, cal agafar un trencall a mà esquerra que duu fins a la capella, situada dalt d’un turó RMAE Història La primera notícia que hom té d’aquesta capella data de…