Resultats de la cerca

L’església de Sant Miquel de Bressui és esmentada l’any 1071, en què el prevere Onofred donà, en ingressar al monestir de Gerri, les seves vinyes situades “ in villa Bracui, in apenditio Sancti Michahelis, in loco que vocant ad Podio de Enante ” Després d’aquesta notícia cal esperar fins a les visites pastorals dels segles XVI-XVIII per tornar a documentar l’església En la visita del 1575, Bressui era sufragània de Santa Maria d’Enviny, de l’oficialat de Sort, i en la del 1758 es fa constar que la seva volta amenaçava ruïna Actualment depèn de la parròquia de Sort

De l’antiga capella dedicada a sant Vicenç que hi havia hagut al castell de Benviure o castell Bisbal, avui dia no en roman cap resta Se sap, però, que fou consagrada pel bisbe de Barcelona, Guislabert, entre els anys 1035 i 1060 El 1167 un incendi a l’església destruí totes les escriptures a més de les vestidures sacerdotals i altres béns L’any 1580 els prohoms i jurats de la població acordaren un impost especial per tal de construir una nova església, ja que la primitiva amenaçava ruïna El nou temple parroquial, també dedicat a sant Vicenç, fou enllestit el 1598

Era la capella del castell de Terrassa, tal com consta en un document de l’any 1303, que parla de la “capella sancti Fructuosi constructa in villa Palatí Terracie” El primer esment documental de què tenim constància és de gairebé un segle abans, concretament de l’any 1206 i la seva condició parroquial es troba testimoniada el 1243 Al començament del segle XIV estava tan malmesa que amenaçava ruïna tal com llegim en un document de l’any 1333 “ipsa capella per nimia vetustate minatur ruine” De tota manera subsistí fins a la darreria del segle XVI

Situada al coll de Can Cuiàs, hi havia una comunitat de donades, l’església de les quals és documentada el 1277 i el 1288 El 1348 Bernat Sarrovira llegà 10 sous al monestir, que, en alguns documents posteriors, és anomenat Sant Joan Salerm El 1361 l’església amenaçava ruïna El 1419 hi havia un benefici a Santa Maria, alguns beneficiats del qual es traslladaren després a Sant Marçal de Molins de Rei Les monges s’havien traslladat a Barcelona el 1450 i el 1466 es fusionaren amb les monges de Montealegre El lloc fou venut al segle XVIII i l’altar de Sant Joan Evangelista fou…

La capella ermitana de Sant Ferriol era situada a mitja muntanya de Montjuïc, davant la penya del mateix nom, al costat d’una pedrera, entre l’antiga església de Santa Madrona i el mar Tot i que probablement existia des de molt antic, la primera notícia documental que hi fa referència data del 1288, quan Agnès, filla de Pere Grony, llegà 70 sous a la dita capella Gairebé un segle més tard sembla que el seu estat amenaçava ruïna, motiu pel qual l’any 1370 el bisbe Berenguer concedia quaranta dies d’indulgència als fidels que contribuïssin amb almoines a la reconstrucció de la…

Aquesta ermita era situada prop de la línia divisòria del terme de Premià de Dalt, sota el puig de Sant Mateu A Vallromanes hi havia hagut dues capelles sufragànies de l’església de Sant Vicenç, dedicades a sant Andreu L’una a la Torre Tavernera i l’altra a Llobons No es pot assegurar quina de les dues fou la beneficiada en el llegat de Pere Montornès, l’any 1157 Hi ha autors que suposen que fou aquesta darrera, mentre que Vall i Rimblas creu que el senyor de Montornès devia comprometre’s a pagar la coberta de l’església annexa a casa seva, és a dir, a la Torre Tavernera L’any 1264 Guillem de…

L’església de Sant Cebrià centra la petita vila de Fuirosos, de població esparsa, que es troba al nord del terme a uns 8 quilòmetres de Sant Celoni El lloc de Fuirosos apareix esmentat des de l’any 1020 Posteriorment, durant la baixa edat mitjana, Fuirosos i la Batllòria formaren part de la baronia i del municipi de Montnegre, i amb aquest poble s’integraren a Sant Celoni el 1927 L’església de Sant Cebrià és documentada per primera vegada el 28 de març de 1258 en un document en què Guerau, vescomte de Cabrera, cedia a perpetuïtat al bisbe Arnau de Barcelona els delmes de les parròquies de…

L’església de Sant Cristòfol de Lliçà es troba en un petit altiplà dins el barri conegut històricament com la Sagrera, fora del centre actual de la vila La primera notícia referent a la parròquia de Lliçà de Vall es troba al cartulari de Sant Cugat, en un document datat l’any 946 quan els esposos Senderet i Elisabet donaren al senyor i a la casa de Sant Cugat un alou consistent en terres i vinyes al terme de Lliçà de Vall, al lloc de Perafita Durant els segles X i XI, el Cartulari de Sant Cugat recull diverses donacions de terres efectuades a la parròquia de Lliçà de Vall, que és anomenada…

L’església parroquial de Sant Martí centra el poble disseminat de Montnegre, situat al sector sud-oriental del terme de Sant Celoni, als vessants septentrionals de la serra de Montnegre El terme de Montnegre és documentat per primera vegada en el cartulari de Sant Cugat, juntament amb l’església de Sant Martí en una venda feta el 22 de setembre de l’any 996 pel comte de Barcelona, en Ramon Borrell, í la seva esposa Ermessenda a favor d’Ennegó Bofill La finca venuda era una vall, prop de Vallgorguina, que afrontava amb els termes d’Olzinelles í Vilardell í des d’aquest últim pujava cap a…

Situació Centre actual del municipi de Fogars, amb una església romànica totalment transformada per ampliacions M Anglada El temple parroquial de Sant Martí de Mosqueroles és al poble i cap de municipi de Fogars de Montclús, a 400 m d’altitud sobre el nivell de la mar, al vessant meridional del turó de l’Home, entre les rieres de Rifer i de Ies Canals Mapa L37-14364 Situació 31TDG537199 El poble de Mosqueroles queda al peu, a mà dreta, de la carretera de Sant Celoni a la costa del Montseny, 2 km més enllà de la bifurcació de la carretera de Sant Celoni a Santa Fe del Montseny que passa per…