Resultats de la cerca
Es mostren 548 resultats
Sant Pere de Submontanione (Fígols i Alinyà)
Art romànic
L’any 997 els preveres Guifré i Recemir i el sacerdot Esclua, donaven a Santa Maria de la Seu i al bisbe Salla, l’església de Sant Pere, situada “in pauo Submontanione infra terminio de villa Cannellas …” Per les afrontacions indicades en el document, no es pot establir amb precisió l’indret on era edificada aquesta església, que molt bé podria tractar-se de la construcció coneguda actualment com Sant Pere prop Canelles, ja que delimiten un ampli territori que arriba des del coll d’Ares o de Barnús, a llevant, fins al riu Segre, i des de Trentacocos , al N, fins al grau de…
Sant Miquel i Sant Esteve de Forn (Fígols i Alinyà)
Art romànic
El llogaret de Forn és situat a l’antic terme de Fígols d’Organyà, prop del veïnat de Caferna En el seu terme hi ha les restes, molt minses i cobertes per la vegetació, de l’església de Sant Miquel i Sant Esteve, sufragània de la parròquia de Fórnols De l’església no es tenen noticies històriques, tan sols un parell de documents esmenten el lloc Un d’ells data del 1015, que es ven una terra situada “ in comitatu Orgilitano, in apendicio de Forno, in loco ubi dicitur Mainadel… ” l’altre, de l’any 1032, pel qual els comtes Ermengol i Constança vengueren un alou situat al terme de Lavansa,…
Sant Bartomeu de Roda de Berà
Art romànic
Aquesta església, com a sufragània de la parròquia de Creixell, també depengué del monestir de Sant Pere de Casserres Existia ja el 1277, any en què és consignada en una inspecció dels visitadors de Cluny feta a l’esmentat monestir Del segle XVI endavant va augmentar la feligresia, motiu pel qual es reconstruí l’edifici Aquest, d’estil renaixentista, té a la porta de la sagristia la data del 1612 i al centre de l’arc del cor la del 1681, cosa que podria indicar les dates extremes de l’obra principal Té un bonic portal renaixentista amb dues columnes estriades que sostenen un ampli…
Sant Andreu de Palomar (Barcelona)
Art romànic
L’antic terme de Sant Andreu de Palomar comprenia un ampli sector del pla de llevant de la ciutat de Barcelona L’actual districte respon només en part a aquell antic territori originat en la demarcació parroquial De la casa de Sant Andreu tenim una primera menció escrita en un document datat l’any 966 Es tracta d’una donació realitzada pel comte Borrell, l’abat Landeric i el bisbe Pere Guitard, executors testamentaris del comte Mir, a la seu de Barcelona en el conjunt de béns transferits destaquen els molins del Besòs, amb totes llurs pertinences, possessions i utilitats que s’…
Torre d’en Viola (Calafell)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquesta construcció de tàpia, que hom ha identificat amb el primitiu castell de Calafell ECSA - J Bolòs Aquesta torre fou bastida en un vessant de muntanya poc abrupte, en una petita vall situada a l’orient de Calafell, a poca distància d’aquesta població Mapa 35-17447 Situació 31TCF809628 Si seguim la variant de la carretera que va del Vendrell cap a la costa i passa a l’est de Calafell, haurem d’agafar una pista que surt davant d’aquesta població que ens portarà fins a uns centenars de metres de la fortificació JBM-RMUC-JARN Història No s’han localitzat fins avui…
Castell i vilatge de Tudela (Cervera)
Art romànic
Situació Restes de murs de l’antic castell de Tudela, que presideix un ampli sector de ruïnes pertanyents al seu antic vilatge desaparegut EFS El castell, les restes del poble abandonat i l’església de Sant Miquel són al cim de l’extrem d’un serrat que domina una vall lateral de la conca del Sió Mapa 34-14 361 Situació 31TCG583213 Per a arribar-hi cal agafar la carretera de terra que va de Tarroja de Segarra cap a les Oluges A poc més d’1 km de Tarroja, després d’un marge de pedra llarg, surt a mà esquerra una pista que ens porta 1,5 km fins a una casa i als camps que hi ha al…
Sant Miquel de Batea
Art romànic
La vila de Batea es troba al cim d’un petit tossal de 376 m d’altitud, al sector meridional del terme El seu castell és esmentat l’any 1153 en la donació que el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV féu als templers del castell de Miravet amb tots els seus termes segons aquesta escriptura, la fortalesa de Batea formava part de l’ampli territori del castell de Miravet Tot i la reculada menció del lloc, l’existència de la seva església parroquial no consta documentada fins a la darreria del segle XIII, en què el seu rector figura en les relacions de les esglésies que…
Castell de Montesquiu (Pujalt)
Art romànic
Situació Fragment del mur nord d’una antiga sala, gairebé l’únic element que resta del conjunt ECSA - J Bolòs Les ruïnes del castell de Montesquiu són situades dalt d’un turó, prop de l’Astor, des d’on són perfectament visibles, a la banda sud-occidental del terme, a frec dels límits comarcals Mapa 34-14361 Situació 31TCG695171 Hom hi arriba des de Pujalt per una pista que passa per l’Astor Poc abans d’arribar-hi uns 900 m, a mà dreta, s’inicia un camí carreter que mena a una cabana, des d’on, a peu, a través d’uns camps, s’arriba al turó on s’erigia el castell FJM-AMB Història Les…
Castell de Castelfisèl (Caudièrs de Fenolhet)
Situació Vista aèria de les imposants ruïnes d’aquest castell, que es drecen en un turó abrupte al NE de les gorges de Sant Jacme ECSA - F Tellosa Vista del sector millor conservat del castell, amb la torre de planta pentagonal, el recinte ampli i la torre de planta quadrangular que corona el conjunt ECSA - A Roura Les imposants ruïnes del castell de Castelfisèl es troben dalt d’un turó abrupte de 496 m d’altitud, al NE de les gorges de Sant Jacme i al S de la vila de Caudièrs Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 47′ 54″ N - Long 2° 23′ 32″ E De la carretera que va de Caudièrs a…
Sant Amanç de Torrefeta (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El poble de Torrefeta és situat en un fondal al sector de migdia de la plana de Guissona El lloc fou conquerit pels comtes i bisbes d’Urgell a l’inici del segle XI i aviat formà una quadra integrada dins el terme més ampli de Guissona Hi ha constància de la quadra i el castell de Torrefeta des de l’any 1031, en què el bisbe Ermengol d’Urgell cedí el lloc a Guifré i a la seva esposa És molt probable que en aquests moments es bastís la parròquia de Sant Amanç Tanmateix, cal esperar fins l’any 1078 per a trobar la primera notícia de l’església de Torrefeta En aquest any es publicà…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina