Situació
Fragment del mur nord d’una antiga sala, gairebé l’únic element que resta del conjunt.
ECSA - J. Bolòs
Les ruïnes del castell de Montesquiu són situades dalt d’un turó, prop de l’Astor, des d’on són perfectament visibles, a la banda sud-occidental del terme, a frec dels límits comarcals.
Mapa: 34-14(361). Situació: 31TCG695171.
Hom hi arriba des de Pujalt per una pista que passa per l’Astor. Poc abans d’arribar-hi (uns 900 m), a mà dreta, s’inicia un camí carreter que mena a una cabana, des d’on, a peu, a través d’uns camps, s’arriba al turó on s’erigia el castell. (FJM-AMB)
Història
Les referències sobre aquest castell són tardanes. Al segle XIV el lloc de Montesquiu pertanyia a Pere de Gàver, tal com consta en el fogatge del 1358. Aquesta fortalesa fou destruïda durant la guerra civil catalana de Joan II esdevinguda entre els anys 1462 i 1472. Al segle XVII el lloc de Montesquiu pertanyia a la família Meca. (EPF)
Castell
Castell format segurament per una sala que devia fer uns 6 m d’ample per uns 14 m de llarg, de la qual gairebé sols es conserva un fragment del mur nord, amb només 3 m de llarg i uns 5 m d’alt. El mur té un gruix d’uns 95 cm. S’hi veu una espitllera, que fa 50 cm d’alt per 30 cm d’ample, a dins. Els carreus més aviat són petits i llargs (per exemple, 10 cm d’alt × 20 cm de llarg); a la cara exterior, a baix, n’hi ha alguns de més grans (30 cm × 35 cm) i a mitja paret uns altres col·locats verticalment (25 cm × 8 cm). Són units amb morter de calç més aviat tou.
Aquesta sala era situada gairebé a l’extrem nord-est d’un recinte força més ampli, també rectangular, que devia fer uns 18 m d’ample per uns 25 m de llarg. D’aquest clos exterior, segurament tancat per un vall, resten alguns fragments a la part meridional del mur est, a l’angle nord-oest i a la part occidental del mur sud. En aquest sector sud-oest es veu una cambra, que tenia una arcada al mig. Feia uns 2 m d’ample i una llargària potser d’uns 8 m (fa uns 4 m fins a l’arcada); l’arcada és adovellada i de mig punt.
Mentre que els murs de la sala del nord-est són fets amb pedres més aviat petites i llargues, les pedres dels murs del clos més ampli són carreus més grans i més quadrats (per exemple, 20 cm × 25 cm). Això fa pensar que potser inicialment es construí la sala, cap al segle XI, i després es feu la resta dels murs, durant el segle XII o XIII. (JBM)
Bibliografia
- Pons i Gurí, XXX, 1963-64, pàg. 448
- Els castells catalans, V, 1976, pàgs. 355-357
- Pladevall, 5, 1982, pàg. 454
- Buron, 1989, pàg. 56