Resultats de la cerca

L’ermita de Sant Salvador és emplaçada damunt del poble d’Entença, cap al nord-est L’únic esment documental que dóna testimoni de la seva antiguitat data de l’any 1260, quan Guillem, capellà d’Entença, amb l’aprovació de l’abat Pere d’Àger, donà a cens de dos sous anuals l’església de Sant Salvador, prop de la vila Actualment no conserva cap rastre de la seva estructura romànica

En l’acta de consagració de Sant Miquel de Cornudella de l’any 1138 consta que el bisbe Gaufred, amb l’aprovació dels clergues de Roda, dotà l’esmentada església amb les quartes episcopals de Sant Tirs Es tractava d’una antiga església episcopal lligada d’alguna manera a la canònica de Sant Vicenç Creiem que cal localitzar-la a Vilaplana o Cap de la Vila, nucli administratiu de l’antiga universitat de Cornudella, puix que l’esmentada acta de consagració esmenta la Plana de Sant Tirs

Just fundat l’orde de la Mercè i abans d’obtenir l’aprovació canònica del papa, s’obrí el convent de Girona vers el 1222 Ferrer Portel i la seva muller Escalona feren donació dels seus béns a fi d’afavorir l’erecció de la casa dels mercedaris Des del primer moment, foren diverses les donacions que s’atribuïren al nou establiment Guillem de Bas donà una mitgera de blat anual També Pere de Roca donà cabals per a la redempció de captius a mans d’Arnau d’Hostoles, prior a Girona del convent de la Mercè

Aquesta església era emplaçada on avui dia s’alça la capella de la Mare de Déu de l’Ametllera, al peu de la serra del Castell de Llaguarres, al sud-est de la vila de Lasquarri Una de les primeres mencions documentals d’aquesta església data del 1098, any en què el bisbe Ponç de Roda amb l’aprovació dels clergues de Roda i en presència de l’arquebisbe de Tarragona, Berenguer Sunifred de Lluçà, concedí al monestir de Sant Pere de Rodes i al seu abat Ramon l’església de Sant Just d’ ipsa Millera el bisbe s’hi reservà, però, la quarta part dels béns episcopals i la collació dels…

El poble de Raïmat és situat sobre un dels tossals del vessant occidental de la serra del Coscollar La seva posició elevada li permet dominar les últimes elevacions que s’aixequen vers el Pla de Llitera Segons Zurita, els altiplans de la Llitera situats sobre Lleida foren conquerits pel comte d’Urgell amb l’aprovació del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV No obstant això, el que sabem segur és que els dos comtes acabarien concedint la senyoria de Raïmat, juntament amb els castells de Montagut i Alcarràs, a un dels membres de la família dels Cervera, concretament a Guerau de…

Les llegendes sorgides entorn de la fundació d’aquesta església parlen d’un origen visigòtic, de la invasió musulmana i del posterior establiment en aquest indret de monjos benedictins En realitat, segons les notícies documentals que s’han localitzat Santa Maria de Llinars fou primitivament una mena de santuari que tenia una comunitat mixta de donats i servents D’acord amb la seva situació al peu del camí del Coll, una important via de comunicacions a l’època, la finalitat principal de la casa de Llinars era proporcionar hospitalitat als viatgers, pelegrins i traginers de tota mena La primera…

L’antiga parròquia de Sant Pere, que fou l’església del castell d’Altés, apareix documentada a la segona meitat del segle XI en una carta de donació datada el 1062 per la qual els marmessors de Berenguer cediren a Santa Maria de la Seu una vinya i un molí situats dins el terme de Sancti Petri de Autes , per voluntat expressa del difunt La parròquia d’Altés també és citada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell A la segona dècada del segle XII hi ha notícia per una escriptura del 1118 que Arnau Guitart i la seva esposa Caritat, feren donació a la canònica de Santa Maria de Solsona de…

Per a tenir notícies del castell o fortalesa de Cambrils cal esperar fins al 3 de setembre de 1152, en què el comte Ramon Berenguer IV feu donació a Ponç de Regomir del lloc de Cambrils, al territori de Tarragona, per tal que hi bastís una torre o fortalesa allà on considerés oportú i la tingués de manera lliure i franca També li cedí la meitat del terme en alou perquè el repoblés i es reservà l’altra meitat Aquesta donació tenia l’aprovació del príncep Robert, Guillem d’Aguiló i de l’arquebisbe Bernat Tort El mateix comte el 1155 concedí als habitants de Cambrils una carta de…

El lloc de Salou i el seu terme foren concedits l’any 1152 pel príncep de Tarragona, Robert d’Aguiló, amb l’assentiment del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i de l’arquebisbe Bernat Tort, a Pere de Rasura, per tal de repoblar-lo i edificar-hi un castell prop del mar Hom sap que aquesta donació no reeixí, ja que l’any 1194 el rei Alfons I, fill de Ramon Berenguer IV, en recompensa pels serveis prestats pel seu alferes major Ximèn d’Artusella, li atorgà el territori de Salou, amb el port i l’estany de la Pineda Aquesta segona concessió de Salou també restà sense cap efecte, ja que fou…

Aquesta església és la parròquia del poble de Senyiu, situat al vessant dret de la Valira, prop del coll d’Espina Segons les primeres referències documentals podem suposar que al començament sols fou una església o capella castellera La parroqulalitat del terme es trobava a Sant Julià de Vallsenyiu, que segurament correspon a l’església coneguda en l’actualitat com Sant Pere de la Quadra, a Herbera Més endavant, a partir del segle XIII, Sant Pere de Vallsenyiu es convertí en parròquia en detriment de Sant Julià Vers el 1044, quan el comte Ramon III de Pallars Jussà concedeix en fidel servei…