Resultats de la cerca

El lloc de Biars o Buars, que en àrab significa “els pous”, és anomenat en l’actualitat la Venta del Rei Hi resta el seu antic hostal anomenat també la Venta de la Penyalba, que no sembla tenir altre origen que aquell hospital que, segons J Lladonosa, el rei Alfons el Cast fundà el 10 de novembre de 1170 per a pelegrins i transeünts, i que tenia una capella, construïda també aleshores, dedicada a sant Julià

La vila de Sant Boi és documentada el 965 amb el nom àrab d’Alcalà, que significa castell El 1012 es diu que d’antic el lloc era anomenat Alcalà, nom que s’emprà, almenys, fins al segle XIII, tot i els infructuosos esforços dels comtes de Barcelona per anomenar la vila amb el nom de Castelló, traducció de l’àrab Alcalà documentada ja a la primeria del segle X, a la dotalia d’Aimild feta pel seu futur espòs el comte Sunyer, que li dona la vila El castell d’Alcalà amb tota versemblança degué ser bastit pels musulmans, d’ací que el seu nom va esborrar l’anterior que devia tenir la població,…

El lloc d’Almenara es documenta per primera vegada l’any 976, en què el comte Borrell i la comtessa Letgarda van vendre al vescomte Guitard de Barcelona el castell de Queralt, el qual limitava al nord amb Espanya i el gual de Taracha Tàrrega i seguia cap a les torres d’ Alchaceran i cap a la Portella i després cap a l’Antiga i seguia fins als termes de la Roqueta Per la situació dels termes coneguts de la Portella, l’Antiga i la Roqueta, les torres d’ Alchaceran han de correspondre a Almenara, que és el nom que rep un tipus determinat de fortificació, les torres de guaita, en àrab

La ciutat de Sant Carles de la Ràpita s’emplaça prop de la costa, a l’entrada del port dels Alfacs, i és la successora de l’antic lloc de la Ràpita, d’origen andalusí El topònim de l’indret és un terme àrab rabita o ribat , que correspon a una fortificació o castell amb una funcionalitat a la vegada religiosa i militar Al segle XII, el geogràf àrab al-ldrïsï va descriure l’edifici que hi havia a la Ràpita com “una ràpita formosa, forta i inexpugnable vora la mar i que disposava d’una guarnició brava” Parallelament les fonts cristianes confirmen que el 1097, quan encara no s’havia conquerit…

La vila d’Alcoletge és situada sobre un tossal al marge esquerre del riu Segre, al nord-est del pla de Lleida L’origen d’aquest topònim, cal cercar-lo en el diminutiu de la paraula àrab qala equivalent a “castellet” Alcoletge va ser un dels castells musulmans que l’alcaid de Lleida ibn Hilgl donà en penyora al comte de Barcelona Ramon Berenguer III l’any 1120 Aquest fet motivà que Alfons el Bataller , rei d’Aragó, ataqués Lleida i ocupés altres llocs, entre els quals Alcoletge La primera menció de l’església d’Alcoletge data de l’any 1168, en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis Formava…

Es tracta de l’església desapareguda que presidia la quadra de la Mussarra o la Montsarra, al lloc on avui hi ha la gran masia de la Mussarra, al límit amb el terme de Sant Martí Sarroca S’esmenta l’any 1143 en unes deixes que féu Vidià de Sant Vicenç, dins la parròquia de Sant Cugat de Muscarra , al monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès El 1156 surt amb la forma Muszarra i el 1159 amb la grafia Almuzarra, topònim d’arrel àrab La quadra de la Mussarra, per donació de Guillem de Tarragona, passà el 1230 al patrimoni del monestir de Santes Creus i l’església agafà l’advocació de sant…

El poble de Massalcoreig es localitza a l’extrem sud de la comarca, a uns 30 km al sud-est de Lleida i a uns 6 km al sud de Fraga, al marge esquerre de l’últim tram del riu Cinca, poc abans de fusionar-se amb el Segre L’origen del topònim s’ha de buscar en la construcció àrab manzil Qurays , que designa un assentament Quaraysi dels àrabs del nord Segurament, la conquesta d’aquest territori s’hauria de relacionar amb la caiguda de Fraga l’any 1149 La construcció de l’edifici parroquial es devia fer parallelament a la colonització del lloc L’església no surt esmentada en l’ Ordinatio ecclesiae…

L’actual població dels Alamús se situa a llevant de la comarca del Segrià, sobre una elevació que domina el sector sud-oest de la plana d’Urgell La primera referència dels Alamús és del 1149, el mateix any de la conquesta definitiva de Lleida Alamudz surt esmentat com a límit del terme d’Almenarllla actual tossal de la Moradilla El topònim Alamudz , d’arrel àrab, s’interpreta com a “altura” o “punt elevat” Poc després, els Alamús apareix com una possessió de Ramon Berenguer IV, que fou incorporada a la jurisdicció de Lleida Amb la conquesta, els delmes i la mesquita del lloc foren atorgats al…

L’antiga parròquia de Sant Miquel ocupa el lloc on hi hagué la primitiva suda o castell àrab de la ciutat Bé que encara es manté en peu, resta abandonada des de la passada centúria L’historiador local J Salarrullana era de l’opinió que l’església de Sant Miquel, aixecada a l’extrem de la Plana, vora l’antiga suda, i al raval conegut encara al segle XV com la Redorta, feu les funcions parroquials mentre es construí la nova parròquia de Sant Pere sobre les ruïnes de l’antiga mesquita major la Misleyda , en un lloc més accessible, cèntric i capaç Després d’això, es constituí el priorat canonical…

El poble de Lilla o l’Illa és situat al sud-est de Montblanc i fa de límit amb la comarca de l’Alt Camp Les notícies documentals sobre aquest indret i el seu castell són molt escasses una de les úniques referències documentals localitzades fins a l’actualitat data de l’any 1018, quan Hug, fill d’Ansulf, donà al seu fill Bonfill el castro Alila amb totes les possessions que tenia dins el seu terme El topònim Alila és segons alguns autors inequívocament d’origen àrab, per la qual cosa és molt possible que abans de la conquesta feudal d’aquesta zona de la Conca de Barberà al segle XI, en aquest…