L’antiga parròquia de Sant Miquel ocupa el lloc on hi hagué la primitiva suda o castell àrab de la ciutat. Bé que encara es manté en peu, resta abandonada des de la passada centúria. L’historiador local J. Salarrullana era de l’opinió que l’església de Sant Miquel, aixecada a l’extrem de la Plana, vora l’antiga suda, i al raval conegut encara al segle XV com la Redorta, feu les funcions parroquials mentre es construí la nova parròquia de Sant Pere sobre les ruïnes de l’antiga mesquita major (la Misleyda), en un lloc més accessible, cèntric i capaç. Després d’això, es constituí el priorat canonical de Fraga i llavors el capítol es traslladà a Sant Pere.
L’església de Sant Miquel era regida per un vicari com algunes parròquies de la ciutat de Lleida. Els seus entorns eren poblats a l’edat mitjana. Segons sembla, la parròquia de Sant Miquel no tenia pica baptismal i feia les funcions de capella del fossar contigu, de manera que els clergues només hi pujaven a cantar els aniversaris. Segons J. Lladonosa, Sant Miquel fou església parroquial fins l’any 1568, que va ser suprimida i el temple i els edificis contigus van passar a ser utilitzats com a fortalesa contra el bandolerisme i contra els francesos. També serví durant les guerres carlines, època en què adquirí l’aspecte actual, ja que fou convertida en castell pel brigadier isabelí Joan Delatre.