Resultats de la cerca

Situació Absis de l’església, única resta que ens ha pervingut de l’edifici La seva part interior és mig tapada i l’exterior, amb la base “calçada” per una paret moderna, encara mostra el seu aparell M Anglada Les restes de l’església de Sant Salvador es troben adossades al mas de Corberola, situat a l’extrem septentrional del terme municipal, al vessant de migjorn de la serra de Sant Marc, enfilat sobre les Llosses, vers Vallespirans, a uns 1 000 m d’altitud Mapa 255M781 Situació 31TDG 267708 Per anar-hi cal agafar una pista que surt del punt quilomètric 19,500, a mà esquerra de la carretera…

Situació Interior de l’església mirant l’absis, avui molt malmès, precedit d’un profund arc presbiteral ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Julià és al centre del poble abandonat de Boix, al costat del pantà de Santa Anna Mapa 32-13327 Situació 31TCG016410 S’hi arriba per la pista que surt d’Ivars de Noguera i arriba fins a Tragó i Alberola JAA-MLIC Història Aquesta església era la parròquia del poble i antic terme del castell de Boix Fou una dependència de l’abadiat d’Àger, vinculació que es documenta des de la segona meitat del segle XII Entre les esglésies subjectes a Àger que es…

Situació Ruïnes d’un dels habitatges d’aquest jaciment situat a la carretera que porta a l’estació d’esquí de Boí-Taüll ESG Les restes d’aquest hàbitat pastoral es troben a l’indret de les Costes o de les Costanes, a una altitud de 1 900 m, al peu del serrat dels Hortons, dominant pel NE el pla de l’Ermita de Sant Quirc, situat més amunt de Taüll seguint el barranc de Boí Pel vessant de solell, apareixen una vintena d’estructures rectangulars, la major part molt malmeses Mapa 33-9 181 Situació 31TCH247089 Per a arribar-hi, cal agafar la carretera que des de Taüll puja cap a l’estació d’esquí…

Situació La catedral de Tortosa, actualment un edifici bàsicament gòtic, és emplaçada al mateix indret on hi hagué la catedral romànica, al peu del turó de la Suda, al sud-oest, prop del riu CPO Mapa 32-20 522 Situació 31TBF913213 Història El recinte actualment ocupat per la catedral tortosina i les construccions de l’antiga canònica correspon a un sector important de la ciutat des de la seva fundació Les prospeccions arqueològiques permeten assegurar que aproximadament en aquest lloc es trobava el fòrum romà Posteriorment, sembla que s’hi van aixecar també un temple cristià altmedieval i la…

Situació Vista aèria de la vila d’Arles, amb l’antiga abadia en primer terme i el nucli antic, que delimiten els campanars de Santa Maria i de Sant Salvador ECSA - Camara JP Joffre La vila d’Arles és situada a la riba esquerra del Tec L’antic monestir i actual parròquia de Santa Maria es troba al nucli històric de la població Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 27′ 27″ N - Long 2° 38′ 9″ E Arles és travessat per la carretera D-115, que del Voló es dirigeix a Prats de Molló i al coll d’Ares És a 19 km del Voló i a 42 de Perpinyà PP Història L’abadia de Santa Maria d’Arles, la més antiga de la…

Situació El terme municipal es troba al costat nordoriental de la comarca del Berguedà i el poble, constituït per una vuitena de cases, al centre L’església es troba a la plaça on conflueixen els dos únics carrers de què consta el petit nucli de població Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 19, 5 — y 71, 2 31 TDG 195712 Una vista del poble des del costat sud-oest, amb l’església, important edifici del romànic del segle XI Possiblement es tracta de l’edifici amb la més bella de les capçaleres del…

Al costat de les esglésies, que pel seu nombre i característiques han estat els monuments preferits dels estudiosos de l’art romànic, es construïren molts altres edificis dignes d’atenció, tot i que la seva conservació no sempre ha estat portada amb la cura que mereixien Cal recordar, per exemple, les cases i els obradors urbans, els casals de molins o els habitatges rurals, sense esmentar les torres, les guàrdies, els castells i les cases fortes, o els ponts Els camins i els ponts Arcs de pedra arrapats a la penya, per on passava l’antic camí que conduïa a la Seu d’Urgell i a la Cerdanya, a…

Els dominis eclesiàstics els monestirs i els bisbats Mapa de les esglésies del Maresme anteriors al 1300 LI Ramos En el marc de les actuacions religioses, cal dir que aquesta activitat ha deixat nombroses empremtes en el paisatge, tant en l’àmbit dels comportaments humans més particulars —els ritus—, com en les obres personals de modificació —recintes sagrats, temples, cementiris, símbols sacres—, que tenen el valor de consagrar un espai o un element paisatgístic destinat a l’ús cerimonial Evidentment, aquestes dues funcions s’integren en una de sola, car l’edifici religiós assumeix sempre un…

L’escultura romànica a Catalunya té una història pròpia En altres camps és més difícil fer la història de l’art català medieval de manera autònoma L’escultura romànica és una tècnica essencialment regional, fruit de l’art i del mestratge d’artistes acostumats a curts desplaçaments Les importacions són rares el marbre és poc utilitzat i generalment els escultors tallen la pedra local A vegades, com a Sant Cugat o a Girona, aquests treballadors de la pedra han volgut deixar constància de la seva manera de fer Al claustre de Girona es pot veure com s’organitzava la feina a cada etapa del treball…

Vista aèria del monestir dels del costat de llevant amb el raval de Sant Pere al fons i l’església de Sant Nicolau TAVISA El monestir de Sant Pere de Galligants és situat dins el nucli urbà de la ciutat de Girona, al nord de la catedral, a la riba esquerra del riu Galligants, fora del perímetre del primitiu recinte murallat Mapa L39-13334 Situació 31TDG858487 JAA Història Aquest monestir es troba a l’entrada de l’antiga vall Ombrosa, per la qual discorre el riu Galligants, entre la muntanya de Montjuïc, anomenada pels documents com la Barufa, i la costa on és situada la catedral En els…