Santa Maria de Tortosa

Acta de consagració de Santa Maria de Tortosa (28 de novembre de 1178)

Berenguer [de Vilademuls], arquebisbe de Tarragona, consagra la catedral de Tortosa, que s’acaba de bastir. Els reis Alfons i Sança confirmen a la seu i al bisbe Ponç les donacions fetes pel comte Ramon Berenguer IV i els antics límits del bisbat i assignen els drets de la mitra sobre el territori. Donen a la catedral, a més, el castell i la vila de Fadrell, la meitat dels molins de Palomera i li confirmen la capella d’Alquézar.

"Benedictus Dominus Deus Pater misericordiarum Deus magnus et laudabilis nimis qui post multas clades post bellicas tribulationes visitavit loca sua in tempore oportuno. Nimirum vix est ad scribendum istud humane possibilitati sed domino factumest istud et est mirabile in oculis nostris. In oculis inquam christianorum et sarracenorum et generaliter omnium qui preter gradiuntur civitatem. Magnus est Domine Iehsu Criste Deus sabbaoth in omnibus viis tuis vera est consolatio tua nolite timere pusillus grex quia non vos deferam neque derelinqua usque ad consumationem seculi. Vere novit dominus qui sunt eius et eos qui veniunt ad se non eicit eternaliter foras. Ideoque non nobis Domine Ihesu Criste non nobis sed nomini tuo damus gloriam. Profecto novit universitas qualiter Dertusensis civitas sedes ab antiquis temporibus regia et episcopale peccatis nostris exigentibus a iure et dominio christianorum redacta sit in potestatem ismahelitarum et civitas Ispaniarum gloria quibus fuerat gaudium facta est in merorem. Novit pene universitas multa et incomprehensibilia christianorum milia in odium nominitis tui Domine Ihesu Christe in servitutem ismahelitarum fuisse constituía. Nichilominus novimus omnes quot civitates quot terrarum tractus et inmensa spacia in solitudiem fuerant redacta torquente christianitatem civitate Dertusensi que situ loci montium altitudine incolarum multitudine fluminis Iberi transcursum quasi facta secura in Deum vivum dominum nostrum Ihesum Christum fornicabatur. Hostiam sanguinis christianorum offerens Baffumeto. Sed demum respexit Pater misericordiarum ad miserias nostras clamavit sanguis noster ad dominum de terra infusa est Spiritu Sancti gratia pectori illustris et semper victoriosi Raimundi Berengarii, comitis Barchinonensis, principis Aragonensis, marchionis Provincie. Illapsa est ei divinitus voluntas expugnandi civitatem inexpugnabilem Dertusam. Demum accersitis multis milibus militum et peditum civitatem obsedit, expugnavit et vicit divina ex insperato faciente clemencia capta est Dertusa, clavis christianorum, gloria populorum, decor universe terre. Restituta est ibi sedes antiqua, sedes episcopale et per manum et manuficentiam victoriosi Raimundi Berengarii comitis insignita est muneribus omnium decimarum et primiciarum civitatis et tocius episcopii. Contulit etiam venerabile comes Deo et Sancte Marie episcopo et clericis ibidem degentibus meschidam maiorem cum omnibus alodiis et possessionibus suis necnon et meschidas exteriores tocius episcopatus tam edificatas quam desertas cum omnibus alodiis et possessionibus suis, duos etiam furnos infra civitatem Dertusem, decimas omnium reddituum Dertuse, omnia cimiteria sarracenorum in toto episcopatu. Dedit etiam duas barchas, alteram episcopo, alteram canonicis, et libertatum piscandi in aquis dulcibus et salsis, et stagnis, non data quinta vel alio ullo usatico. Dedit etiam alia plura que continentur in instrumento donationis quod fecit gloriosus Raimundus Berengarius, comes Gaufredo, bone memorie episcopo, et successoribus eius, et clericis ibidem degentibus. Predictis preceptis muneribus incepit sancte memorie Gaufredus Dertusensis episcopus cum venerabili suo conventu edificare domum Domino in honorem Sancte Dei Genitricis Virginis Marie quam demum consumavit et multis ac magnis expensis ad perfectionem conduxit Pontius, Dertusensis venerabile episcopus, successor domini Gaufredi fabrica igitur ecclesie feliciter consumata placuit Illdefonso illustrissimo regi Aragonensi, comiti Barchinonensi et marchioni Provincie, et Santie, venerabili regine, predictam ecclesiam dedicare. Proinde accessiverunt rex et regina et Pontius predictus episcopus, B. venerabilem archiepiscopum Terrachonensem et P. venerabilem Ausonensem, episcopum plurimos etiam abbates et clericos, Raimundum quoque de Monte Catani et plurimos alios barones regni et comitatus infinitos etiam populos alonginquis, regionibus venientes et totum faciente divina clementia et preficiente in presentía omnium istorum dedicata est Dertusensis ecclesia a predicto Terraconensi archiepiscopo in honore domine nostre Sancte Dei Genitricis Virginis Marie, anno MC LXX VIII, dominice incarnationis, indicione XI, IIII kalendas decembris.

Illdefonsus vero rex gloriosus et Santia illustrissima regina et principes qui predicte dedicationi interfuerunt largis et amplis muneribus ipsam ecclesiam dotaverunt. Confirmaverunt siquidem rex Illdefonsus et regina Sancia omnia donativa que Raimundus Berengarius, comes Barchinonensis, pater suus, contulerat predicte ecclesie et insuper omnia munera que usque ad diem dedicationis ipse rex contulerat episcopo et Derturensi ecclesie vel predecessori eius ubicumque locorum sua vel patris vel quorumeumque dona precipiebat vel preceperat Dertusensis ecclesia. Sed adhuc munificus rex intuens paupertatem domus Dei et novelle plantacionis egestatem addidit gratiam gratie munera muneribus et cum voluntate et assensu Santie nobile regine omnium episcoporum et principum, antiquos limites episcopatus ecclesie Dertusensi reformavit et confirmavit. In primis ergo secundum antiquos limites sibi, assignavit Almanaram cum suis terminis, Son cum suis terminis, Nubles cum suis terminis, Undam cum suis terminis, Bou Negre cum suis terminis, Alcalaten cum suis terminis, Moron cum suis terminis, Culam cum suis terminis, Aras cum suis terminis, Morelam cum suis terminis. Matarraniam cum suis terminis, Ripam Rubeam cum suis terminis, Fleis cum suis terminis, Garchiam cum suis terminis, Marzan cum suis terminis, Cabezeir cum suis terminis, Tevizam cum suis terminis, Pratdip cum suis terminis, et sic pervenit usque ad Collum de Balagueir et ad mare. Sicut istis terminis includitur ita Dertusensis ecclesia habeat omnes decimas et primicias omnium laborationum et fructuum et animalium illarum etiam rerum quas christiani percipiunt a sarracenis in laborationibus, in fructibus, in animalibus, piscationibus maris et quarumcumque aquarum et salinis, argenti fodinis, auri fodinis, venationibus sive in aliis omnibus rebus de quibus decime solent et debent percipi. Preterea concedit dominus rex cum assensu predictorum quod in omnibus ecclesiis sui episcopatus Dertusensis, episcopus habeat potestatem introducendi, disponendi et ordinandi quoscumque clericos voluerit et nullos nisi quos voluerit secundum antiquam et laudabilem consuetudinem episcopatuum Cathalonie. Contulit insuper dominus rex cum assensu predictorum quod nullus princeps, nullus miles, nullus homo habeat vegariam vel potestatem vel aliquam exactionem súper clericos vel ecclesias vel res eorum vel potestatem introducendi clericos in ecclesiis. Insuper ad cumulum gratiarum, propter salutem anime sue et suorum parentum, dederunt dominus rex et regina ex mera liberalitate Deo et Sancte Marie et episcopo et conventui eiusdem loci, castrum vel villa de Khadrel cum hominibus et feminis et decimis et primiciis cum terris cuitis et heremis, aquis, fontibus, molendinis, molendinariis, cum pratis, pascuis et cum piscationibus marinis sive stagnis cum foro, eram VI statuto, et cum universo iure regali sive in christianis sive sarracenis et iudeis sive in leddis sive in aliis rebus sicut melius dici vel intelligi potest ad comodum ecclesie. Sunt autem termini predicti castri vel ville a termino de Fonz Calenz usque ad mare et usque ad rivum de Borriana et usque ad terminum de Borriol et usque ad montanea de Montornes. Dederunt etiam dominus rex et regina predicte ecclesie, molendinum quod ipsa ecclesia habet in loco que dicitur Palummeira. Dederunt etiam atque tradiderunt medietatem omnium suorum molendinorum et mulnariorum que modo habent vel deinceps edificabuntur in loco predicto. Dederunt etiam potestatem transmutandi predicta molendina et aqua dirivandi de loco ubi modo sunt usque ad Iberum; in predictis molendinis vel molendinariis retinuit sibi dominus rex medietatem et in alia medietate dedit et tradidit omnem suum locum et omnia sua iura sicut aqua descendit de montanea de Treseiras usque ad Iberum in omni loco vel aqua ipsius torrentis et transtulit in dominium et potestatem Dertusensis ecclesie. Dederunt etiam et concesserunt predicte ecclesie et episcopo et omnibus successoribus suis regalem capellam de Alchezer cum omnibus possessionibus et sufraganeis ecclesis et villis, decimis et primiciis quas modo Dertusensis episcopus tenet munificentia et largitate regia quatinus predictam capellam cum predictis pertinentiis habeat et possideat Pontius, episcopus presens, et omnes successores sui quousque divina faciente clemencia Dertusensis ecclesia recuperet et obtineat plenarie in fide et potestate christianorum terminos sui episcopatus sicut superius distincti et notati sunt. Demum in amplificationem munerum suorum dederunt et tradiderunt predicto episcopo et successoribus suis in villa de Barbastre, Iafiam iudeum, cum omnibus successoribus suis et posteritate sua cum illa liberalitate vel franchitate quam predictum iudeum dederat dominus rex P. episcopo sicut resonat in instrumento quod sibi fecit et firmavit dominus rex cum eadem franchitate; sepedictus episcopus P. et omnes successores sui habeant prenominatum iudeum cum omni posteritate et successione sua et omnibus rebus eorum.

Sicut superius dictum est ego Illdefonsus, Dei gratia rex Aragonensis et comes Barchinonensis et marchio Provincie, et ego Sancia, eadem gratia regina Aragonensis et comitissa Barchinonensis et marchisa Provintie, in salute animarum nostrarum et omnium antecessorum et successorum nostrorum in presentia venerabilis Berengarii, Dei gratia Terraconensis archiepiscopi, et Petri, episcopi Ausonensis, abbatum, clericorum, R. de Monte Catano et baronum nostrorum, concedimus, donamus et devota voluntate tradimus et de nostro dominio in ius et dominium Sancte Marie, episcopi et successorum eius et tocius conventus transfferimus omnia que superius enumerata sunt, videlicet, decimas, primicias et omnia iura episcopalia et limites episcopales et possessiones quas Dertusensis ecclesia in presentiarum ubicumque locorum obtinet vel in posterum Deo annuente obtinebit meschidas et earum possessiones villas, molendinaria, capellas, iudeos, sicut melius dici vel intelligi potest ad salutem animarum nostrarum et comodum vestrum. Ego B., Dei gratia Terraconensis archiepiscopus, et ego P., Ausonensis episcopus, et ego P., Dertusensis episcopus, confirmamus, laudamus et concedimus omnia predicta donativa que dominus rex et domina regina concesserunt, dederunt et tradiderunt Domino Deo et Sancte Marie et episcopo Dertusensi et successoribus suis et venerabili conventui eiusdem loci. Insuper, virtute Patris et Filii et Spiritus Sancti et auctoritate apostolorum Petri et Pauli et nostra, excomunicamus, anathematizamus et a liminibus sancte et katholice matris Ecclesie sequestramus corpora eorum tradentes Sathane in interitum carnis ut spiritus eorum salvi fiant in die Domini illum vel illos cuiuscumque potestatis vel sexus qui ausi fuerint tollere vel alienare vel quocumque modo transferre vel comutare aliquam rem vel possessionem predicte ecclesie in dampnum episcopi vel canonicorum vel ipsius ecclesie quousque digne satisfaciant.

Signum + Ildefonsi, regis Aragonensis, comitis Barchinonensis et marchionis Provincie.

Sig+num Raimundi de Monte Catano. Signum domine Sancie, Aragonis regine, Barchinone comitisse et Provincie marchisie. + Berengarius, dignatione Dei Terrachone archiepiscopus, subscribo. Mironis, iudicis. + Non est indignum Ricardum ponere signum. Sig+num Bernardi de Calidis, notarii domini regis. Ego Guillelmus, abbas ecclesie Villebertrandi, subscripsit. Sig+num Berengarii de Boissedos.

Geraldi, scriptoris, qui hoc scripsit cum litteris rasis et suprapositis in XLV linea, die et anno quo supra."

O: ACTo, Comú del capítol, calaix 1, doc. 4 (700.610).

A: ACTo, Privilegis i donacions reials, doc. 3.

B: ACTo, Privilegis i donacions reials, doc. 33.

C: ACTo, Privilegis i donacions reials, doc. 62.

D: ACTo, Comú del capítol, calaix 3, doc. 72.

E: Còpia del segle XIII: ACTo, Cartulari, vol. 8, doc. 14 (títol I, doc. IV), folis 14v-19.

F: ACTo, Cartulari, vol. 2, títol I, doc. II, folis 14v-19.

G: Còpia dels segles XIII-XIV: ACTo, Cartulari, vol. 6, doc. 11, folis 3v-5r.

H: Còpia dels segles XIV-XV: ACTo, Cartulari, vol. 5, doc. 11, folis 4-5.

I: Còpia del segle XV: ACTo, Cartulari, vol. 9, folis 30v-34r.

J: Còpia dels segles XV-XVI: ACTo, Cartulari, vol. 3, folis 6v-13r.

K: Còpia del segle XVIII: ACTo, Cartulari, vol. 9A, pàgs. 66-74.

L: Còpia del Segle XVIII: BC, ms. 729, Pasqual: Sacrae antiquitatis Cataloniae monumenta, VOL. VIII, PÀGS. 18-23.

a: Flórez-Risco: España sagrada, vol. XLII, Madrid 1801, ap. V, pàgs. 310-316.

b: O’Callaghan: Anales de Tortosa, vol. III, Tortosa 1886, pàgs. 295-301.

c: Maria: Fradell, Almasoray Castellón para la catedral de Tortosa, «Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura», XVI (1935), pàgs. 385-388.

d: Virgili: Diplomatari de la catedral de Tortosa (1062-1193), Barcelona 1997, doc. 301, pàgs. 373-378.

Traducció

"Beneït el Senyor Déu, pare de les misericòrdies, Déu gran i digne de tota lloança el qual després de moltes calamitats i tribulacions bèl·liques en el temps oportú ha visitat els llocs que eren seus. Gairebé no es pot atribuir això a les possibilitats humanes sinó que tot ha estat fet pel Senyor i això és admirable als nostres ulls. Vull dir als ulls dels cristians i dels sarraïns i generalment de tots aquells que recorren la nostra ciutat. “I gran ets Senyor Jesucrist, Déu dels exèrcits, en tots els teus camins; és vertader el teu consol!”; “no temeu, petit ramat, no us deixaré ni abandonaré fins a la fi dels segles!” El Senyor coneix bé els que són seus, i els que van cap a ell, no els foragitarà eternament. Per tant: “no a nosaltres Senyor Jesucrist, no a nosaltres sinó al teu nom donem glòria”. Que tothom conegui del cert que la ciutat de Tortosa, que en altre temps fou seu reial i episcopal, per càstig dels nostres pecats fou arrabassada del domini dels cristians i passà a propietat dels ismaelites i la que havia estat glòria de les ciutats d’Hispània es convertí en causa d’aflicció. També conegui tothom que, de manera incomprensible, milers de cristians moguts per odi al nom de tu Senyor Jesucrist es convertiren a la servitud dels ismaelites. Nogenysmenys sabem tots que les ciutats foren destruïdes i tornades immensos espais solitaris i que la ciutat de Tortosa, que es trobava quasi segura per la multitud d’habitants que tenia i la seva situació prop del curs del riu Ebre, entre altes muntanyes, turmentava la cristiandat i fornicava davant del Déu vivent nostre Senyor Jesucrist i oferia l’oblació de la sang dels cristians a Bafumet [Mahoma], Però finalment el Pare de les misericòrdies va mirar les nostres misèries i la nostra sang vessada a terra; va clamar el Senyor i va fer que la gràcia de l’Esperit Sant omplís el cor de l’il·lustre i sempre victoriós Ramon Berenguer, comte de Barcelona, príncep d’Aragó i marquès de Provença, i per poder diví que fos empesa la seva voluntat a conquerir la inexpugnable ciutat de Tortosa. Finalment aplegats molts milers de cavallers i de soldats d’infanteria, assetjà la ciutat, l’assaltà i vencé i amb la divina clemència aconseguí el que esperava, que era conquerir la ciutat de Tortosa, clau dels cristians, glòria dels pobles i ornat de tota la terra. Es va restituir allà la seu antiga, la seu episcopal, i per mà i generositat del victoriós comte Ramon Berenguer fou dotada amb els béns de tots els delmes i primícies de la ciutat i de tot el bisbat. Va concedir també el venerable comte a Déu, a Santa Maria, al bisbe i als clergues allà residents la mesquita major amb tots els seus alous i possessions i també les mesquites exteriors de tot el bisbat, tant les senceres com les que havien estat deixades desertes amb tots els seus alous i possessions, dos forns a la ciutat, els delmes de tots els rèdits de Tortosa i els cementiris dels sarraïns de tot el bisbat. Va donar també dues barques, una al bisbe i l’altra als canonges, i la llibertat de pescar en les aigües dolces i salades, en els estanys, sense donar la cinquena part ni cap altre usatge. També va donar moltes altres coses que es troben contingudes en el document de la donació que va fer el gloriós comte Ramon Berenguer al bisbe Gaufred, de bona memòria, i als seus successors i als clergues que viuen allà. Amb els béns que li havien aportat els esmentats preceptes, el bisbe de Tortosa de santa memòria Gaufred, amb el seu venerable convent, va començar a edificar la casa del Senyor a honor de Santa Maria Verge, mare de Déu, la qual després va acabar, amb moltes i grans despeses, i va portar a la seva perfecció Ponç, venerable bisbe de Tortosa, successor del bisbe Gaufred. Un cop acabada feliçment la construcció de l’església va plaure a Alfons, il·lustríssim rei d’Aragó, comte de Barcelona i marquès de Provença, i a Sança, la seva esposa, que es dediqués l’esmentada església. Per això es reuniren el rei i la reina, Ponç, el bisbe esmentat, Berenguer, venerable arquebisbe de Tarragona, i Pere, bisbe venerable d’Osona, i molts altres abats i clergues, Ramon de Montcada i molts altres barons del regne i del comtat i infinita gent del poble i procedents de regions allunyades, i fent-ho tot segons la divina clemència i amb la presència de tots aquests, fou consagrada l’església de Tortosa per l’esmentat arquebisbe de Tarragona a honor de Déu i de la nostra Santa Maria verge, mare de Déu, l’any mil cent setanta-vuit de l’encarnació del Senyor, en la indicció onzena, el quatre de les calendes de desembre.

El gloriós rei Alfons i la il·lustríssima reina Sança i els prínceps que vingueren a la consagració van dotar l’església d’amples i generosos béns; el rei Alfons i la reina Sança confirmaren tots els donatius que Ramon Berenguer, comte de Barcelona, pare seu, havia donat a la dita església i també tots els béns que fins al dia de la consagració el mateix rei havia donat al bisbe i església de Tortosa o al bisbe predecessor en qualsevol lloc seu o del seu pare o de tot altre on rebia o devia rebre béns l’església de Tortosa. I també el magnífic rei, adonantse de la pobresa de la casa de Déu i de la migradesa de la nova plantació, va voler afegir gràcia a les gràcies i riquesa a les riqueses i per això amb la voluntat i l’assentiment de la noble reina Sança, de tots els bisbes i prínceps, va reformar i confirmar els antics límits del bisbat de l’església de Tortosa. En primer lloc d’acord amb els antics límits li va assignar Almenara amb tots els seus termes, Son amb els seus termes, Nules amb tots els seus termes, Onda amb tots els seus termes, Bounegre amb tots els seus termes, Alcalatén amb tots els seus termes, Moró amb els seus termes, Culla amb tots els seus termes, Ares amb els seus termes, Morella amb els seus termes, Matarranya amb els seus termes, Riba-roja amb els seus termes, Flix amb els seus termes, Garcia amb els seus termes, Marçà amb els seus termes, Cabassers amb els seus termes, Tivissa amb els seus termes, Pratdip amb els seus termes i així arriba fins al coll de Balaguer i el mar.

De tot el que s’inclou en aquests termes, l’església de Tortosa tingui els delmes i les primícies de totes les terres conreades i dels fruits i dels animals seus i també de les coses que els cristians perceben dels sarraïns en les terres treballades, en els fruits, en els animals, pesques del mar i de qualssevol aigües i de les salines, argent de les mines, or de les mines, caça i de totes les altres coses de què se sol pagar i percebre el delme. A més va concedir el senyor rei, amb el consentiment dels abans esmentats, que en totes les esglésies del bisbat de Tortosa el bisbe hi tingui la potestat d’introduir, disposar i ordenar els clergues que vulgui i només a aquells que ell vulgui segons l’antic i lloable costum dels bisbats de Catalunya. Va concedir igualment el rei amb l’assentiment dels prescrits, que cap príncep, cavaller o cap home tingui domini o potestat o exigeixi cap exacció als clergues o a les esglésies o les seves coses o la potestat de nomenar clergues a les esglésies. Igualment com a cúmul de les gràcies, el rei i la reina, per a la salvació de la seva ànima i de la dels seus pares, donaren a Déu, a Santa Maria, al bisbe i al capítol de dit lloc, el castell o la vila de Fradell, amb homes i dones, delmes i primícies, amb terres cultes i ermes, aigües, fonts, molins i molinars, amb prats, pastures, pesques marines i d’estanys, i amb el mercat (era sisena estatut?), amb tot el dret reial tant sobre els cristians com sobre els sarraïns o jueus pel que fa a les lleudes o a les altres coses de la millor manera que es pugui interpretar en profit de l’església. Els termes de dit castell o vila van des del terme de Fonts-calents fins al mar i fins al riu de Borriana i fins al terme de Borriol i fins a la muntanya de Montornès. També van donar el rei i la reina a la dita església el molí que la mateixa església té al lloc que en diuen Palomera. Li van donar també la meitat de tots els seus molins i molinars que ara tenen o que en el futur s’edificaran en dit lloc. També li van concedir la potestat de canviar els molins i de desviar l’aigua del lloc on són ara fins a l’Ebre, i dels dits molins i molinars el rei en va retenir la meitat i de l’altra meitat va donar al domini i església de Tortosa tota la potestat i els drets que tenia en totes les aigües que baixen de la muntanya de Treseres fins a l’Ebre o en tota l’aigua de dit torrent. Semblantment van donar i concedir a l’església i al seu bisbe i a tots els seus successors la capella reial d’Alquézar amb totes les seves possessions i sufragànies, esglésies i viles, delmes i primícies que ara té el bisbe de Tortosa per generositat i donació reial, tal com la dita capella amb les seves pertinences ho té i posseeix el bisbe present, Ponç, i tots els seus successors fins que amb el favor de la clemència divina l’església de Tortosa recuperi i tingui amb plena confiança i potestat dels cristians els terrenys del seu bisbat tal com més amunt s’han descrit i anotat.

Finalment, com a ampliació de tots els seus dons, van donar i lliurar al bisbe i als seus successors el jueu Jafia, de la vila de Barbastre, amb tots els seus successors i posteritat, amb la llibertat o franquesa que el rei va donar aquest jueu al bisbe Ponç, segons consta en el document que va fer i firmar el senyor rei amb la seva franquesa; l’esmentat bisbe Ponç i tots els seus successors tinguin l’esmentat jueu amb tota la seva posteritat i successió i totes les seves coses.

Jo, el rei Alfons, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, comte de Barcelona i marquès de Provença, i jo, Sança, per la mateixa gràcia reina d’Aragó i comtessa de Barcelona i marquesa de Provença, per la salut de les nostres ànimes i dels nostres antecessors i successors, en presència del venerable Berenguer, per la gràcia de Déu arquebisbe de Tarragona, de Pere, bisbe d’Osona, dels abats, dels clergues, de Ramon de Montcada i dels nostres barons, concedim, donem i amb bona voluntat passem del nostre domini al de Santa Maria, del bisbe, dels seus successors i de tot el seu capítol, totes les coses més amunt esmentades, és a dir, els delmes, les primícies, tots els drets episcopals i delimitacions de la diòcesi i les possessions que l’església de Tortosa de present té a qualsevol lloc o en el futur adquirirà, com són les mesquites amb les seves possessions, les viles, els molins, les capelles, els jueus, de la millor manera que es pugui expressar i entendre per a servei de les nostres ànimes i utilitat vostra.

Jo, Berenguer, per la gràcia de Déu arquebisbe de Tarragona, jo, Pere, bisbe d’Osona, i jo Ponç, bisbe de Tortosa, confessem, lloem i concedim tots els donatius que el senyor rei i la senyora reina van concedir, donar i lliurar al senyor Déu i a Santa Maria i al bisbe de Tortosa, als seus successors i a la venerable comunitat de preveres de dit lloc. Endemés, pel poder del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i l’autoritat dels apòstols Pere i Pau i de la nostra, excomuniquem, anatematitzem i separem dels llindars de la santa mare Església catòlica i segrestem els seus cossos lliurant-los a Satanàs en la corrupció de la carn a fi que els seus esperits no se salvin el dia del Senyor, aquells de qualsevol estat o sexe que s’haguessin atrevit a prendre, alienar o de qualsevol altra manera arrabassar o commutar alguna cosa o possessió de l’esmentada església en perjudici del bisbe, dels canonges i de la dita església, fins que en facin una digna reparació.

Signatura d’Alfons, rei d’Aragó, comte de Barcelona i marquès de Provença. Signatura de Ramon de Montcada. Signatura de la senyora Sança, reina d’Aragó, comtessa de Barcelona i marquesa de Provença. Berenguer, per la misericòrdia de Déu arquebisbe de Tarragona, ho subscric. Miró, jutge. No és indigne Ricard de posar-hi la seva signatura. Signatura de Bernat de Caldes, notari del senyor rei. Jo, Guillem, abat de l’església de Vilabertran, ho signo. Signatura de Berenguer de Boixadors.

Guerau, escrivà, que va escriure això amb lletres gratades i sobreposades en la línia setzena, el dia i any damunt dit."

(Traducció: Antoni Pladevall i Font)