Resultats de la cerca
Es mostren 159 resultats
Santa Maria de Montdois (Rupit i Pruit)
Situada dins l’antic terme del castell de Fàbregues, després de la desmembració d’aquest, quedà compresa dins el de Rupit El lloc, conegut per Monte dulios , apareix el 968 dintre el terme de Fàbregues Fou inicialment una capella rural dependent de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues, per convertir-se, al llarg del temps, en un santuari marià de molta devoció de les contrades veïnes Les notícies de l’existència d’una capella dedicada a la Mare de Déu es troben l’any 1263, quan Ramon de la Garriga, clergue de Sant Joan de Fàbregues, comprava al prior de Sant Pere de Casserres, el mas Serra…
Sant Bartomeu de Roda de Berà
Art romànic
Aquesta església, com a sufragània de la parròquia de Creixell, també depengué del monestir de Sant Pere de Casserres Existia ja el 1277, any en què és consignada en una inspecció dels visitadors de Cluny feta a l’esmentat monestir Del segle XVI endavant va augmentar la feligresia, motiu pel qual es reconstruí l’edifici Aquest, d’estil renaixentista, té a la porta de la sagristia la data del 1612 i al centre de l’arc del cor la del 1681, cosa que podria indicar les dates extremes de l’obra principal Té un bonic portal renaixentista amb dues columnes estriades que sostenen un…
Sant Joan dels Arcs (Vinyols i els Arcs)
Art romànic
Antiga església parroquial, avui desapareguda, del terme del castell dels Arcs Era situada a la partida del mateix nom, al sud del municipi actual L’església de Arcubus és documentada per primera vegada en la butlla que el papa Celestí III atorgà a l’església de Tarragona l’any 1194, on consta que pertanyia al precentor de la catedral El rector d’ Arcubus pagà 45 sous els anys 1279 i 1280 en concepte de dècimes papals L’església dels Arcs, que al final del segle XV era de collació de l’arquebisbe, tenia com a sufragània l’església de Santa Caterina de Vinyols, que amb el temps absorbí la seva…
Sant Julià d’Aspa
Art romànic
El poble d’Aspa és situat al sector oriental del Segrià, en una posició eminent sobre la vall del riu de Set Després de la conquesta de Lleida l’any 1149, el lloc d’Aspa fou atorgat al bisbe i al capítol de la seu lleidatana A l’inici del segle XIII, el bisbe de Lleida hi féu construir un castell palau, on sovint sojornaren els prelats fins al segle XIX Molt possiblement en el mateix moment es bastí dins aquest castell palau una capella episcopal, dedicada a sant Julià, que posteriorment es convertí en l’església parroquial de la població Aquest temple, malmès durant la Guerra Civil Espanyola…
Sant Miquel d’Almoster
Art romànic
El terme d’Almoster sorgí com una desmembració o quadra del terme primitiu de Reus La primera referència del lloc d’Almoster es troba en la carta de població de la Selva del Camp, del 13 de maig de l’any 1164, quan hom assenyala ipsum torrentem de Mosterio com una de les fites del terme de la Selva El 28 de març de 1204, el castlà de Reus, Bernat de Bell-lloc, cedí les dues terceres parts del lloc a Bartomeu d’Almoster, tot fent-hi constar que formava part del terme de Reus L’església de Sant Miquel d’Almoster fou una sufragània de la parròquia de Sant Pere de Reus No es coneix cap referència…
Sant Feliu de Torelló
Aquesta església que es trobava dins l’antic terme del castell de Torelló, ha estat sempre una de les esglésies parroquials principals del terme Entorn seu sorgí la sagrera que donà pas a l’actual població de Torelló Té la particularitat que apareix esmentada en el primer document que es conserva de la Plana de Vic en els inicis de la repoblació del comte Gruifré, ja que el 30 de gener del 881 Servusdei i la seva muller Fredegona vengueren a l’arxipreste Gotmar —el futur primer bisbe de Vic— terres i cases situades al territori osonenc, a l’apèndix del castell de Torelló, al lloc anomenat la…
Castell de Rallui (Beranui)
Art romànic
El lloc de Rallui és citat per primera vegada en una adquisició de la comtessa Toda de Ribagorça vers l’any 936 Rallui fou un indret relativament important perquè defensava el flanc dret de la vall de l’Isàvena i es trobava a mig camí entre Ovarra, centre religiós, i Tor-la-ribera, centre polític de la contrada Com a conseqüència d’una incursió dels “pagans”, el vilatge de Rallui quedà destruït i els seus habitants fugiren en totes direccions, fins i tot a terres musulmanes Llavors els comtes Sunyer i Toda de Ribagorça vengueren a l’abat Galí d’Ovarra i a Ricolf Oriolf el feu i la villa de…
Santa Maria de Núria (Queralbs)
Art romànic
La vall de Núria o de “ Annuria ” és documentada per primera vegada l’any 1087, quan el comte Guillem Ramon I de Cerdanya la cedí al monestir de Santa Maria de Ripoll a fi que hi pogués fer pasturar els seus ramats La primitiva església, amb l’hospici o hospital que tenia annex, és documentat per primera vegada l’any 1162, quan el papa Alexandre III li féu una concessió d’indulgències perquè els fidels les poguessin guanyar el dia 8 de setembre, festivitat patronal de la capella La capella, amb el nom d’ hospitium o hospital, rebia donacions dels fidels des del final del segle XIII 1270, 1280…
Santa Maria la Vella (Vallbona de les Monges)
Art romànic
Amb aquest nom es coneix la primera església monàstica de Santa Maria de Vallbona Es trobava a la part exterior del recinte emmurallat de la vila, a tocar de la carretera que va a Rocallaura, prop de la casa de cal Romeret La construcció d’aquesta església data del 1171, pel compromís contret per l’abat Hug del monestir de Poblet 1166-81 amb la comunitat encapçalada per l’eremita Ramon de Vallbona, el fundador de Vallbona Per la documentació conservada, sabem que era una construcció feta en fusta, pedra i ciment, coberta amb teules i rajols, i de reduïdes dimensions De ben segur que amb els…
El marc geogràfic del romànic de l’Empordà
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Baix Empordà amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació L’Empordà és una de les comarques de Catalunya amb una personalitat més definida Era el territori d’influència de la ciutat d’Empúries, a la qual deu el nom L’actual separació en Alt Empordà i Baix Empordà fou establerta pel decret de divisió territorial de Catalunya del 1936 Morfològicament s’assembla a un triangle invertit en què es poden distingir tres unitats de relleu la plana alluvial, els aspres i els turons marginals, i els massissos muntanyosos que emmarquen…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina