Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
Santa Maria de Vacamorta (Foradada)
Art romànic
Vacamorta és un petit llogaret situat a la riba esquerra del riu del mateix nom, afluent de l’Éssera La seva església ja existia el 1092, any en què el bisbe Ramon Dalmau dotà la nova canònica augustiniana de Roda amb les quartes episcopals de l’església de Vacamorta, que, segons això, ja era considerada parròquia L’any següent, aquest mateix bisbe assignà les seves rendes a la mensa capitular L’arxiu de Roda conserva un censal adquirit el 1406 per Antoni Coll i Mata, rector de Vacamorta
Domus de Riudeperes (Calldetenes)
Art romànic
Es trobava prop de la canònica augustiniana de Sant Tomàs de Riudeperes i les seves propietats s’estenien vers el cantó de ponent del monestir Els primers senyors coneguts de la domus , Berenguer Amalric i el canonge sagristà de Vic, Ricard, varen construir i dotar l’església de Sant Tomàs, consagrada el 1095 Vers l’any 1260 la pubilla Guillema de Ruideperes es casà amb Berenguer de Taradell, castlà del castell de Taradell, i així la castlania de Taradell es vinculà al llinatge fins al 1353 El llinatge passà al Vallès, a la domus d’Olivet, de Canovelles, i es va extingir al final…
Santa Coloma (Santa Coloma de Farners)
Art romànic
L’església de Santa Coloma apareix citada per primer cop en un document de Carles el Simple de l’any 898 Pocs anys després, vers el 926, fou destruïda per una acció de tribus hongareses, que havien envaït les comarques gironines travessant els Pirineus De l’any 950 data la nova consagració de l’església a càrrec del bisbe Gotmar de Girona, després de la restauració empresa per Ènnec i el seu fill Giscafred En l’acta de consagració, que ens ha arribat gràcies a una còpia del segle XII realitzada pels monjos de Sant Pere Cercada, el bisbe Gotmar concedí a l’església els delmes, primícies i…
Santa Magdalena de Soriguera (la Pobla de Lillet)
Art romànic
L’església de Santa Magdalena és avui perduda Cal situar-la prop de l’actual camí que porta de la Pobla de Lillet a Sant Jaume de Frontanyà Serra i Vilaró diu que l’església es troba prop d’un viver construït quan es repoblà el bosc d’aquesta zona i encara és possible de veure’n les restes d’un absis L’any 1063 en un codicil de testament d’un home anomenat Guillem hom pot llegir “parròquia de Soriguera, al comtat de Cerdanya” Les notícies més precises de l’església són, però, del segle XIII Santa Magdalena de Soriguera no passà mai de capella i era regentada pel rector de Santa Cecília de…
Sant Antoni (Cervera)
Art romànic
L’església de Sant Antoni, situada prop de l’edifici de la universitat, formava part de l’hospital dels antonians, el qual segurament fou el primer que aquest orde erigí a la Península Ibèrica Els antonians arrelaren a Cervera al segle XIII, potser el 1215, seguint, en principi, la seva vocació de viure sota la regla canonical augustiniana i de vetllar pels malalts de la ignis plaga o mal de foc, la malaltia causada pel consum de pa de sègol parasitat pel fong clavíceps que afectà molta població de la baixa edat mitjana, centrada en un sistema alimentari cerealista El centre assistencial es…
Mare de Déu del Remei de Soliva (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Petita església del nucli abandonat de Soliva, mig engolida per la vegetació ECSA - MA Font L’església de la Mare de Déu del Remei, engolida Per vegetació, és a l’extrem nord de les cases abandonades que formen el petit poble de Soliva Mapa 32-11 251 Situació 31TCG085781 Des de Claravalls cal prendre una pista en molt mal estat en direcció sud-est Després de travessar un bosc d’alzines i roures, a 2 km, s’arriba a Soliva També s’hi pot anar directament des de Claravalls per uns bancals abandonats i esgraonats a la solana del barranc de Colls És un curt passeig de 15 minuts MAF…
Santa Maria de Sanaüja
Art romànic
La vila de Sanaüja s’emplaça a l’estreta vall de la riera del mateix nom, a 409 m d’altitud La primitiva església parroquial de Santa Maria era situada vora el castell i actualment es troba totalment enrunada fou substituïda per l’actual parròquia, sota la mateixa advocació, a la Plaça Major de la vila La primera referència a l’església de Santa Maria es remunta a l’any 951, en què el papa Agapit II confirmà en una butlla tots els drets, privilegis i possessions de l’església d’Urgell, entre les quals hi havia la parròquia de Sanaüja Posteriorment, l’any 1045 Guillem Goltred i la seva muller…
Santa Maria del Roure (Pont de Molins)
Art romànic
L’antiga canònica augustiniana de Santa Maria del Roure dreça les ruïnes de la seva església gòtica al cim d’un serrat a 1 km vers migjorn del poble de Molins o Molins de Dalt Les ruïnes que hi subsisteixen són les d’una església gòtica, coberta inicialment amb un embigat sostingut per arcs diafragmàtics, aixecat al segle XV i acabat amb posterioritat el 1431, moment en què encara es concedien indulgències als qui ajudaven en la seva reconstrucció Al costat de migjorn de l’església hi ha les restes del gran edifici de la canònica, amb un finestral gòtic, un gran portal adovellat…
Sacramentari gregorià (ms. 41)
Art romànic
Foli 50v del ms 41, amb la representació de l’escena de la Crucifixió, que destaca per la intensitat dels colors ECSA - J Colomé Missal compost per 130 folis 23,5 × 18,5 cm, escrits en lletra francesa de mitjan segle XII, a una columna de 20 línies i amb caixa d’escriptura 17 × 13 cm, de la qual encara queden marques traçades amb un instrument punxant Al llarg del text hi ha petites inicials calligràfiques en tinta vermella i blava i rúbriques en vermell, per a indicar l’inici dels fragments més importants En el foli 1, en blanc, una mà posterior hi va escriure els mots “Fo estimat XXXII sous…
Sant Martí Sacosta (Girona)
Art romànic
L’antiga canònica augustiniana és situada a la part alta de la ciutat de Girona, entre el convent de Sant Domènec i la pujada de Sant Martí L’església formà part d’un conjunt que ja existia l’11 de febrer del 898 “juxta murum Gerundae civitatis” , segons un document del rei Carles el Calb, fill de Lluís el Piadós L’any 903 aquesta església rebé una donació de mans d’un magnat anomenat Hombrado , al mateix temps que n’era rector un home anomenat Pèrfid El cabiscol la féu reedificar abans de l’any 1064 i s’hí treballava encara l’any 1078, quan el seu hereu Joan hi féu deixes per…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina