Situació
Petita església del nucli abandonat de Soliva, mig engolida per la vegetació.
ECSA - M.A. Font
L’església de la Mare de Déu del Remei, engolida Per vegetació, és a l’extrem nord de les cases abandonades que formen el petit poble de Soliva.
Mapa: 32-11 (251). Situació: 31TCG085781.
Des de Claravalls cal prendre una pista en molt mal estat en direcció sud-est. Després de travessar un bosc d’alzines i roures, a 2 km, s’arriba a Soliva. També s’hi pot anar directament des de Claravalls per uns bancals abandonats i esgraonats a la solana del barranc de Colls. És un curt passeig de 15 minuts. (MAF)
Història
El llogaret i la parròquia de Soliva formaren part del territori exempt de la canònica de Mur. Vers l’any 1100 el comte Pere Ramon I de Pallars Jussà i els seus germans Arnau i Bernat dotaren Santa Maria de Mur, on havien estat soterrats els seus pares, amb una coromina del castell d’Areny, emplaçada sota Claravalls, al lloc dit “l’Oliva”, amb l’església que allà hi havia, els homes, els censos i els serveis. D’aquesta manera la primitiva església comtal restà integrada al territori jurisdiccional de la canònica augustiniana de Mur, exempt de l’ordinari. Els comtes se’n reservaren, però, el patronat, que el 1210 passà a la corona.
El 1592 la canònica de Mur fou secularitzada i es convertí en col·legiata, però per decisió de la Rota (1600) conservà l’exempció. En virtut del concordat del 1851 va esdevenir del bisbat d’Urgell. Fou llavors quan l’església de Soliva, que havia gaudit sempre de categoria parroquial, es va transformar en sufragània de la parròquia de Claravalls. (JBP)
Església
Planta de l’església, modificada per l’obertura de capelles laterals en època tardana.
M.À. Font
És un edifici d’una nau capçada a llevant per un absis semicircular. La seva estructura original ha estat modificada principalment per l’obertura de capelles laterals. La nau es cobreix amb volta de canó de perfil semicircular. L’hemicicle absidal, més baix i separat de la nau per un envà, és cobert amb volta de quart d’esfera.
L’exterior és arrebossat i pintat, la qual cosa fa que només es vegi l’aparell a la zona absidal, amb carreus ben treballats i disposats en filades uniformes.
Sobre la porta actual, a ponent, s’aixeca un campanar prismàtic, resultat de la modificació d’un campanar d’espadanya anterior.
Tot i les modificacions, l’església de Soliva es pot incloure dins els edificis rurals bastits a la darreria del segle XII. (MAF)
Bibliografia
- Marca, 1688, ap. CCCXXIV, cols. 1213-1218
- Cuenca, 1906