L’església de Santa Magdalena és avui perduda. Cal situar-la prop de l’actual camí que porta de la Pobla de Lillet a Sant Jaume de Frontanyà. Serra i Vilaró diu que l’església es troba prop d’un viver construït quan es repoblà el bosc d’aquesta zona i encara és possible de veure’n les restes d’un absis. L’any 1063 en un codicil de testament d’un home anomenat Guillem hom pot llegir: “parròquia de Soriguera, al comtat de Cerdanya”. Les notícies més precises de l’església són, però, del segle XIII. Santa Magdalena de Soriguera no passà mai de capella i era regentada pel rector de Santa Cecília de Riutort, car depenia d’aquesta església com a sufragània. Ambdues depenien de la comunitat augustiniana de Sant Jaume de Frontanyà, comunitat que el segle XIII arrendava a clergues les funcions a Riutort i a Soriguera. L’any 1279 el prior Guillem de Frontanyà contractà amb el clergue Bernat Gaamir el servei de la parròquia de Riutort i de la seva sufragània de Santa Magdalena de Soriguera; especifica aquest contracte que els delmes i primícies de blat, vi i fruits d’aquesta sufragània se’ls reservava el prior de Frontanyà. L’any 1322 el rector de Riutort es negava a dir missa a l’església de Santa Magdalena al·legant que la seva avançada edat no li permetia de fer llargues caminades; per aquesta raó l’enfrontament amb el prior de Frontanyà no es feu esperar; la vida espiritual de Soriguera es mantingué fins al segle XVI. L’any 1414 és esmentada la capella de Sant Nazari dins l’església de Santa Magdalena. L’any 1574 la capella i el culte estaven ja gairebé abandonats.