Resultats de la cerca

L’església parroquial de Santa Maria de la Geltrú és esmentada des del 1143 D’altres documents que la mencionen són dels anys 1154, en el breu d’Anastasi IV, i 1230 L’edifici actual data de la primeria del segle XVIII, quan s’acabaren les obres de l’església construïda damunt el solar on hi havia l’anterior, més petita i barroca, de la qual es conserva el retaule barroc de l’altar major La primitiva degué ésser romànica i va perdurar fins al començament del segle XVIII, que s’edificà la barroca Es troba al costat del castell i, en un principi, devia ser la seva…

Alfons I el Bataller ocupà el lloc vers el 1132, però no fou fins en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona que es conquerí definitivament l’indret El 1185 el rei Alfons I el Cast donà el terme de Mont-roig a l’arquebisbe de Tarragona, però recuperà el domini i l’any 1209 el cedí als cavallers frares de l’orde de Calatrava L’església parroquial de Santa Maria ja existia al final del segle XII Es troba al capdavall de la vila, a l’extrem de l’antic recinte clos Sembla que la seva base és un edifici gòtic un xic tardà, disfressat plenament en època barroca La portalada, amb…

Aquesta església és la parròquia del poble de Rosselló de Segrià, al nord de Lleida L’actual edifici és una construcció barroca El primer esment documental de l’església és de l’any 1279, en què el capellà de Roicello de Segriano contribuí a la dècima papal per a les croades

El lloc de Bonastre és documentat des de l’any 1011 De l’església de Santa Magdalena de Bonastre Alastre no se’n fa esment, però, fins a l’any 1270, que apareix en el testament de Ramon de Noguera d’Albinyana És probable que fos sufragània de Sant Bartomeu de Puigtinyós, esmentada l’any 1214 L’església actual és una construcció d’època barroca

El topònim Nefiac és documentat des del segle X La parròquia, i per tant la seva església, es consigna l’any 1149, en què Gausbert, abat de Cuixà, donà en feu a Artau de Castellnou tot el que posseïa a la parròquia de Nefiac L’edifici actual és essencialment una construcció barroca aixecada a la primera meitat del segle XVIII, que no conserva vestigis de l’anterior església romànica

El santuari de la Mare de Déu de la Roca té els seus orígens en una església documentada per primer cop l’any 1082, en què el comte Artau II lliurà el castell d’Escart al monestir de Gerri, juntament amb les esglésies de Sant Martí d’Escart i Santa Maria de la Roca L’actual edifici és de factura barroca, però no es pot descartar que fos construït sobre una base medieval

El lloc de la Fatarella fou conquerit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV vers el 1151 i acabà incorporat a la comanda templera d’Ascó L’església parroquial de Sant Andreu apareix en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 Fou visitada pel bisbe de Tortosa Francesc de Paolac el 1314 En aquest moment n’era rector Berenguer de Torrent L’actual edifici és d’estil gòtic tardà, amb una portalada barroca

Parròquia del poble del Cogul, situat a l’extrem de ponent de la comarca, tocant al Segrià L’edifici actual és una construcció barroca del segle XVIII Segurament ja existia una església al Cogul al segle XIII, predecessora de l’actual Això s’entreveu d’una referència recollida en la dècima papal del bisbat de Lleida del 1279 en què s’esmenta el capellà de Granyena i el Cogul, poblacions que devien compartir el rector

Antiga parròquia rural, situada al sector nord del terme, a 5 km de Sils, a prop de la riera de Sils El seu edifici, que té un massís i característic campanar, fou totalment renovat en època barroca Des del 1245 pertanyia al priorat de Sant Pere Cercada i consta en molts documents del priorat del 1313 en endavant En els nomenclàtors i llistes sinodals de la diòcesi de Girona figura sempre com una església parroquial en ple funcionament

A l’extrem sud-est del terme, a l’inici d’un apèndix del terme de Caldes de Malavella, situat entre Vidreres i Llagostera, hi ha la parròquia rural de Santa Seclina o Santa Seculina És una església barroca, amb un esvelt campanar, que la fa visible des de la carretera de Vidreres a Llagostera Cal cercar el seu origen als segles XI o XII, en què es completà la geografia religiosa de la comarca consta en els nomenclàtors i llistes sinodals de la diòcesi de Girona, del segle XIV en endavant, com a Sancta Sicline, Segline o Seculine