Resultats de la cerca

Aquesta cella monàstica és documentada des del segle IX Segons un precepte de Carles el Calb de l’any 844, la “ cellula que dicitur Carcer sita juxta maris magni littora ” pertanyia al monestir de Sant Medir, precedent de Santa Maria d’Amer Un altre precepte del mateix rei, de l’any 860, confirma la “ cellula que dicitur Carcer ” al mateix monestir També apareix esmentada en un altre precepte de Carles el Simple, a favor de Sant Medir, de l’any 922 L’església fou dedicada a sant Pere i a santa Maria, com demostren les notícies que hi ha al respecte, de l’any 899 “sa…

El llogaret de Castellmeià, dit antigament Meià, és situat a migdia del poble del Llor, prop de la carretera de Tarroja a Sant Ramon de Portell El lloc és presidit per la majestuosa estampa del seu castell, el qual és esmentat com a castrum Mediani el 1044, quan era feudatari del castell Guillem Elomar Cal advertir de la possible confusió entre les referències a aquest castell de Meià i al de Mejanell, situat prop de la Manresana, ja que en les escriptures medievals ambdós són grafiats sovint com a castrum Mediano o Midiano La fortalesa de Meià era sota el domini de la canònica…

El castell de Vacarisses, situat al bell mig de la població, s’esmenta documentalment al segle XI El 1021 en el testament sacramental de Bernat Tallaferro apareix aquest castell com un més dels castells que Bernat deixa al seu fill, Guillem Tot just dos anys més tard, la comtessa Ermessendis empenyorà el castell de Vacarisses, entre d’altres, al seu fill Berenguer Ramon I A mitjan segle XI el comte de Barcelona donà aquest castell de Vacarisses al senescal Guillem Ramon, que passà aleshores a cognominar-se de Vacarisses posteriorment canviaria aquest cognom pel de Montcada Aquest Guillem…

Situació Façana del palau senyorial dels Ardèvol, reconstruïda a partir del 1955 amb els carreus de l’antic edifici i al mateix indret on fou erigit ECSA-J Bolòs Actualment la façana d’aquest palau es conserva reconstruïda al carrer del Carme de la vila de Tàrrega Fins el present segle, aquesta façana era situada en un edifici construït en aquest mateix carrer i indret —en època medieval anomenat d’en Falcó—, al costat de la capella del Corpus Christi JEM Mapa 33-15 389 Situació 31TCG452125 Història La construcció d’aquest singular edifici del romànic civil català és deguda a la família dels…

Situació Sant Medir de Cartellà Vista aèria de l’antiga església romànica de Sant Medir, a l’origen monestir benedictí, amb el nou convent-monestir de monges cistercenques de Santa Maria de Cadins TAVISA L’església de Sant Medir és l’actual emplaçament de la comunitat de monges de Santa Maria de Cadins, situat a uns 2 km de Cartellà Mapa L38-12295 Situació 31TDG814530 JAA Història En aquest poble, vers l’any 820, tingué lloc la fundació del primitiu monestir d’Amer, sota l’advocació de “ Santi Hemeterii sanctique Genesii ” L’any 832, el seu abat Deodat es dirigí a Lluís el Piadós, i n’…

El castell de Maldà corona la vila que s’estén als seus peus, en una punta d’una serra flanquejada pels torrents procedents de Vallbona de les Monges, al sud, i per la vall del Riu Corb, al nord Els Cardona, vescomtes d’Osona, foren els primers senyors feudals i els primers repobladors de Maldà i d’una extensa zona de pobles i termes entorn seu La possessió dels Cardona fou confirmada l’any 1082 per Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, comtes de Barcelona, en donar el castell de Maldà i el lloc i el castell de Maldanell a Ramon Folc I, vescomte de Cardona En fer testament el 1084 Ramon…

Mapa de l’Alt Empordà amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia Alt Empordà Agullana Santa Maria d’Agullana Santa Eugènia Santa Maria de l’Estrada Albanyà Sant Pere d’Albanyà Santa Maria del Fau Sant Cristòfol dels Horts Sant Feliu de Carbonils L’Armentera Sant Martí de l’Armentera Santa Cristina Avinyonet de Puigventós Sant Esteve d’Avinyonet Santa Eugènia Sant Joan Bàscara Sant Iscle de Bàscara Sant Miquel de…

Els petits propietaris i els grans magnats La documentació medieval més antiga sobre el territori demostra l’existència de zones on la propietat de la terra era molt fragmentada, encara com a pervivència d’època anterior Precisament les notícies d’aquests minifundis han arribat, generalment, a través dels judicis que comportaren la seva anihilació, l’absorció dins els grans dominis dels comtes, grans magnats o de l’Església, la seu i els monestirs És, clarament, el pas, en la distribució de la terra, cap al ple feudalisme, durant els segles…

Situació Vista aèria del monestir de Santa Maria d’Amer, envoltat d’edificacions, moltes d’elles bastides aprofitant els murs de les antigues dependències del cenobi TAVISA Amer és una vila situada a 186 m d’altitud, al costat dret de la riera d’Amer o riu Brugent, a uns 23 km de Girona L’església de Santa Maria és la parroquial Mapa L38-13333 Situació 31TDG672513 JRR Història La primera referència escrita d’Amer data de l’any 844, en la qual hi havia una cella benedictina que depenia del monestir de Sant Medir, vora Girona, els orígens del qual són incerts Al segle X aquest monestir,…

El bisbat de Girona i les seves possessions a l’Empordà Com ja s’ha anat comentant, amb el domini franc i l’organització administrativa del territori no fou restaurat el bisbat d’Empúries d’època visigòtica El seu antic territori, del qual hom no en sap l’abast, restà integrat a la diòcesi de Girona Els comtats d’Empúries i Peralada foren unes unitats autònomes dependents d’un bisbat forà No fou aquest el cas del Rosselló, amb la perduració de l’antiga seu episcopal d’Elna L’organització político-eclesiàstica dels primers comtats ocupats pel poder franc després del lliurament de la ciutat de…