Els petits propietaris i els grans magnats
La documentació medieval més antiga sobre el territori demostra l’existència de zones on la propietat de la terra era molt fragmentada, encara com a pervivència d’època anterior. Precisament les notícies d’aquests minifundis han arribat, generalment, a través dels judicis que comportaren la seva anihilació, l’absorció dins els grans dominis dels comtes, grans magnats o de l’Església, la seu i els monestirs. És, clarament, el pas, en la distribució de la terra, cap al ple feudalisme, durant els segles IX i X.
Com a prova d’això, hom pot adduir un parell d’exemples significatius, que demostren l’existència de petits pagesos aloers encara al segle X.
Un d’aquests judicis, el promogué el bisbe Guigo de Girona l’any 921 o el 925 contra un grup de dinou petits aloers particulars, del qual s’han conservat els textos de la deposició de testimonis i l’evacuació. Els demandats allegaren que les seves terres eren dins el terme de Vilademuls i no pas al de Bàscara. Després de la declaració dels testimonis respecte als límits i després d’haver exhibit els preceptes reials a favor de la seu, el mandatari episcopal, Obtadus, obligà aquests aloers a reconèixer que ocupaven les terres de manera illegal, que hi havien construït cases i corts, i que hi havien plantat vinyes sense tenir-hi dret.
Aquest plet, que afectava terres del comtat de Besalú, és representatiu d’aquest procés de concentració del sòl en mans dels poderosos en detriment de la petita propietat pagesa. En el cas del bisbat hi ha d’altres exemples anteriors on, si bé afecten sempre un sol propietari, sovint resta evident que l’alou que es discuteix és d’extensió reduïda, com en el cas d’algun dels lots de terres d’Abderrama que hagué d’evacuar Reveli al bisbe Servusdei, també al terme de Bàscara, els anys 893 i 894. Hom ha remarcat abans —en parlar de les possessions del bisbat— que s’arribà a endegar un judici per haver talat illegalment set figueres d’un marge. El mateix s’endevina a les terres i un petit hort del vilar de Terrades (ipsas terras vel ipso ortile) que Dominic es veié obligat a evacuar al bisbe Gomar l’any 841. Per un estudi sobre la toponímia del document, que es troba en curs, es pot afirmar que la propietat situada vora el vilar Purtos, a Ullà, que el judici de l’any 888 obligà un personatge anomenat Andreu a reconèixer que era del bisbe, era una peça de terra de dimensions considerablement reduïdes.
Però hom té l’exemple més evident de l’existència de la petita propietat en alguns indrets d’aquest territori en dos documents de l’any 913 referents al terme de Vilamacolum, a la plana, al comtat d’Empúries.
D’aquest any és un judici promogut pel comte Gausbert d’Empúries contra 35 habitants de Vilamacolum, del qual hom coneix el text de les declaracions testificais i un document de venda del mateix any, que forçosament ha de tenir relació amb l’afer.
El judici se celebrà a l’església de Santa Maria de Vilamacolum; hi apareix el vescomte Gomar, nou jutges, el saig i un grup de notables o homes bons. Hi declararen 32 testimonis; els demandats allegaren que mai no havien prestat scubias, guàrdies, hosts, calcines ni parades a la ciutat d’Empúries als antecessors de Gausbert, ni havien pagat censos, imposts, tributs, ni serveis de cap mena, i que havien tingut la vil·la i el seu terme amb tota integritat, i havien posseït les seves cases, corts, horts, terres i vinyes, prats, pastures, estanys, pesqueres i garrigues. El mandatari del comte, Gibert, els interpellà manifestant que havien de prestar al comte Gausbert i a cap altre home, a la ciutat d’Empúries, els serveis esmentats i que es comprovaria si havien mentit. El document és datat el 6 de maig de l’any 913.
Hom ignora si es pronuncià la sentència, ja que l’altre document conservat és només de sis dies més tard, el 12 de maig, i correspon a la venda feta pels habitants de Vilamacolum de la meitat de la vil·la i el seu terme per 300 sous a un tal Guifré. Els venedors deien que posseïen les propietats, en alou, per transmissió hereditària o bé per compra. L’atorgaren 96 habitants del poble, entre ells els 35 presents en el judici.
No és clara, amb les dades que hom té, la significació d’aquesta venda. ¿Potser els pagesos de Vilamacolum volien escapolir-se així dels serveis de vassallatge que se’ls exigia?
Pels límits que figuren en ambdós documents, és molt probable que el terme de Vilamacolum fos una mica més extens que el petit municipi actual, que només té 5,59 km2. Així i tot, la fragmentació de la terra en petites propietats i la densitat de població en aquestes terres eren molt grans. No és exagerat suposar la densitat de població entre els 20 i els 40 habitants per km2 segons els llocs. Només cal fer una ullada al mapa dels segles IX-X publicat per J. Bolòs i V. Hurtado per adonar-se’n. Hi ha documents, com els de confirmació de béns a Sant Pere de Rodes dels anys 974, 982 i 990 o els de Sant Quirc de Colera i Santa Maria de Roses, amb menys significació, de la mateixa centúria, per a veure la gran dispersió de poblats, molt a prop els uns dels altres. Això era així a la plana, tot i la proliferació d’estanys: Vilamacolum, la Guàrdia, Vilacolum, Canyà, Torroella, Saldet, Sant Pere Pescador, l’Armentera, Montiró, Valveralla, Riumors, etc., per esmentar la rodalia a què hom ha fet referència. Però també es trobaria quelcom de semblant als vessants de l’Albera: Espolla, Sant Climent, Ullastre, Vilartolí, Masarac, Mollet, Vilarnadal. O a la plana del Baix Empordà: Fontclara, Sant Feliu de Boada, Sant Julià de Boada, Palau-sator, Pals, Canapost, Ullastret, Vulpellac, Fonteta, la Bisbal. Tots ells llocs que surten esmentats als segles IX i X, situació que trobem, només exceptuant el Montgrí i algun espai muntanyós poc extens, arreu de l’actual Empordà.
Si els testimonis de la dispersió de petits pagesos o aloers són encara presents, també ho són els dels grans magnats o terratinents, personatges que havien aconseguit, a més d’una gran riquesa aplegant molts alous arreu d’una extensa zona del país, un poder extraordinari.
Entre els exemples dels grans magnats hom pot esmentar Tassi (t 955) com a nom significatiu, ja que és ben conegut per la seva obra a Sant Pere de Rodes. Amb la seva gran fortuna personal pogué aixecar el monestir fins a convertir-lo en el més poderós d’aquest sector del país. El seu prestigi li permeté de gestionar la independència de la casa d’una abadia tan puixant com Sant Esteve de Banyoles. Pels documents que hom coneix, es comprova que els dominis territorials que personalment tenia Tassi, per transmissió familiar o per compra, s’estenien principalment per la plana, la zona d’estanys a llevant de la via pública, vers Sant Pau de la Calçada i Vilatenim on el “vilar Hildesind” podria ésser el seu solar pairal; també a l’entorn de Cabanes, en un altre lloc de la plana i a la serra de Rodes.
Altres magnats, dels quals només se’n sap el nom i una llarga relació de possessions, poden ser el Riculf a qui el comte Gausfred confirmà la propietat d’una quantitat molt gran d’alous situats en diferents llocs dels comtats d’Empúries-Peralada, des de Fontanilles i Llabià, a migjorn, fins a Roques Blanques, en plena Albera, a tramuntana. També, per exemple, el clergue Guigo, fill de Vítiza i Aió, del qual s’ha trobat fa poc temps el sacramental testamentad, que data del 983. Aquest personatge llegà a diferents esglésies, monestirs i persones una quantitat enorme d’alous que es trobaven principalment al sector empordanès del comtat de Besalú —potser el seu solar era Darnius—, però també en un gran nombre als comtats d’Empúries, Peralada, Vallespir i Rosselló. A la notícia que s’ha donat, fins ara, d’aquest interessant document, són esmentades 62 propietats, petites i grans, i encara no hi són totes, a més d’altres béns.
Confirmació de possessions del comte Gausfred d’Empúries (30 d’agost de 959)
Gausfred, comte d’Empúries, confirma a Riculf la possessió d’alguns béns al comtat d’Empúries. Aquestes possessions havien estat concedides a Riculf pel rei Lluís IV de França.
"Dum resideret Gauzfredus gratia Dei comes in ciuitate Impurias pariter cum Ennegone uicecomite Ermenardus leuita Oliba leuita Teudericus presbiter Daniel presbiter Recosindus presbiter Chintila presbiter Durandus presbiter item Durandus presbiter Ostaldus presbiter Poncius presbiter Baron presbiter et Rasoarius presbiter Ermegildus presbiter Alaricus presbiter Cixila presbiter Fredarius presbiter Uitiza presbiter Liuula presbiter Argericus presbiter Giskafredus presbiter Trasouado presbiter Compano sacerdos siue et in presencia Chalafo sagone Teodosio Ariusto Odegario Senderedo item alio Senderedo Unifredo Seniofredo Adroario Ato Uuiberto Oriolus Uuisfredo Nifridius Uuisandus Landirigo Petrone Dentone Olibane Durandus Adroarius Sulnius Uinfredus Odegarius et iudices qui iussi sunt iudicare Sonifredo Ansulfo Olibane Oruco Cixila Itario Adroario judicum uel aliorum multorum bonorum hominum qui cum ipsis residebant.
In eorum presenciæ in eorum supradictorum presencia uenit namque Riculfus et dixit: Domine domnus Lodoicus rex dedit mihi in comitatu Impuritano uilla Fontanilias casas curtes ortos terras uineas cultum uel incultum et in uilla Aguaita quantum ibidem habeo uel abere debeo. Et in uilla Libiano similiter et in uilla que uocant Serra similiter et ad ipsa Carcere quantum ibidem habeo uel abere debeo et in uillare Maurore et insuper stagno uilare que uocant Bonafir quantum ibidem abeo uel habeo uel abere debeo. Et in uilla Quarto et in Malaconiuncta quantum ibidem habeo uel abere debeo.
Et infra termines de uilla Uirgines quantum abeo uel habeo (sic) uel abere debeo et infra termines de uilla Toro et in terminio de uila Alboret et in terminio de Nouelledu quantum ibidem abeo uel abere debeo et infra termines de uilla Ciruiano et in termino de uilla de Uillademadi et in Capins et in Centumclaues et in terminio de Ualuaralia et de […] et de Montiron et de Montiron (sic) et in termines de uilla Torrecella et in Uillacolombi et in Uillamocharon et in terminio de Sancto Petro et infra termines de uilla Garrigolas et in terminio de Palaziolo et ipsa […] Puiolo et infra termines de uilla Elpirici et de Pinus et in termines de uilla Gauusos quantum abeo uel habere debeo.
Et in comitato Petralatense in suburbio Castro Tolone infra termines de Castros Albos et de ipsa surba et in terminio de Sancta Margarita quantum ibidem habeo uel habere debeo. Quantum in ipsas uillas suprascriptas resonant uel infra illorum terminum de ipsos comitatos casas casalibus terris uincis pratis pascuis siluis garricis fontis regis omnia et in omnibus quantum ibidem abeo uel abere debeo sicut in eo precepto resonat quod factus uel predictus rex terminare iussit uel manibus suis roborauit uel anulo suo sigillare iussit sicut aliis regis facere consueuerunt.
Ut audiuit predictus comes et uicecomes predictus uel predicti iudices uel predictorum supradictorum presencia ipsum preceptum legentem et relegentem in predicta ciuitate Impuriensis cognouerunt eum quia in omnibus erat uerum et legibus factus uel roboratus seu signatum et susceperunt eum et laudauerunt illut cum gaudio et inuenerunt ei tanta rei ueritatis in lege gotorum in libro V. titulo II erat ubi dicit: “[De] donacionibus regis”: “Donacio regi et potestis, [quæ] in quibuscumque personis conferenter siuc conlate sunt in eorum iure persistunt in eorum nomine eas potestas contulerit regis ea iudelicet racione ut ita [h]uiusmodi regalis munificencie conlacio adtributa in nomine eius qui hoc promeruit transfusa permaneat ut quiquid de hoc facere uel iudicare uolueris potestatem in omnibus habeas. Quod si eciam his qui hoc promeruit intestatum dicesserit debitis secundo legibus [h]eredibus res ipsas suscessionibus ordine pertinebit et infringi conlate magnificencie gratie nullo modo poterit quia non oportet principum statute conuelle que conualenda esse precipientes culpa non fecerit”.
Propterea ego predictus Gauzfredus comes cum predictorum presencia cum audiuimus tante rei ueritatis secundo legis ordinem sic consensimus et perdonauimus predictas res a predicto Riculfo sicut in ipso predicto precepto resonat ut quiquid ex inde facere uolueris in omnibus habeas potestatem iure perpetuo sit gaudeat se in nostro placito percepisse iustitiam.
Data et confirmata noticiam hec laudacio III kalendas septembris anno V regnante Leotarirus rex Lodoici filius.
Sig+num Gauzfredus comes, qui hanc conlandacione feci et firmare rogavi. Sig+num Chalafo sagone. Sig+num Vnies presbiter. Sig+num Exibius qui uocant Oruco. Sig+num Sulmius. Sig+num Arnostuso. Sig+num Ermenardus levita. Sig+num Fredarius qui uocant Lobeto. Sig+num Gontelegus levita. Sig+num Sania subdiaconus. Sig+num Recosindus presbiter. Sig+num Poncius presbiter. Sig+num Gumila presbiter. Sig+num Linula presbiter. Suniarius levita +. + Trasoarius presbiter. Sig+num Prodalla. Sig+num Constantinus presbiter. Sig+num Frugellus. Sig+num Adroarius. Sig+num Uuisandus. Sig+num Holiba, iudex. Sig+num Suniefredus iudex. Sig+num Ansulfus supradictus. Izila qui uocant Seniofredo iudex sig+num. Sig+num Fredarius presbiter qui hunc colaudacione scripsi cum literas superpositas in uerso XV et + die et anno quod supra."
Original: Arxiu Diocesà de Girona, secció Empúries, lligall 1, núm. 1.
J. Busquets: Recopilació, vol. 1, folis 1, lv-2
B.J. Llovet: índice, folis 8v-9, 127v, 281, 294v.
Francesc Monsalvatje i Fossas: Los condes de Ampurias vindicados, pàgs. 287-289.
Traducció
"A la ciutat d’Empúries es reuniren Gausfred, comte per la gràcia de Déu, i Ènnec, vescomte; Ermenard, levita; Oliba, levita; Teodoric, prevere; Daniel, prevere; Recosind, prevere; Quintila, prevere; Duran, prevere; un altre Duran, prevere; Ostald, prevere; Ponç, prevere; Baró, prevere, i Rasoer, prevere; Ermegils, prevere; Alaric, prevere; Cixila, prevere; Fredari, prevere; Vitiza, prevere; Livula, prevere; Argeric, prevere; Giscafred, prevere; Trasovad, prevere; Company, sacerdot; això fou en presència del saig Calaf, de Teodosi, Ariust, Odeguer, Sendred, un altre Sendred, Unifred, Seniofred, Adroer, Ató, Guibert, Oriol, Guisfred, Nifridi, Guisand, Landirigi, Pere, Dentó, Oliba, Duran, Adroer, Sulni, Vinfred, Odeguer i els qui tenien l’encàrrec de jutjar com a jutges, o sigui, Sunifred, Ansulf, Oliba, Oruc, Cixila, Itari i Adroer, jutges, i molts d’altres homes bons que estaven reunits amb ells.
En presència d’aquests, en presència dels susdits, es presentà Riculf i digué: Senyor, el senyor rei Lluís em concedí al comtat d’Empúries, a la vila de Fontanilles, unes cases, corts, horts, terres, vinyes, conreus i erms, i a la vila de Gualta tot el que hi tinc o hi he de tenir. Semblantment, a la vila de Llabià, a la vila anomenada Serra i a Càrcer tot el que hi tinc o hi he de tenir, i al vilar Maurore i al costat de l’estany del vilar anomenat Bonafir tot el que hi tinc i posseeixo o hi he de posseir. I a la vila de Bellcaire i a Malaconiuncta tot el que hi tinc o hi he de tenir. I dins els termes de la vila de Verges tot el que hi tinc i posseeixo o hi he de posseir; dins els termes de la vila de Tor, al terme de la vila d’Alboret i al terme de Nouelledu tot el que hi tinc o hi he de tenir; dins els termes de la vila de Cervià i al terme de Viladamat, i a Campins i a Cinclaus i al terme de Valveralla i de … i de Montiró i de Montiró, i als termes de la vila de Torroella i a Vilacolum, i a Vilamacolum, i al terme de Sant Pere, i dins els termes de la vila de Garrigoles, i al terme de Palau, i al Pujol i dins els termes de Vilopriu i de Pins i en els termes de la vila de Gaüses tot el que hi tinc o hi he de tenir.
I al comtat de Peralada, al burg del castell de Toló, dins els termes de Roques Blanques i de la Sorba, i al terme de Santa Margarida, tot el que hi tinc o hi he de tenir. Tot el que figura que tinc dintre les esmentades viles i els seus termes en aquests comtats, cases, casals, terres, vinyes, prades, pastures, boscos, garrigues, fonts, recs, tot i en tot allò que hi tinc o hi he de tenir tal com és consignat en el document que l’esmentat rei atorgà, manà que es dugués a terme, corroborà amb la seva pròpia mà i ordenà de segellar amb el seu anell, com tenien costum de fer els altres reis.
Quan el comte, el vescomte, els jutges i els altres assistents esmentats van haver escoltat el susdit document i el van haver llegit i rellegit a la ciutat d’Empúries, van reconèixer que era autèntic en tot, atorgat, corroborat i signat d’acord amb les lleis, i el van acceptar i aprovar amb alegria, i van trobar que li era aplicable el contingut de la llei dels gots, llibre cinquè, títol segon, on diu: “Sobre les donacions dels reis: Les donacions i potestats dels reis que siguin o hagin estat conferides a unes persones qualssevol romanen en poder d’aquells en nom dels quals el rei hagi atorgat tals potestats amb aquest criteri: que allò que hagi concedit la munificència reial romangui com a traspassat en nom d’aquell que ho ha merescut, de tal manera que tingui facultat en totes aquestes coses per a usar-ne i disposar-ne com vulgui. I si aquell que s’ha fet mereixedor d’això moria sense testament, aquests béns pertanyeran als hereus legítims segons l’ordre de successió i aquestes donacions atorgades per la magnificència reial no poden ésser infringides de cap manera; perquè no escau d’abolir allò que els prínceps han establert, llevat que una conducta culpable obligui a abolir-ho”.
Per això jo, l’esmentat comte Gausfred, en presència dels esmentats, havent escoltat tota la veritat sobre l’afer, tal com ordenen les lleis, concedim i reconeixem els béns esmentats al damunt dit Riculf tal com figura en el referit document de manera que des d’ara en faci el que vulgui, tingui en tot la potestat amb dret per sempre i tingui el goig de veure que li hem fet justícia en aquest plet.
La modificació d’aquesta aprovació ha estat feta i confirmada el dia tercer de les calendes de setembre de l’any cinquè del regnat del rei Lotari, fill de Lluís.
Signatura de Gausfred, comte, que he fet aquesta aprovació i he demanat que fos signada. Signatura de Calaf, saig. Signatura d’Unies, prevere. Signatura d’Exibi, anomenat Oruc. Signatura de Sulmi. Signatura d’Arnost. Signatura d’Ermenard, levita. Signatura de Fredari, anomenat Llobet. Signatura de Gontelec, levita. Signatura de Sania, sots-diaca. Signatura de Recosind, prevere. Signatura de Ponç, prevere. Sunyer, levita. Trasoari, prevere. Signatura de Prodalla. Signatura de Constantí, prevere. Signatura de Frugell. Signatura d’Adroer. Signatura de Guisand. Signatura d’Oliba, jutge. Signatura de Sunifred, jutge. Signatura de l’esmentat Ansulf. Izila anomenat Seniofred, jutge. Signatura de Fredari, prevere, que he escrit aquesta aprovació amb lletres sobreposades a la línia quinzena, el dia i l’any esmentats."
(Trad.: Joan Bellès i Sallent)
De dates més recents, hom pot esmentar el llinatge dels Amat, senyors de Sant Sadurní de l’Heura, que tingueren moltes possessions al Baix Empordà, sobretot, o els ja al·ludits Cruïlles-Peratallada i d’altres.
Els masos dispersos eren el poblament més corrent a la zona muntanyosa més amagada, com el sector occidental pirinenc i subpirinenc, la serra de Rodes, les Gavarres i, menys, l’Albera. També hi ha petits vilars, agrupats sobretot a l’Albera, amb valls més transitades. A la plana hi ha una perduració dels nuclis agrupats, viles i vilars, eixits de la tradició de les vil·les fortificades anteriors, moltes de les quals perduren al mateix lloc. És un poblament essencialment rural, sobretot durant els segles VIII-XI. L’agrupament al voltant de castells s’anà consolidant (Monells, Palausator, Pals, el Far, etc.). Les ciutats són inexistents. Empúries decau, i només Peralada té un nucli important, ben establert i fortificat. Al llarg del segle XII creixerà Castelló d’Empúries fins a esdevenir una gran població, mentre que a la mateixa època prosperen i creixen poblacions de certa dimensió, com la Bisbal, Peratallada, Torroella de Montgrí o Sant Feliu de Guíxols.
D’acord amb aquesta distribució, hom anomenarà ara amb el terme de vil·la els poblats més agrupats o menys que hi ha per la plana i els vessants propers. Ací també hi ha els villares, els quals s’escampen, així mateix, per valls i muntanyes. El mansum apareix menys a la documentació i, en general, se situa en indrets que, fins i tot encara avui, són de poblament escampat. També surten establiments dits, simplement, casa, domos. Com a exemple de mansum, en terres de l’Albera (Valleta), l’any 1017 hi havia: “… in sancti Sylvestri manso, cum terras et vineas et cum ipsos eremos, et cum decimas de ipso maso.” O bé l’any 1019, referent al mateix lloc: “… ipsas decimas de masso Sancti Stephani quod ibi tenet ad Sancti Silvestri cum terras et vineas.”
En un text del 988, referent a Mont-ras, al vessant de les Gavarres, resta clar el significat de mansum, en el sentit d’unitat d’explotació agrària, que després ha perviscut: “…ipso manso qui fuit de Ennegone vicecomite ubi Guilliminus habitabat cum ipso clauso et cum alia casa et cum ipsas ficulneas et cum ipsas vineas que ad ipsum mansum pertinent…”