Resultats de la cerca

Quan el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona després de la conquesta de Tortosa el 1148 procedí al repartiment de la regió, cedí 1153 l’almúnia de l’Antic “ almunia quam vocant Antig ”, en alou, a Bertran de Castellet Aquest, el 1157, la va vendre a Guillem de Copons, que era el batlle del comte a Tortosa, per 200 morabatins, i uns anys més tard, el 1170, el mateix Guillem de Copons decidí vendre l’Antic a Guerau, prior de Santa Maria de Tortosa, i a la mensa canonical per 400 morabatins Un cop esdevingut propietari de l’indret el priorat de Santa Maria, sembla que els priors procediren a…

Els pocs vestigis d’aquesta capella es localitzen vora la casa homònima, al nord-est de la Colomina Les seves referències més reculades daten del segle XIII, quan hom documenta la família del mas Santromà El 1250, per exemple, els canonges de Roda donaren a cens als germans Ramon de Santromà i Guillem dos capmasos als Solans d’Eroles i a Terrassa

L’ermita de Sant Salvador és emplaçada damunt del poble d’Entença, cap al nord-est L’únic esment documental que dóna testimoni de la seva antiguitat data de l’any 1260, quan Guillem, capellà d’Entença, amb l’aprovació de l’abat Pere d’Àger, donà a cens de dos sous anuals l’església de Sant Salvador, prop de la vila Actualment no conserva cap rastre de la seva estructura romànica

Aquesta església era a tocar de la ciutat Un capbreu de l’any 1429 diu que afrontava amb “lo vall del mur de la ciutat” Segons J Lladonosa, era prop de l’actual plaça de Mossèn Cinto Tenia consideració de parròquia i ja és esmentada el 1161 L’any 1192 el bisbe de Lleida concedí un solar a cens a la Vilanova de Sant Salvador per tal que s’hi construís un alberg

Estaria situada al despoblat de Sant Grau, proper a Talltorta L’església de Sant Grau de Talltorta Sancto Geraldo de Talltorta apareix esmentada per primera vegada en el capbreu dels censos i altres drets pertanyents a Santa Maria d’Urgell, pretesament escrit l’any 819, però que, segons tots els indicis, fou redactat a mitjan segle XI Consta que encara existia l’any 1554, ja que aquell any pagà el cens a la catedral d’Urgell

En el terme de Caborriu hi ha un paratge anomenat “el monestir”, on es poden veure les restes d’uns murs, d’aparell format per carreus, i d’un possible absis, que s’ha identificat amb l’antic monestir de Santa Maria El lloc és conegut també per la “Font d’Issot” El mas de Caborriu apareix en el cens del 1860 L’any 1904, la casa de Coborriu formava part de la parròquia de Valldarques

Les llegendes sorgides entorn de la fundació d’aquesta església parlen d’un origen visigòtic, de la invasió musulmana i del posterior establiment en aquest indret de monjos benedictins En realitat, segons les notícies documentals que s’han localitzat Santa Maria de Llinars fou primitivament una mena de santuari que tenia una comunitat mixta de donats i servents D’acord amb la seva situació al peu del camí del Coll, una important via de comunicacions a l’època, la finalitat principal de la casa de Llinars era proporcionar hospitalitat als viatgers, pelegrins i traginers de tota mena La primera…

La capella de Santa Margarida forma part de les dependències del mas Favà o de Favà, situat als vessants de la serra de Prada de la vall de Cabó És l’únic vestigi que queda de l’antic poble de Favà, a més de la capella de Sant Bartomeu, documentat d’ençà del 867 L’actual capella, d’origen incert però d’època moderna, no és documentada Per la seva part el mas, esmentat en el cens del 1860, presenta unes estructures en els seus fonaments que podrien indicar un origen medieval

La villa Rupiano és esmentada en el testament del comte Gausfred d’Empúries-Rosselló de l’any 989 L’església de Sant Vicenç apareix esmentada en un conveni del 1139 entre el bisbe de Girona i Arnau Gausfred L’any 1149 Guerau de Rupià, en ocasió de “ pergere ad Ispaniam” , deixà a Sant Vicenç de Rupià el cens que rebia de la seva sagrera L’any 1274 Agnès de Foixà vengué al bisbe de Girona l’honor de la “ parrochia sancti Vicency de Rupiano” L’edifici que ha arribat fins a nosaltres fou començat a construir al segle XV Als segles XVI i XVII hi foren afegides les capelles laterals…

El lloc de Secanella és conegut des de l’any 1118, que consta que uns béns situats a la parròquia de Sant Salvador de Miralles es trobaven dins el terme de Secanella És possible que en aquest moment ja s’hagués bastit una capella dedicada a sant Cristòfol dependent de l’esmentada parròquia En una data incerta, però anterior a l’any 1187, la quadra i l’església de Secanella foren donats al monestir de Sant Llorenç del Munt L’any 1201 Bernat de Miralles i la seva muller Saurina renunciaren a favor del cenobi vallesà al cens de dues gallines que rebien de Secanella Al terme residien…