Resultats de la cerca

Situació Camí medieval empedrat que unia aquestes dues poblacions ECSA - A Villaró El camí que arriba fins a Arcavell travessant el coll d’Arques s’inicia a la part alta del poble Camí Aquest camí medieval de bast empedrat, ben conservat en força segments, arriba, amb alguna interrupció, fins a Arcavell La seva amplada no ultrapassa el metre cinquanta, i a la banda que dóna al torrent hi ha una mena de barana de protecció Als indrets més costeruts, l’empedrat del sòl s’ha disposat fent una mena d’esglaons

Al sud-est de la vila de Cubells, hi ha el petit agregat de la Torre de Fluvià, les vicissituds històriques del qual han estat molt lligades, des de l’edat mitjana, al lloc de Cubells En aquest sentit, hom sap que la Torre de Fluvià formà part, a partir del 1330, del marquesat de Camarasa De la seva església, dedicada a sant Salvador, poca cosa se’n pot dir, ja que la documentació no sembla haver deixat rastres del seu passat tanmateix, es pot afirmar gairebé amb tota seguretat que aquesta església no tingué mai la categoria de parròquia, sinó que depengué—com en l’actualitat—de la parròquia…

A 2,600 km del camí d’Ardèvol a Su, abans de trencar cap a Cal Cós, en un petit bosc de roures encerclat pel camí nou i el vell, hi ha algunes deixalles del que havia estat Sant Pere del Cós En un document datat el dia 15 d’abril de l’any 1202, apareix que un tal Pere Sarraí, fill d’Arnau de Cardona, llega a Santa María de Solsona alguns honors del Castell de Comabella i del terme d’Ardèvol, “ ço es de Sant Pere de Chos ” Fa poc més de cinquanta anys que aquest temple fou desmuntat i hom en reaprofità els carreus per a bastir amb ells una altra construcció propera D’aquell…

Aquest antic edifici és situat a l’actual número 23 del carrer de Montcada, dins el barri de Santa Maria Malauradament, ara per ara no coneixem cap notícia documental sobre la història de l’edifici Sembla però, per les restes que conserva encara avui, que es tracta d’una casa construïda al segle XIII Amb tot, la façana i l’escala principal corresponen al segle XIV, com també la torre quadrada que té situada en un dels extrems de l’esmentada façana Aquesta torre encara conserva una finestra triforada Als segles XVI i XVII li foren afegits els balcons de la planta noble i algunes portes S’hi…

Aquesta església, que era una possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, donà nom a l’alta vall de la Bolzana durant els segles X i XI, en què era coneguda com la vall de Santa Creu “Crotz”, en occità És esmentada per primera vegada en un precepte del rei Lotari de l’any 958 adreçat a Cuixà i posteriorment en nombrosos documents, sempre com a església subjecta a Cuixà Consta com a priorat al segle XVI L’església de Santa Crotz era situada al veïnat de Lavanhac, immediatament al N del poble de La Pradèla Als anys cinquanta vam intentar descobrir els vestigis d’aquesta església…

Aquesta església es trobava dintre el terme del castell de Tona Encara que la tradició recollida pel bisbe Antoni Pasqual en l’acta d’una visita pastoral de l’any 1690 vol que aquesta església, que té la mateixa advocació que la parroquial, sigui la primitiva del terme, aquest fet no es confirma en cap document L’acta de consagració de l’any 889 de l’església de Sant Andreu de Tona, no situa l’església consagrada en cap lloc concret, com seria al puig o al costat del castell Com que l’edifici del castell no correspon al temple de l’any 888, queda dempeus el dubte Les primeres notícies del…

Església parroquial que presideix la població d’Argentona L’edifici actual va ser refet a partir del 1517 en estil gòtic tardà, i es va consagrar el 12 d’octubre de 1539 el 1583 es va construir la sagristia i el 1589 el comunidor, obres que marquen el final de l’etapa constructiva inicial S’hi van fer noves obres el 1897, en què Puig i Cadafalch va ampliar-la amb la capella del Santíssim, i els anys cinquanta d’aquest segle, que es va allargar per la part de l’absis o capçalera Adossats a la façana principal hi ha dos sarcòfags dels segles XIII i XIV traslladats aquí des de Sant…

Aquest edifici és situat en l’actual número 19 del carrer de Montcada, dins el barri barceloní de Ribera Segons l’historiador A Duran i Sanpere aquesta casa havia estat una de les propietats de l’hospital barceloní conegut com a Hospitat de Pere Desvilar al llarg del segle XIV Després passà a mans del ciutadà Jaume Cavaller, el qual la comprà l’any 1349 Mort sense successió masculina, aquesta possessió passà a mans de la seva filla Felipa, casada amb Ramon Desplà L’any 1425 Ramon Desplà, fill de Felipa, la vengué a Elionor de Cervelló, filla d’Alamany de Cervelló Els Cervelló, però, la…

El cartulari d’Alaó reuneix un lot de diplomes referents a un castell anomenat Guirbi o Gorvi del final del segle X Segons Rubió i Lois es tractaria de Corbins, muntanya situada no lluny de la Torre de Tamúrcia Aquesta localització concorda amb la notícia d’una terra que tenia un tal Esclua al castell de Miralles, lloc dit Curvinus any 879 A partir de l’any 970 reapareix en la documentació però en qualitat de castell El monestir d’Alaó, mitjançant donacions, en un període de cinquanta anys hi va adquirir els béns següents una vinya al Màrgine, dues més a Elarci, una altra a…

L’any 1025 fou celebrat a Claret un solemne judici per l’adjudicació del seu castell Els contrincants eren tres germans que l’havien heretat del seu pare En el testament d’Arnulf, datat el 23 de juliol de 1040, aquest deixa, entre altres béns, els alous d’Oliola i de Solsona i el castell de Claret a sa muller Ponça i a llurs fills, sota la protecció i tutela d’Hug Bernat Tenim constància de la seva existència en un document de l’any 1139, en el qual Bernat de Claret dóna a Santa Maria de Solsona la meitat del castell de Claret i dels homes que l’habitaven, la meitat de la dominicatura que…