Resultats de la cerca

Es trobava a l’extrem E del municipi, en un indret envoltat per la riera de Granera o de Sant Joan, proper a l’antiga parròquia rural de Sant Llogari, dita per això Sant Llogari de Castellet És probable que ocupés el mateix indret del mas Sala de Sant Llogari, veí de l’església, i algú ha pretès veure restes del castell en els murs amb volta de la part baixa del sector meridional del mas, bé que això és difícil de comprovar El terme i el castell de Castelleto són documentats des del 949, quan Guadamir, fill de Sala, fundador de Sant Benet de Bages, féu compres al seu terme Entre el 1061 i el…

El lloc de Celrà és esmentat des del segle X villare de Celrano , 977 El seu castell rochia de Celra , 1046 no fou comprès dins la donació d’Orellà de la comtessa Guisla a Sant Martí del Canigó del 1018 El 29 de juny de 1340 el castell fou infeudat per Jaume III de Mallorca al vescomte d’Évol, que el detenia encara el 1383 Més tard, però, l’abat del Canigó adquirí tots els drets jurisdiccionals d’Orellà i de les seves dependències, inclòs Celrà Resten alguns minsos vestigis del que fou el castell, avui desaparegut, prop de l’església de Santa Cecília de Celrà A de Pous 1974,…

Un document del segle XI sense data, possiblement de l’any 1004 per la signatura del seu notari, parla d’una donació de terres i vinyes que fan Ermengol, la seva muller Ermessenda i la seva germana Glària, al servei de Sant Vicenç i Sant Marçal, cenobi del comtat de Berga situat a l’apèndix de Malanyeu, al lloc dit el Villar Donamus in servicio Sti Vicencii martiris, et Sti Marcialis pecia una de vinea francha, et alias de terra ad praescripto Caenobio et est in comitatu Bergitano in appendicio de Mallaneti in locum quem vocant Villar El lloc de Villar és esmentat ja en la documentació del…

La vila de Centernac domina el curs alt de l’Aglí 330 m d’altitud, a la seva riba esquerra, aigua avall de Sant Pau de Fenolhet El lloc, citat l’any 899 i grafiat com villare Centernacho , pertanyia en franc alou al noble Esteve i a la seva esposa Anna, neta del comte Berà I de Rasés i Barcelona Al segle XII compartien el seu territori diversos senyors, i passà, a poc a poc, per donacions successives, als templers de la comanda del Masdéu, a Trullars Rosselló, la qual establí una preceptoria dins el terme de Centernac Sembla que la senyoria del lloc al segle XIII era detinguda plenament pels…

Bé que el lloc i el terme de Rocallaura són coneguts des del segle XII, no es té referència del castell fins l’any 1214, en què Hug de Torroja vengué a carta de gràcia a Pere d’Oluja els drets que tenia als castells i les viles de Rocallaura i Tarroja per 200 morabatins En el testament d’Hug de Torroja de l’any 1218 també se’n fa esment El 1258, Bertran de Belltall, en les seves capitulacions matrimonials amb Sibilla, filla de Berenguer d’Oluja, aportà com a dot part de les rendes del castell de Rocallaura El 1261, aquests drets foren donats als hospitalers Durant el segle XIII el monestir de…

Torre integrada al Mas Tardiu, antigament anomenat mas de Darnac, que és situat a la punta nord-oest del territori de Brullà, limítrof amb els de Sant Joan de la Cella, Vilamulaca i Bages L’indret és esmentat des del 967 “locum quem dicunt Darnago” , i l’any 973 l’església d’Elna rebé en aquest lloc una donació de terres Segons un precepte del rei Lotari del 981 a favor de Sant Genís de Fontanes, hi havia en aquell moment al lloc un santuari o capella sacellum de Darnago , esmentada com a “afrontado nord-est de Sant Joan la Cella” La coma de Darnac cumba de Darnach , 1145, 1188 és…

La notícia més antiga coneguda de la vila de Somont és de l’any 944 A partir d’aquí les mencions sobre el lloc es repeteixen en documents datats els anys 987, 1036, 1038 Somunte , 1047 Somont , 1051, 1053, 1057 Semonte , 1061, 1075, 1079, 1081, 1085, 1086, 1097 i 1114, en què s’esmenta la vila i el mas de Subtusmont La vila era situada al terme de Santa Maria de la Seu actualment aquest indret és dins del terme municipal d’Anserall, però a tocar del de Sant Feliu de Ciutat, ja que en diversos documents datats els anys 1009, 1040, 1057 i 1081, es vincula el topònim de Sant Julià amb el de…

Antiga cella del monestir d’Alaó situada al vilar homònim, documentat des de l’any 916 per diverses compres del comte Miró, el qual s’havia dedicat a anar completant l’alou comtal amb l’adquisició de porcions de terres veïnes al castell d’Areny i vora de l’antiga estrada reial L’any 954 aquest mateix comte donà prop de Santa Càndida tres vilars al monestir d’Alaó Vers l’any 970 Unifred, per la gràcia de Déu comte, duc i marquès, donà, per al remei de la seva ànima, a l’abat Oriolf i als altres monjos del monestir d’Alaó, al comtat de Ribagorça, entre els castells d’Orrit i d’Areny, la cella…

Aquest territori no apareix mai com a terme de castell és esmentat només com a terme de Navarcles Creiem, tanmateix, que inicialment deuria estar comprès en el terme de Calders, ja que aquest terme comprèn els dos vessants del riu Calders fins a Navarcles Amb tot la segregació es degué fer molt aviat, segurament en passar Navarcles a una família diferent de la dels Calders, ja que el 940 ja apareix el terme de Navarcles Tot i essent petit deuria tenir el seu castell, del qual no ha quedat més que el topònim Castellet, i tenia una estructura feudal completa Els senyors alodials…

Capella de l’antiga parròquia de Sant Cristòfol de Selma, avui desapareguda Era situada prop del mas de Gateleda La referència més antiga d’aquesta església és de l’any 1247, en què Elisenda de Fonollar, esposa del difunt Arnau de Fonollar, castlà de Selma, llegà en el seu testament a Santa Perpètua 50 sous perquè es comprés un calze de plata L’any 1322, en testar, Galceran de Montagut, cavaller i castlà de Puiglloret, va designar hereu universal dels seus béns el seu fill Bernat en el supòsit que Bernat morís sense fills o bé aquests fossin menors d’edat, heretaria els seus béns Dalmau de…