Resultats de la cerca

Els camins Vestigis de la via romana d’època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del Vallès Aquest fragment correspon a la costa de Sant Antoni, vora l’actual camp d’esports d’Hostalets de Balenyà G Llop Osona i més en concret la Plana de Vic han estat presentats sovint com un passadís d’enllaç entre el Vallès, i a través d’ell la marina, i les comarques pirinenques La carretera N-152 que enllaça Barcelona amb Puigcerdà, atravessant el cor d’Osona de S a N, recorda un dels camins històrics més antics, la via romana d’època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del…

La xarxa de comunicacions Camí medieval que encara conserva l’enllosat, vora Girbeta, a la vall de la Noguera Ribagorçana, poc abans de l’estret de Montrebei ECSA - J Bolòs Una orografia difícil i una situació més aviat marginal han estat sempre factors que han condicionat la història de les terres ribagorçanes Dues serralades paralleles a l’eix pirinenc, amb prou feines excavades pels rius, configuren un territori aïllat i força trencat en petites i encaixades valls glacials, clotades estructurals, depressions reduïdes i accidentats sinclinals Els eixos fluvials s’emmotllen al paisatge…

Aquesta església, de la qual es desconeix el titular, era situada a l’esquerra del Segre i a uns 6 km al sud de Lleida, en un turó testimoni que dominava la via que anava de Lleida a Tortosa Aquest indret tan estratègic va ser aprofitat durant l’etapa musulmana per construirhi possiblement una torre de guaita o de comunicacions entre el sector de les Garrigues i la ciutat de Lleida Així semblen demostrar-ho les estructures arqueològiques d’època andalusina El seu repoblament sembla que seria coetani als llocs propers d’Albarés o Albatàrrec, durant la segona meitat del segle XII,…

Les ruïnes d’aquesta fortalesa es localitzen damunt el pic de Pegà, que corona i dóna nom a la serra homònima, trifini municipal de Beranui, les Paüls i Bonansa S’hi arriba des de Calbera pujant per l’antic camí medieval que encara conserva bona part de l’empedrat Els vestigis materials, tot i que no han estat pràcticament estudiats, indiquen la importància d’aquesta cruïlla de comunicacions que permetia superar la muralla de les Serres Interiors Les dades documentals d’època romànica es redueixen a una notícia, de vers el 1030, segons la qual Ennecó féu donació al monestir d’…

El poble de Castillo de Sos és al migdia de la vall de Benasc i prop de la confluència del torrent d’Urmella amb l’Essera, principal cruïlla de comunicacions Situat al mig de la plana, a 904 m d’altitud, des d’aquesta posició dominava els principals accessos a la vall el coll de Fades a llevant, la vall de Sant Feliu de Veri port de la Múria i port de les Ares i el congost del Ventamillo a migjorn Així, doncs, tant el topònim de llatí castellum com l’emplaçament ens indiquen clarament la seva funció de lloc fortificat a l’entrada d’una vall, que potser es remunta a l’època…

El petit nucli d’Iscles es troba a la riba dreta del barranc d’Iscles, afluent de capçalera de la Valira, aprofitant un monticle estratègic bé que dominat pels quatre costats per muntanyes, cosa que es creu que li donà nom “illa” El castell d’Iscles, documentat des de l’any 972, tingué especial importància a la segona meitat del segle X com a baluard fronterer del comtat ribagorçà i nus de comunicacions transversals entre la Terreta i l’Isàvena coll del Vent, coll de les Toralles Això explica que el seu districte comprengués el riu o vall d’Iscles i també bona part de l’actual…

L’actual despoblat de Soperuny donà nom a la vall que forma la capçalera de la Valira Tal com el topònim indica Supetrungo era emplaçat sota el pic de l’Amariedo, a 1 229 m d’altitud, al peu dels espadats de la serra del Cis, la qual fa de partió d’aigües entre la Noguera Ribagorçana i l’Isàvena El castell era situat en un petit promontori que dominava la vall homònima i les comunicacions cap a la vall de Betesa, pel coll de Guàrdia, i cap a Iscles i la cabanera del Cis No s’hi troba avui cap vestigi La manca de noticies de Soperuny durant el segle IX i bona part del X no és…

Les llegendes sorgides entorn de la fundació d’aquesta església parlen d’un origen visigòtic, de la invasió musulmana i del posterior establiment en aquest indret de monjos benedictins En realitat, segons les notícies documentals que s’han localitzat Santa Maria de Llinars fou primitivament una mena de santuari que tenia una comunitat mixta de donats i servents D’acord amb la seva situació al peu del camí del Coll, una important via de comunicacions a l’època, la finalitat principal de la casa de Llinars era proporcionar hospitalitat als viatgers, pelegrins i traginers de tota…

Aquest castell, avui desaparegut, era situat segurament on ara hi ha la capella de Sant Aventí, en un petit turó a llevant del poble Es tenen referències del lloc de Bonansa des del principi del segle XI, en què Gimar de Bonansa compareix en un instrument del monestir d’Ovarra relatiu a Calbera Així mateix, en el cartulari d’Alaó trobem esment d’un Asnar de Bonansa com a testimoni en un altre instrument de vers el 1030 La primera referència directa del lloc data de mitjan segle XII Aleshores el comte Arnau Mir I del Pallars Jussà reclamà a Ramon III Pere d’Erill, que havia gaudit interinament…

Situació Antiga església del despoblat de Rin, ara arruïnada i coberta de vegetació ECSA - F Parra La capella de Sant Vicenç, mig arruïnada i coberta per la vegetació, es troba als afores de la caseria de Rin, ara despoblada, que és a tramuntana del terme, al límit amb Tor-la-ribera Mapa 32-10 213 Situació 31TBH976905 El lloc resta allunyat de les comunicacions actuals i és de difícil accés Hi mena directament l’anomenat camí del Pedregal, que s’agafa a la sortida mateixa de la Pobla de Roda, davant d’una granja i a la banda esquerra de la carretera de l’Isàvena cal seguir sempre…