Resultats de la cerca

El topònim Montformit és conegut des de l’any 1082, bé que potser cal identificar Montformit amb la vila de Puig Formici , un dels béns objecte de conveni l’any 1066 entre els comtes de Pallars Jussà i de Pallars Sobirà El castell de Montformit kastro Montis Formiti apareix citat per primera vegada l’any 1118 com a afrontació oriental del castell de Sersui Consten diverses donacions de masos situats al terme del castell de Montformit que feren els comtes Roger de Comenge i Guillema i algun particular a la sagristia de Gerri els anys 1221, 1227, 1229 i 1230 És possible que…

Actualment desapareguda, es creu que el seu emplaçament era al lloc dit els Capellans , no lluny dela mar Al segle X era propietat de l’abadia empordanesa de Sant Pere de Rodes, que també hi posseïa l’alou adjacent Aquestes possessions li foren confirmades successivament per les butlles dels papes Benet VI 974 i Joan XV 990, i per un precepte del rei Lotari del 982 A la segona meitat del segle XI apareix la dinastia senyorial dels Torrelles, que té com a primer membre conegut Guitard…

Aquesta desapareguda esglesiola, dedicada a santa Maria en un primer moment, era situada al sud-oest del nucli de la vila, molt a prop del paratge conegut com el turonet de Santa Llúcia, en el lloc on avui hi ha l’església del barri de Santa Llúcia El lloc de Pujol Guià és conegut des de l’any 1136 i la capella des del final del segle XIII En la visita pastoral del bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, a l’Arboç l’any 1305, es diu que l’esglesiola era dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança i que posteriorment fou coneguda amb el nom d’ermita de Santa Llúcia Durant…

L’església de Sant Martin de Fenolhet és l’església parroquial del poble homònim, situat al SW de la vila de Sant Pau de Fenolhet El primer esment conegut de l’església de Sant Martin de Fenolhet és del 1283 Aquest any es fa esment de Guillem de Sant Martin, clergue L’any 1287, Bernat del Viver donà permís al seu fill Guillem per arrendar les terres de Lo Vivièr i de Sant Martin El lloc de Sant Martin era conegut abans del segle XIII amb el nom Endalens, que s’ha conservat a través del topònim, sens dubte deformat, de Prat d’en Dalen, que designa una partida situada…

La història d’aquestes esglésies és molt confusa La seva situació exacta es desconeix, bé que sembla que devien estar situades dins l’actual terme de Gerri de la Sal A més, autors com IM Puig i Ferreté han identificat ambdues esglésies amb Sant Martí de Bavamoll o Ballmoll, quan en realitat aquesta església correspon a Sant Martí de la Torre de Cabdella Vall Fosca, Pallars Jussà A tot això, cal afegir-hi la dubtosa identificació del topònim Valle Stacione —on presumiblement devien estar situades Sant Martí de la Maçana i Sant Martí de Caos — que per Puig i Ferreté és la vall d’Enviny i per…

De l’antiga torre que donà nom a l’actual barriada, no en queda cap indici Al segle XII és conegut un llinatge al Penedès que es cognomenà Vernet El topònim, dins el terme de Sant Martí Sarroca, apareix esmentat abans del 1289

El lloc de Faió és conegut des del segle XIII 1219, Fayone La seva antiga església parroquial, dedicada a sant Joan Evangelista, era situada al poble antic, al peu del castell, negat per les aigües de l’embassament de Ribaroja Depenia del bisbat de Lleida No se’n tenen referències documentals anteriors al 1300

Aquesta capella, que era situada prop de Can Lladó al cim d’un turonet, consta que estava abandonada a la darreria del segle XIX i conservava tan sols una part dels murs La referència històrica més antiga data del 1447 tot i que de ben segur existia ja en temps anteriors El lloc era conegut popularment com “el Castellot”

Aquest popular santuari té el seu origen en una església parroquial documentada des de l’any 1314 i que centrava un important poblat, avui abandonat Segurament Biuse, indret conegut des del 1128, no superà la crisi de la baixa edat mitjana i la seva església restà a partir d’aquell moment com una capella de la parròquia de Llavorsí

Segons J Corbatera i Roca, historiador de Pujalt, el 1924, en obrir-se la carretera actual que porta a Cervera es van malmetre les ruïnes existents d’una antiga església de Sant Pere situada a l’indret conegut encara com la Tosquella Per a aquest historiador es tractava d’un antic monestir a cura de donats, però no n’aporta proves documentals