Resultats de la cerca

Data 16 de maig de 1027 "Anno dominicae Incarnationis XXVII post millesimum, XVII kalendas ioni, convenint Òliba pontífex Osonencs, ad visem Pernejaria Alenessis episcopi, tune temporis in transmarinis partibus peregrini, una cum Idalchero sanctae Helenensis ecclesiae arcipresbitero, et Gaucelino archidiacono, et Ellemaro sacriscrinio et choratile Gauzberto, et caeteris praefatae Sedis canonicis, coetuque sacrorum ducum, caterva quoque fidelium, non solum virorum, sed etiam feminarum, convenerunt in comitatu Rossilionense, in prato Tuluies Quo cum convenissent, primo rogantes Domini…

L’església de Sant Cristòfor, avui perduda, fou consagrada l’any 985 pel bisbe Salla d’Urgell a precs del comte Oliba i la seva muller Ermengarda, i els habitants del lloc de Vallfogona Sant Cristòfor era advocada també als sants Susanna i Nazari i l’església conservava les relíquies del tres sants sunt reliquie in ipsa ecclesia Sci Christofori et S Susanne et Sci Nazarii Situada prop de Falgars els seus límits eren la Serra d’Od, el Catllaràs, Fontanelles i la serra de Falgars El bisbe establí una sagrera i un cementiri a trenta passes a l’entorn de l’església i en confirmà…

La vila i castell d’Eina eren una possessió del priorat de Santa Maria de Cornellà de Conflent El rei Jaume I, el 10 de març de 1263, ho confirmà a Bernat, prior del monestir Amb aquest document coneixem la llista dels nombrosos pobles del Conflent, la Cerdanya, el Capcir i el Rosselló on el monestir tenia béns A la Cerdanya, a més del castell i la vila d’Eina, tenia Roet, algunes rendes de Llo, Gorguja, Llívia, Estavar, Callastre, Bajande, Paladol, Targasona, Vilalta, Cereja, Enveig, Puigcerdà, Ger, Osseja, Oncés, Càldegues, Ix, Guils i Senillers, i els delmes que el comte de…

Aquesta església és situada al costat de les ruïnes del castell de Perarrua, sobre el poble actual del mateix nom, en un contrafort de la serra conegut com el Mont de Sant Climent En l’actualitat té consideració de capella, però a l’edat mitjana fou una de les parròquies del terme del castell de Perarrua La referència més antiga sobre aquesta església és de l’any 1134, en què, des del setge de Fraga, el bisbe Pere Guillem de Roda, induït per les seves contínues disputes, cridà els abats o rectors de Sant Climent i de Sant Martí de Perarrua per tal de resoldre-les davant la cúria règia la…

Església parroquial del poble de Cornellà de la Ribera, que depenia del monestir de Santa Maria de la Grassa des de l’any 898 Fou reconstruïda i consagrada de nou el 1145 per Udalgar de Castellnou, bisbe d’Elna, que li confirmà el terme parroquial i els delmes, les primícies i les oblacions, els cementiris, i els seus alous

L’any 1109 el comte de Pallars Jussà, Pere Ramon, confirmà a l’església de Santa Maria de Tremp les seves possessions Entre aquestes consta Sant Feliu “ que sita est in terminos de Segun vel Toralia ” Aquest és l’únic esment que és coneix d’aquesta església, de la qual no sabem el lloc on era edificada

Aquesta fortificació donà lloc i nom a un llogarret situat prop de Vilavella Fou una possessió de Sant Pere d’Àger El rei Jaume I confirmà el 1228 a l’abat Bernat d’Àger el domini jurisdiccional de la Torre de Santa Maria de Covet Segons JCaresmar, la Torre de Covet fou un dels llocs que espolià Guerau de Cabrera abans del 1312

D’aquesta església es té notícia gràcies a la butlla d’Alexandre III de l’any 1162 que confirmà les propietats de Sant Pere d’Àger, entre les quals l’església de Sant Jaume de Finestres La llegenda diu que hi consta la casa forta o castell de Finestres, que fou seu d’un antic convent titulat de Sant Jaume En aquest lloc potser hi hagué l’església del mateix nom

Aquesta església és al petit nucli de Montcortès, prop del castell És un edifici del segle XVI que és probable que tingui orígens altmedievals Depèn eclesiàsticament de la parròquia de Sedó En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 es confirma la subjecció a la canònica de la parròquia de Sedó i de les seves sufragànies, una de les quals devia ser la de Montcortès

Aquesta església es localitza vora Vilavella, abans d’arribar a Valldellou Fou la capella del lloc anomenat la Torre de Covet, que va pertànyer a la canònica de Sant Pere d’Àger Jaume I confirmà a l’abat Bernat d’Àger la possessió jurisdiccional de la Torre de Santa Maria de Covet 1228 Segons notícia del pare J Caresmar, la Torre de Covet fou un dels llocs que espolià Guerau de Cabrera abans del 1312