Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
Església de Mallabecs (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
L’antic vilatge de Mallabecs és situat al nord-oest de la Morana La documentació constata la seva existència des de l’any 1075, quan Bernat, fill de Company, llegà a la seva muller Gerberga en el seu testament diversos béns que tenia “ in termino de Mallabechs ” i en altres termes propers De l’església d’aquest vilatge, que formà part del bisbat d’Urgell, se’n desconeix el titular En l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona, datada el 1098, consta que els bisbes consagrants confirmaren a l’esmentada canònica els delmes, les primícies, les oblacions i els…
Castell d’Algar (Valldellou)
Art romànic
A migdia de la Penella, entre el barranc del Molí del Pubill i la Noguera Ribagorçana, hi ha la casa de la Torre de la Llenca, vora la qual es trobava l’antic nucli d’Algar Hi mena un camí que surt de Valldellou i segueix sempre l’esmentat barranc El lloc d’ ipso Algar fou organitzat pel vescomte Guerau II Ponç de Cabrera entre els anys 1090 i 1103 El 1120 Ramon Berenguer d’Àger donava a Sant Pere d’Àger l’almúnia o quadra d’Algar amb tot el que hi posseïa el seu oncle Bernat Berenguer pel vescomte Guerau II Ponç de Cabrera Més tard, Algar és consignat entre els castells que tant el papa…
Torre d’Asmet o de Rocacorba (Tortosa)
Art romànic
Hom desconeix el lloc exacte on era situada la turrem Azmeto , la qual segons els documents antics consta que era al terme de Tortosa, al camí que anava a Camarles Aquesta torre andalusina, potser una almúnia, és coneguda com a torre de Rocacorba a partir de la concessió que en féu Guillem de Bell-lloc a Arnau de Rocacorba i a la seva muller Arsenda, en una data desconeguda anterior al 1164 Fou pel setembre d’aquest any quan, davant les reclamacions de Turc, genovès, i de Martí Robany, que en cobejaven la pertinença, el rei Alfons I i Guillem Ramon de Montcada confirmaren la…
Torre o castell d’Almassor (Penelles)
Art romànic
Almassor és un petit llogaret situat a migdia del terme, prop d’Ivars d’Urgell i al nord-est de Linyola Té el seu origen en una quadra documentada des del 1069 1079, en què el comte d’Urgell Ermengol IV, en dotar Santa Maria de Gualter, va concedir al nou monestir, entre altres béns, la meitat de la quadra d’Almassor El 1078 el mateix Ermengol IV va establir a Arnau Dalmau la torre d’Almassor, donació que confirmaren el 1125 el comte Ermengol VI i la seva muller Arsenda a Ramon Arnau, fill de l’anterior Al principi del segle XIV Almassor era de Gilabert de Centelles L’any 1306 hi…
Santa Maria de Sant Martí de la Morana (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El poble de Sant Martí de la Morana o de la Plana, a 551 m d’altitud, és al sud-oest del terme La primera noticia sobre el lloc de Sant Martí de la Morana és del 1067, en què els esposos Arnau i Guisla atorgaren a Bertran de Santmartí i a la seva muller Loreta i als seus fills la senyoria que tenia Miró Gauspert a Sant Martí i a la Morana L’hagiotopònim que identifica el lloc segurament és una referència a la primitiva advocació de la parroquia, actualment dedicada a Santa Maria En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, del 1098, els bisbes consagrants li confirmaren…
Nostra Dóna de la Val (Caudièrs de Fenolhet)
L’actual santuari de Nostra Dóna de la Val és situat a la sortida de l’engorjada vall de Sant Jacme, al S de la vila de Caudièrs de Fenolhet Les primeres referències d’aquesta església es troben en dues butlles atorgades pel papa Sergi IV al novembre del 1011 En una es confirmaren els béns del monestir de Sant Miquel de Cuixà, entre ells un alou “ in vallis Sanctae Mariae ” En l’altra es procedí a confirmar la fundació del monestir de Sant Pèire de Fenolhet Segons consta en aquesta butlla el comte de Besalú Bernat I Tallaferro havia dotat el nou monestir, entre d’altres béns, amb…
Santa Maria de Navarcles
Art romànic
Situada dins l’antic terme de Navarcles Molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia, que encara conserva La seva església depenia del monestir de Sant Benet de Bages i el seu terme era compartit amb el bisbe de Vic El lloc de Navarcles és documentat des del 940, i l’església apareix citada el 1019 el 1066 es documenta un altar de Sant Pere a Santa Maria de Navarcles El 1050 consta l’existència d’una sagrera entorn de Santa Maria El 1092 es feu una primera donació condicionada de l’església de Santa Maria de Navarcles a Sant Pere de Vic i a Sant Benet de Bages conjuntament la donació…
Santa Maria de Cabrera (Santa Maria de Corcó)
Art romànic
Aquesta església es troba dins l’antic terme del castell de Cabrera, al cim de la muntanya de Cabrera, entre el Coll del Bram i l’Osca Inicialment tingué les funcions d’església del castell de Cabrera i més tard exercí algunes funcions de parròquia, per esdevenir finalment santuari marià L’església és documentada a partir de l’any 1154, quan els castlans Guillem de Cabrera i la seva muller Adaledis li feren una nova dotació i confirmaren els béns que ja li havia donat el seu pare difunt, Arnau Ramon Sota la protecció dels castlans l’església anà progressant i l’any 1330 tenint la…
Castell de Centinyà (Coll de Nargó)
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, devia ser situat dins l’antic terme de Montanissell, annexat el 1969 al de Coll de Nargó El prat de Cintiniano és esmentat el 988 com a límit de les viles de Cuvilare i de Montanissell però el castell de Centinyà no és documentat fins l’any 1094 en el testament del seu propietari, Guillem de Taús, que va deixar a la seva muller Ermengarda el castell de Cintinna Segons un document conservat a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, l’any 1140, el comte Ermengol, la seva muller Elvira i llur fill Ermengol confirmaren la donació feta per Bernat de…
Santa Maria de Peralta (Peralta i Calassanç)
Art romànic
La vila de Peralta de la Sal és situada a 523 m d’altitud, a la banda dreta de la Sosa de Peralta, en la confluència amb el riu de Sorita L’actual església parroquial de Santa Maria s’emplaça al centre de la vila, i és de construcció moderna No s’ha conservat memòria de com aquesta església anà a raure en poder de la canònica de Santa Maria de Solsona De fet, però, consta que el cavaller Rotlan Ramon, que tenia el castell de Peralta pel comte Ermengol IV d’Urgell, deixà en testament el 1095 quatre unces d’“ ad edificamentum de ipsa ecclesia de Petra Alta ” amb una llàntia que hi cremés…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina