Resultats de la cerca

L’església de Sant Pere de Camprodon fou consagrada l’any 904 com a església parroquial de la rodalia de Camprodon, de Creixenturri, de Seguries i d’altres viles del redós Al llarg del segle X varen aparèixer dues parròquies més, les de Sant Cristòfol de Creixenturri i de Sant Pau de Seguries, que varen enxiquir la seva parròquia inicial, la primera adscrita al monestir de Camprodon i la segona passada molt aviat al monestir de Sant Joan de les Abadesses En ésser erigida en monestir l’església de Sant Pere, vers l’any 950, la concurrència de feligresos perjudicava la vida monàstica, i per…

Situació Vista aèria del despoblat d’Entrevalls, en primer terme, a les envistes dels Banys de Toès, a segon terme, indret a prop del qual es creu que hi havia hagut el monestir de Sant Andreu d’Eixalada ECSA - F Tellosa L’antic llogaret d’Entrevalls, centrat per l’església de Sant Joan, és al cim d’un contrafort entre dues valls, d’on li prové el nom, a 1 132 m d’altitud Des d’aquest indret es domina perfectament la vall de la Tet Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 23” N - Long 2° 14’ 24” E S’hi arriba per un camí costerut, no apte per a vehicles, que parteix de l’església de Sant Genís de…

Situació Una perspectiva del volcà de Santa Margarida, a l’interior del cràter del qual hi ha l’església J Todó-TAVISA Aquesta església es troba al volcà de Santa Margarida, al centre del seu cràter, d’uns 2 000 m de diàmetre a la seva boca, i que és un dels més ben conservats i més bonics de la comarca, voltat de bosc Mapa 295M781 Situació 31TDG623657 Hom hi pot accedir per la carretera d’Olot a Santa Pau Al quilòmetre 6, al coll de Caselles, surt un camí que passa per la casa de Caselles i amb uns 25 minuts hi porta JVV Història La capella romànica de Santa Margarida de la Cot, que depèn de…

Vista aèria del castell de Saldes, que originà als seus peus la població entorn de l’e’glésia parroquial de Sant Martí ECSA - J Pagans En examinar la repercussió de l’art romànic en la societat que el creà i admirà, cal cercar unes fonts diferents de les habituals Ni les restes d’esglésies i castells —per esmentar ara només els monuments més rellevants—, ni els vestigis arqueològics són suficientment explícits per si mateixos, per a un estudi de la incidència social del romànic a Catalunya Hom pot examinar, com va fer Anton M Vilarrúbias en investigar el romànic del priorat de Santa Maria de…

El primer document conegut referent al monestir de Senterada és un precepte de l’emperador Lluís el Pietós, emès a Frankfurt el 21 de juny de l’any 823, a precs del comte Matfred d’Orleans, pel qual rebia sota el seu domini, defensa i tuïció el monestir de Santa Maria, dit de Santa Grata, que havia fundat el bisbe Possidoni d’Urgell successor del bisbe Fèlix en virtut d’una concessió que el mateix emperador havia efectuat quan era rei d’Aquitània, és a dir, abans de l’any 814, junt amb la cella de Sant Fruitós de Balestui Alhora li confirmà la lliure elecció d’abat sota la regla de Sant Benet…

Situació És l’església parroquial de Mura, població estesa a redós del Montcau i del massís de la Mata, a l’extrem sud-occidental de la comarca Long 1°58’34” - Lat 41°42’00” Vista exterior de l’absis de l’església, ornamentat amb parells d’arcuacions dividits per columnes de mitja canya, en una evolució de la decoració típica llombarda A mà dreta de la fotografia hi és visible la construcció del segle XI A Lajarín Vista exterior de l ’església des de l’angle nordoriental Hom hi pot veure la construcció primitiva del començament del segle XI F Junyent-A Mazcuñan Hom arriba a Mura des de…

Escultura romànica de Santa Maria del Pi Escultura de la portada de Santa Maria del Pi Elements reaprofitats decorats amb motius vegetals i figuratius, entre els quals destaca l’escena del pecat original ECSA - Rambol En la porta oberta al mur del costat anomenat de l’Evangeli de l’església de Santa Maria del Pi hi ha elements esculpits reaprofitats, el repertori i l’estil dels quals té a veure amb els conjunts de la ciutat datats al segle XIII Es tracta dels capitells, impostes i d’una de les arquivoltes, de temàtica diversa De tota manera, algun d’aquests elements ha sofert alteracions, tal…

Situació Vista aèria de l’església, precedida del claustre i el clos tancat de l’antiga canònica, ara en procés de restauració ECSA - M Catalán Vista de llevant de l’església, que conserva només dos dels primitius absis, perquè el del costat nord va caure fa molts segles ECSA - E Pablo El conjunt monumental de Mur és situat al cim d’un serrat que domina la vall de la Noguera Pallaresa, a la banda dreta del riu, enfront mateix de la vila de Llimiana Mapa 33-12290 Situació 31TCG230638 Per a anar-hi cal sortir de Guàrdia de Mur, per la carretera de Sant Esteve de la Sarga A uns 2 km hi ha el…

Els estudis sobre l’art romànic de Catalunya El projecte de Catalunya Romànica d’establir el corpus de l’art romànic català arreu de la geografia catalana s’emmarca en una línia d’empreses enciclopèdiques que pot arrencar de l’obra de Josep Puig i Cadafalch, a començament de segle, o de l’anterior i, sovint oblidada, empresa concebuda per Lluís Domènech i Montaner * J Puig i Cadafalch collaborà en la Historia General del Arte , monumental publicació en vuit volums dirigida per L Domènech i Montaner a l’entorn de les temàtiques artístiques El primer volum, aparegut el 1886, fou redactat pel…

Situació Al nord-est del municipi d’Olius, formant part de l’antic terme del castell d’Olius, s’alça l’esplèndida església parroquial de Sant Esteve, obra cabdal de l’arquitectura del Solsonès del segle XI, situada a la dreta del riu Cardener Vista del conjunt exterior de l’església des del costat de migjorn Arxiu ECSA Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis i el campanar L Prat Mapa 292M781 Situació 31TCG812522 Recorreguts uns 4,300 km de la carretera de Solsona a Berga, a mà esquerra, hi ha un trencall que amb 1 km deixa davant el temple CRP Història Hom coneix pels…