Situació
Vista aèria del despoblat d’Entrevalls, en primer terme, a les envistes dels Banys de Toès, a segon terme, indret a prop del qual es creu que hi havia hagut el monestir de Sant Andreu d’Eixalada.
ECSA - F. Tellosa
L’antic llogaret d’Entrevalls, centrat per l’església de Sant Joan, és al cim d’un contrafort entre dues valls, d’on li prové el nom, a 1 132 m d’altitud. Des d’aquest indret es domina perfectament la vall de la Tet.
Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 31’ 23” N - Long. 2° 14’ 24” E.
S’hi arriba per un camí costerut, no apte per a vehicles, que parteix de l’església de Sant Genís de Toès i que es descriu en la monografia precedent.
Història
El vilatge d’Entrevalls (villare Tresvalles, 854) depengué del monestir de Sant Andreu d’Eixalada des de la seva fundació el 840, monestir que fou succeït l’any 879 per l’abadia de Sant Germà de Cuixà (més tard Sant Germà i Sant Miquel).
L’església, dedicada a sant Joan Evangelista, és esmentada el 871 com a possessió de Sant Andreu d’Eixalada, en el precepte de Carles el Calb obtingut pel comte Miró I el Vell, que regia aleshores el Conflent. El precepte recull l’expressió “monasterium in honore S. Andreae, Petri, Iohannis et Thomae”, que sembla que és una referència al mateix monestir i a les esglésies que en depenien en aquells moments (Sant Pere d’Eixalada o de Serola, Sant Joan d’Entrevalls i Sant Tomàs dels Banys). A no ser que l’església de Sant Andreu d’Eixalada hagués tingut uns altars consagrats als quatre apòstols i que les esglésies de Sant Pere d’Eixalada, Sant Joan d’Entrevalls i Sant Tomàs dels Banys haguessin estat construïdes més tard i dedicades així en record de l’antic monestir.
La documentació posterior del monestir de Cuixà, successor de Sant Andreu d’Eixalada, recull la subjecció del vilatge i l’església d’Entrevalls a aquesta abadia, que continuarà fins a la fi de l’antic règim.
El poble d’Entrevalls, deshabitat des de poc després del 1850, és en ruïnes, però des de fa poc té dos habitants.
Església
Façana de migdia de l’església, amb la porta esbaldregada i la torre que s’aixeca en l’extrem de ponent de la nau.
ECSA - J. Bolòs
L’església de Sant Joan d’Entrevalls és un edifici romànic, relativament ben conservat, de nau única coberta amb volta de canó de perfil lleugerament apuntat i capçada per un absis semicircular. L’edifici té tres finestres d’arc de mig punt i de doble esqueixada (al centre de l’absis, al mur de migdia de la nau i al mur de ponent). Una porta, avui esbaldregada i que sembla que en origen era d’arc de mig punt, s’obre a migdia de la nau. A ponent de la nau, per sobre de la volta, s’aixecà una torre quadrada, a la qual hom accedia únicament per un pas practicat a la volta. Aquesta torre fou edificada probablement en època romànica (segle XI o XII), no tant com a refugi sinó més aviat com a lloc de guàrdia, amb relació visual amb torres o castells com els de Llar, Nyòvols i Serola, o fins i tot amb el campanar de Canavelles, l’església d’En, etc.
La mateixa església, per bé que no tingui cap característica d’arquitectura llombarda, és segurament del segle XI.
Bibliografia
- Abadal, 1926-50, vol. II(I), pàgs. 85-90 i 94-98
- Junyent, 1992, doc. 45, pàg. 68