Resultats de la cerca

Aquesta església, situada a la vora del camí d’Argelers a Sureda, avui del tot desapareguda, s’anomenava primitivament Sant Julià de la Garriga i tenia títol parroquial, tal com constata un document del 1178 El nom de Roar és atestat a partir del segle XIII

Torre de defensa del petit nucli de Sant Pesselaç, situat en un extrem del municipi de Calonge, al seu límit amb la Molsosa L’existència d’una fortalesa al lloc d’Arç es documenta al segle XI L’any 1040 el bisbe d’Urgell cedí a Sant Vicenç de Cardona, com a dotació de l’esmentada canònica i entre altres possessions, la vila i la torre d’Arç Per notícies més tardanes hom constata que el lloc d’Arç pertanyia al domini dels vescomtes de Cardona

Aquesta església és situada en l’antic terme del castell de Jorba No sembla que tingués cap altra funció que la de sufragània de la parròquia de Jorba El terme de Jorba es documenta a partir de l’any 960 Tanmateix l’església apareix per primera vegada en la documentació l’any 1137 La seva funció com a sufragània es constata l’any 1685, data en la qual el bisbe Pasqual de Vic visità la parròquia de Jorba i feu constar que tenia l’església de Sant Genís com a sufragània Actualment continua tenint culte per als habitants del poble de Sant Genís, vinculada a la parròquia de Jorba

Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà, quan aquest es desmembrà quedà en el d’Olost Fou sempre una capella rural dependent de la parròquia de Santa Maria d’Olost Les primeres notícies es troben l’any 1287 en el testament de Bernat de Bassil que fundà una llàntia que havia de cremar en la capella de Sant Mateu de Pela-roger, mentre feia altres deixes a les capelles dels voltants El 1687 quan el bisbe Pasqual visità la parròquia de Santa Maria d’Olost, ja constatà que l’església es trobava en ruïnes Actualment de l’edifici antic no queda cap resta visible, si bé se’n coneix el setial…

L’antic vilatge de Mallabecs és situat al nord-oest de la Morana La documentació constata la seva existència des de l’any 1075, quan Bernat, fill de Company, llegà a la seva muller Gerberga en el seu testament diversos béns que tenia “ in termino de Mallabechs ” i en altres termes propers De l’església d’aquest vilatge, que formà part del bisbat d’Urgell, se’n desconeix el titular En l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona, datada el 1098, consta que els bisbes consagrants confirmaren a l’esmentada canònica els delmes, les primícies, les oblacions i els…

Aquest castell era situat prop de la partida de Tapioles, al camí de Torrefeta El seu nom originari fou el de castell de Foratmicó, el terme del qual es documenta des de l’any 1098 Al segle XII la meitat del castell pertanyia als Fluvià El 1172 Bernat de Fluvià cedí en el seu testament la seva part sobre el castell de Foratmicó al seu fill Bernat En una venda d’una vinya de l’any 1226 ja es constata el canvi de nom del castell, en esmentar-se que el castell Bisbal abans s’anomenava Foratmicó Aquesta fortalesa existí durant tot el temps medieval i sovint representava una…

Inicialment aquest castell s’anomenà de Follia Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels vescomtes de Cardona Aquest castell es documenta per primera vegada l’any 1040, data en què es consagrà l’església de Sant Vicenç de Cardona, i entre les possessions de l’esmentada canònica figuren el castell, l’església i la vila de Follia , cedits pel bisbe d’Urgell i el vescomte de Cardona, Eriball, com a dotació de la nova església El domini de la canònica sobre el castell es constata també en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1054 que confirmava els béns…

El castell de Vergós Guerrejat, al límit sud-est de l’actual municipi d’Estaràs, com molts altres del seu sector, formava part en els seus orígens del comtat de Berga La referència més antiga d’aquest castell és de l’inici del segle XII En el testament de Berenguer de Puigverd del 1103 es constata que aquest noble tenia les castlanies de Santa Fe, en nom de Berenguer Ricard, i la de Vergós, en nom d’Hug Arnau Des del començament del segle XII també es fa esment d’una família que havia adoptat el patronímic de Vergós Bertran i Ermessenda, senyors d’Altet, en el seu testament de l’…

El lloc d’Olost apareix com a pertanyent al terme del castell d’Oristà a partir del 908, quan una terra es trobava situada en el castell d’Oristà, a les adjacències de Santa Maria d’Olost L’existència del terme del castell d’Oristà es constata fins al 1065 Per altra banda a partir del 1059 comencen a aparèixer uns personatges cognominats Olost Ramon Guifré d’Olost és el primer que apareix l’any esmentat, però no serà fins el 1155 que es constatarà documentalment que eren senyors del castell d’Olost, encara que pel cognom es pugui pensar que ho eren des de mitjan segle XI, com a…

Situació Els vestigis d’aquest antic poblat es troben entorn de la capella de Sant Joan ECSA - V Roca Els vestigis d’aquest poblat es troben en el mateix lloc on hi havia el castell de Montanissell De l’antic poble de Montanissell i del castell que li feia costat solament resten uns munts de rocs El conjunt és situat en un turó que hi ha a la part de migdia de l’actual poble de Montanissell i que domina la vall de les Culles i del riu Fontanet Mapa L 34-11253 Situació 31TCG561731 S’hi va per la carretera d’Organyà a Cabó, que es deixa quasi a la sortida d’Organyà, per agafar una pista que hi…