Resultats de la cerca
Es mostren 1440 resultats
Sant Lambert (Pena-roja)
Art romànic
L’ermita de Sant Lambert és situada al sud de Pena-roja, a la partida de l’Escresola Segons la documentació, existia ja al segle XIII, tot i que l’edifici actual correspon a una obra dels segles XV o XVI
Santa Maria de Montoriol d’Amunt (Montoriol)
Art romànic
Consagrada també el mateix dia i any que la propera església de Sant Miquel de Montoriol d’Amunt 1011, potser correspon a l’actual capella del mas Costa o bé a una possible capella del castell de Montoriol d’Amunt
Sant Andreu de Monistrol (Casafabre)
Art romànic
Església, avui desapareguda, que es trobava al veïnat de Monistrol Correspon a la cella de Sant Andreu de Casafabre esmentada entre els béns de Sant Genís de Fontanes el 981 Després passà a ser una dependència de Serrabona Encara existia al segle XV
Santa Maria de Vilanova de les Avellanes o de la Sal (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Molt a prop del puig de Privàlloc conquerit a la darreria del segle XI pel comte Ermengol IV d’Urgell—fou fundada, abans de l’any 1166 i pel comte Ermengol VII d’Urgell, la Villam Novam de Privadano , que correspon a l’actual poble de Vilanova de les Avellanes o de la Sal L’existència d’una carta de poblament, que no s’ha conservat, s’infereix de l’acta fundacional del monestir de Bellpuig de les Avellanes, instituït pels comtes d’Urgell Ermengol VII i Dolça el 1166 en aquest document, entre moltes altres donacions, els esmentats comtes i fundadors del cenobi li cediren la…
Casa forta de la Torre dels Moros (Riudecols)
Art romànic
Situació Restes d’aquest casal medieval situat al cim d’un turó al vessant oriental de la muntanya del Bres ECSA - J Bolòs Casa forta situada al cim d’un turó, al vessant oriental de la muntanya del Bres, davant del pla del Mas d’en Duran, solcat per la riera de Riudecols Mapa 33-18472 Situació 31TCF314582 A l’entrada de Riudecols, venint de Reus, a mà esquerra, surt una pista que segueix la llera del riu Uns centenars de metres més enllà abandonarem el riu, anirem cap a la dreta, passarem pel costat d’una granja i seguirem per entremig d’uns camps d’oliveres i d’avellaners fins a arribar a…
Castellnovet (Montferrer i Castellbò)
Només una única referència informa de l’existència en època medieval d’aquesta fortalesa En la convinença signada entre Ermengol VIII d’Urgell i Arnau de Castellbò, datada el 1194, s’esmenta un lloc anomenat Castronovo , prop de Vilamitjana Sens dubte correspon a l’actual casa dita Castellnovet No hi ha elements atribuïbles a l’antiga edificació, avui dia totalment desapareguda
Capella de Darnac (Brullà)
Art romànic
El lloc de Darnac, que avui correspon al mas Tardiu, als confins de Bages, Vilamulaca i Sant Joan la Cella, és esmentat des del segle X “locum quem dicunt Darnago” , 967 Tenia aleshores una capella sacellum Darnago , tal com es consigna en un precepte del 981 atorgat a Sant Genís de Fontanes Avui és desapareguda, per bé que al Mas Tardiu hi ha vestigis d’antigues construccions
Sant Maurici de Greulera (Illa)
Art romànic
El lloc de Greulera, al fons d’una vall bosquerola, és esmentat des del segle X vallis Agrevolaria , 941 i la seva església de Sant Maurici des del 1242 Sembla que l’església, documentada a l’edat mitjana, correspon a una capella rectangular, regularment orientada, situada al nord de l’actual capella principal Al segle XIV depenia del cambrer de Sant Martí del Canigó
Capella de Darnac (Brullà)
Art romànic
El lloc de Darnac, que avui correspon al mas Tardiu, als confins de Bages, Vilamulaca i Sant Joan la Cella, és esmentat des del segle X “locum quem dicunt Darnago” , 967 Tenia aleshores una capella sacellum Darnago , tal com es consigna en un precepte del 981 atorgata Sant Genís de Fontanes Avui és desapareguda, per bé que al Mas Tardiu hi ha vestigis d’antigues construccions
Sant Gil del Mas Vila (Olost)
Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà, quan aquest es desintegrà quedà en el castell d’Olost Fou sempre una capella dependent de la parròquia de Santa Maria d’Olost Les primeres notícies de l’església es remunten a l’any 1038 L’edifici actual correspon a una construcció dels segles XVII-XVIII i de l’anterior no sembla que n’hagi quedat cap vestigi
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina